Dues-centes vegades Caracas

Israel Reyes baixa de la bici tot just sortir de la plaça d’Universitat. Aquest repartiment a domicili no corre pressa ni tampoc la seva cistella va plena d’entrepans, pizzes i medicaments d’urgència. En aquesta ocasió, la mercaderia és tan lleugera com carregada de simbolisme. Tot just cinc paraules concentrades en un missatge que, entonat en la seva veu, sona a autèntica emergència: "No deixin sola Veneçuela".Veneçuela Segur que subscriurien les seves paraules els més de 5.000 assistents a la marxa que, segons la Guàrdia Urbana –gairebé 10.000, segons els organitzadors–, han protagonitzat la mobilització més multitudinària que acull la ciutat per aquesta causa. Per un dia, Caracas ha cedit l’exclusiva de la capitalitat veneçolana. Durant unes hores, a milers de quilòmetres de distància, la capital catalana i més de 200 ciutats de tot el món han volgut ser Veneçuela per denunciar la crua realitat que es viu al país sud-americà.

Melbourne, Toronto, Hong Kong, Bogotà, Berlín i Madrid, entre d’altres, s’han afegit a la Ruta per la llibertat per reclamar a les autoritats de tot el món que releguinNicolás Maduro i oficialitzin l’Assemblea Nacional de Veneçuela com l’únic interlocutor vàlid del país. Un full de ruta que es completa amb l’establiment d’un Executiu de transició democràtica i la convocatòria d’unes eleccions "lliures i transparents", segons descriuen els organitzadors de l’acte a la capital catalana.   

La necessitat d’invertir la dinàmica es revela especialment apressant si s’escolta els qui han patit en primera persona la decadència del país en els últims temps. "El que era una crisi política, econòmica i social, s’ha tornat una crisi humanitària en els últims 3-4 anys", revela Arturo Rodríguez. Ell està de visita per veure els seus fills, establerts a Barcelona des de fa 6 anys que han culminat amb un nadó, dues carreres i feines flamants que omplen d’il·lusió Arturo.

Una il·lusió que costa detectar entre les paraules de la seva jove, Mónica Rojas, al plantejar-li un retorn a curt termini al seu país. "La crisi econòmica no serà cap problema, se solucionarà quan els governants actuals deixin el poder, però no així el terrible problema de rerefons que s’ha instal·lat al país, on hi ha una generació perduda, devastada per la desnutrició, afectada per la violència i perl’adoctrinament  del règim que deriva en una pèssima educació", es lamenta.

Tomb

Notícies relacionades

Proliferen les protestes a Caracas per demanar la sortida de Maduro

Trump reconeix Guaidó com a president legítim de Veneçuela

Més optimistes es mostren la majoria d’assistents. Almenys referent que, aquesta vegada sí, l’ofensiva per esfondrar la figura de Maduro "arribi a bon port", com exposa Gustavo Vitriago entre proclames de la multitud: "I caurà, i caurà, el Govern caurà".  Perquè això passi, els organitzadors consideren fonamental el recolzament de les Forces Armades, a les quals han demanat que "es posin del costat del poble" i engrosseixin el suport a la voluntat de donar aquest tomb polític que ja compta amb el recolzament de la immensa majoria d’agents socials, polítics i econòmics del país. Això sí, Mariella Díaz Blanchard, portaveu a Catalunya del partit opositor Voluntat Popular, s’afanya a deixar clar que no "es prova d’incitar a un cop d’Estat", sinó de completar l’equació per desallotjar Maduro del poder i posar fi al "drama" bolivarià.

"Al nostre país, la població està cada vegada més desanimada i colpejada. Passen hores en cues per tenir alguna cosa per menjar i, de vegades, no els arriba ni per a tota la família. També pots començar la cua amb el producte a un preu i que s’hagi encarit a l’arribar al taulell, fins aquí arriba el nivelld’inestabilitat", revela Mariella Díaz Blanchard. Els veneçolans viuen en suspens, "patint per com s’ho faran per subsistir" l’endemà, la seva gran prioritat. Per això per a la política és tan important la veu de "la diàspora veneçolana a tot el món", amb l’objecte de mantenir el vigor de la resistència contra Maduro i perquè la comunitat internacional no deixi de posar els seus ulls sobre el "desastre veneçolà".