Trump reconeix Guaidó com a president legítim de Veneçuela

La crisi veneçolana ha entrat en una altra fase altament perillosa: el president dels Estats Units, Donald Trump,va decidir accelerar els seus terminis des del moment en què va reconèixer el titular de l’Assemblea Nacional (AN, Parlament)  Juan Guaidó, com a president legítim del país sud-americà.  Nicolas Maduro va respondre amb la ruptura de les relacions diplomàtiques amb Washington.“Fora, se’n van, tenen 72 hores; ja n’hi ha prou d’intervencionisme. Els assumptes de Veneçuela es resolen a casa. Pretenen governar-nos des de Washington i Bogotà. ¿Ens convertirem en esclaus de l’oligarquia colombiana? No, defensarem el dret a la nostra pròpia existència”.El breu comunicat de Trump no havia sorprès a ningú als carrers de Caracas, que van ser la caixa de ressonància de la confrontació entre opositors i chavistes. “¡I caurà, aquest Govern caurà!”, van cridar uns. “No al cop feixista”, van respondre d’altres. Almenys 13 persones van perdre la vida, segons versions periodístiques no confirmades.  Els EUA van dir que utilitzaran “tot el poder econòmic”per forçar la sortida de Maduro i va reclamar a altres països “occidentals” obrar de la mateixa manera. Tret de Mèxic, l’Ururguai, Bolívia, Nicaragua i Cuba, la regió va donar senyals que es doblegarà sense matisos a la Casa Blanca.  ‘The Washington Post’ va alertar: “El reconeixement de Guaidó podria tenir grans conseqüències”. La possibilitat d’una deriva militar del conflicte s’ha instal·lat en l’horitzó. “Totes les opcions són sobre la taula”, va dir Trump. Un funcionari de la Casa Blanca, citat per El Nuevo Herald, de Miami, va ser més directe. Va assenyalar que si preval la violència a Veneçuela, Maduro i els seus “tindran els dies comptats”. El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va qualificar Maduro d’“expresident” sense autoritat per trencar vincles. “Els Estats Units conduiran les seves relacions a través del Govern del president interí Guaido, que ha convidat la nostra missió a romandre a Veneçuela”.

EL PAPER DE GUAIDÓ

Confiada en la benedicció de Trump, l’AN va instar l’antichavisme i els descontents amb el Govern a sumar-se al que consideren la seva batalla decisiva. La plaça Joan Pau II, en una de les zones més pròsperes d’una Caracas pauperitzada, va ser el centre de les protestes. Juan Guaidó va ser rebut amb aclamacions. “¡President, president!”, li van dir, i li van demanar que prestés jurament a aquest càrrec.  No els va defraudar. Va aixecar la mà i, “davant de Déu tot poderós”, va assumir “formalment la competència de l’Executiu de la nació com a president encarregat”.Després de l’autoproclamació, va prendre jurament als manifestants, que es van comprometre a lluitar “contra l’usurpador fins a aconseguir plenament” el restabliment de la Constitució. “Sabem que això tindrà conseqüències”. El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) havia ordenat a la fiscalia “actuar de manera immediata” contra les autoritats de l’AN per realitzar actes declarats inconstitucionals. Guaidó va dir que no tenia por de ser detingut. 

Va assegurar, a més, que l’escena de masses de la plaça Juan Pablo II s’havia repetit en 53 concentracions a tot el país i en diferents parts de món.  I va remarcar que el 23 de gener, quan es compleix aniversari de la caiguda del dictador Marco Pérez Jiménez, els veneçolans van començar a recuperar la seva independència. Maduro havia afirmat que l’AN és el cap de platja d’una intervenció internacional impulsada per Washington. “¿Arribarà la invasió? És una bola”,va dir Guaidó, i va assegurar que el Congrés que encapçala ha començat a assumir competències en l’exercici del poder.“¿A qui reconeix la comunitat internacional? Una banda no fa president”.  Amb el nou aval nord-americà, el Parlament ha començat a dissenyar els mecanismes per fer efectiu un canal humanitari que permeti a la població mitigar els problemes d’aliments i medicines. 

EL FACTOR MILITAR

Notícies relacionades

Els militars a Veneçuela reafirmen el seu suport a Nicolás Maduro

Dues-centes vegades Caracas

Però més audaç va ser l’altra revelació feta per Guaidó:  s’aprovarà una llei d’amnistia per a militars i civils “que es posin al costat de la Constitució”. Les institucions castrenses fins ara són el pilar del madurisme malgrat les expressions de descontentament, l’arrest de 180 uniformats i les desercions. Els alts càrrecs es mantenen al costat del president.  No en va, en els seus propis mítings el chavisme va lloar la “indestructible” unió civicomilitar. L’oposició aposta que aquest llaç es trencarà. Dimecres a la nit, mentre hi havia nous incidents en zones de Caracas, el ministre de la Defensa, Vladimir Padrino López, va descartar aquesta possibilitat. “Els soldats de la pàtria no acceptem un president imposat a l’ombra de foscos interessos ni autoproclamat al marge de la llei. La Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) defensa la nostra Constitució i és garant de la sobirania nacional”, va dir a través de les xarxes socials.

 Maduro va trobar també suport social.  Durant el seu míting, es va burlar de Guaidó, però, com ell, també li va demanar a Déu una benedicció per passar una prova d’enormes esculls. “Hem d’estar en mobilització permanent. Vull dir a la dreta intervencionista que no es fiï de l’imperi: els ‘gringos’ no tenen amics, tenen interessos; volen el nostre petroli i el nostre or. Aquesta insensatesa ha de provocar-nos el menor mal possible”. Al mig de l’alta tensió política, el papa Francesc va arribar a la fronterera Panamà per participar d’una multitudinària trobada amb joves catòlics. La proximitat geogràfica amb Veneçuela segurament el va portar a pronunciar-se novament a favor del que que apareix avui fora d’agenda: una sortida negociada al conflicte.  L’expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que va participar d’un intent fallit de mediació juntament amb el Vaticà, va alertar que Veneçuela no està exempta d’acabar en “un conflicte civil amb conseqüències que poden ser dramàtiques”.