Guaidó prepara la transició mentre l'Estat l'investiga

Veneçuela s’acosta a cegues al desenllaç del seu conflicte intern. L’Assemblea Nacional (AN) va posar en marxa el debat d’un "Estatut de la transició", va nomenar diplomàtics i es proposa designar autoritats judicials com si el Govern de Nicolás Maduro ja fos part d’una història inenarrable. La urpada econòmica donada pels Estats Units contra la petroliera estatal, PDVSA, no només ha sigut celebrada pels opositors. Li va donar més empentes i certeses per proclamar, segons el diputat Juan Miguel Matheus, que el canvi no només és compartit als carrers sinó "una dada a les casernes". A aquella mateixa hora, Maduro va encapçalar un exercici en una base militar, juntament amb la cúpula de les Forces Armades. "Lleials sempre, traïdors mai", va dir. Després, per donar mostra de las seva perseverança, va encapçalar una breu cursa acompanyat de generals i dos mil soldats. Van ser uns metres simbòlics. 

En una Caracas que oscil·la entre l’entusiasme, l’aferrament a l’estat de les coses i la por del que pot venir, mentre, alhora, observa de reüll els vaivens del dòlar, el fiscal general Tareck William Saab va iniciar una investigació preliminar contra Juan Guaidó, a qui l’AN "va encarregar" la presidència del país. Saab li ha prohibit sortir de Veneçuela i va bloquejar els seus comptes bancaris. El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) va confirmar la mesura. "Nodesestimo les amenaces ni la persecució", va dir Guaidó.  De moment, el diputat a qui els EUA i els seus aliats ja van reconèixer com a mandatari interí, seguia en les seves ambigües funcions i això era interpretat en l’AN com un signe de debilitat del Govern o, almenys, un indici dels seus debats interns. Des de Bogotà, mentrestant, el ministre d’Exteriors colombià, Carlos Holmes Trujillo, va cridar a respectar "el símbol de la legitimitat naixent a Veneçuela”.  Hores abans de rebre el cap del Comando Sud de l’Exèrcit nord-americà, Mark Stammer, Trujillo va anar més lluny i va demanar portar Maduro davant delTribunal Penal Internacional.

El cop contra PDVSA

Maduro comença a fer un exercici d’inventari dels danys que provoquen les sancions contra PDVSA. Més enllà d’haver anunciat "accions polítiques i legals davant de tribunals dels EUA i el món" per un bloqueig d’actius que arriba als 7.000 milions de dòlars i fins a 11.000 milions en concepte d’exportacions, el Govern percep que les accions en contra seu poden ser més dràstiques. Les sancions financeres anteriors ja havien arribat, segons el ministre d’Exteriors, Jorge Arreaza, als 23.000 milions de dòlars.

“L’imperi pensa que és el moment de sotmetre’ns. Tenen com a objectiu treure’ns riqueses i territori. Volen robar-nos CITGO (Petroleum Corporation)", va dir Maduro sobre l’empresa veneçolana que refina petroli i comercialitza gasolina, lubricants i petroquímics als Estats Units. "¿Ho permetrem?", es va preguntar el dirigent. Dies abans, un banc anglès es va negar a tornar a Caracas 1.200 milions de dòlars.No tornarem al segle XX. Donarem aquesta batalla per Veneçuela, Llatinoamèrica i els pobles del món", va dir Maduro. La situació de CITGO entra de ple en la disputa geopolítica entre Washington i Moscou. El 49,9% de les seves accions van ser entregades com a garantia a l’estatal russa Rosnetf, a canvi de préstecs per 1.500 milions de dòlars el 2016. 

Veneçuela va enviar l’any passat una mitjana d’uns 500.000 barrils de cru per dia als EUA, pràcticament la meitat del que el país exporta a tot el món. Mentre que les vendes a la Xina i Rússia serveixen per pagar deutes amb aquests països,  les operacions amb els EUA aporten diners frescos a un país en el qual el cru representa el 96% de les seves exportacions. Aquestes xifres donen compte de l’impacte del cop que va clavar la secretaria del Tresor nord-americà perquè Maduro manqui d’actius monetaris estratègics.

El viceministre rus de Finances, Serguéi Storchak, va reconèixer aquest dimarts que Caracas podria enfrontar-se a "problemes" per pagar el seu deute a aquest país, que ascendeix a 3.000 milions de dòlars. L’administració Trump encara té una altra carta nociva a les seves mans. Veneçuela adquireix als EUA petroli lleuger i naftes necessàries per diluir els seus hidrocarburs extra pesants de la Faixa de l’Orinoco. Una dificultat per importar-los afectaria directament la producció.

Entesa o matança

Notícies relacionades

El fiscal general de Veneçuela demana que es prohibeixi sortir del país a Guaidó

Cuba, el gran èxode

En aquest context, l’oposició prepara dues manifestacions que vol presentar davant de la comunitat internacional com a demostració de la seva força i legitimitat. Està convençuda que el seu full de ruta la condueix a la sortida de qui anomena "l’usurpador". No té un pla B alternatiu. Ha apostat a tot o res, entre altres raons perquè suposa que Maduro només vol guanyar temps.

El madurisme està atordit però sense intencions de continuar desmobilitzat. El perill es respira. Durant els fogosos debats de l’AN, l’exchavista Eustaquio Contreras va instar a "crear les condicions" per consensuar una "transició ordenada", no sense advertir els riscos de les "polaritzacions radicals". Per això va instar el Govern i Guaidó a asseure’s a negociar. "O hi ha entesa, o hi ha una matança", va dir.