La infància mundial pateix la seva pitjor situació en els últims 30 anys

La infància pateix l’amenaça més gran per al seu desenvolupament en els últims 30 anys, els mateixos que han transcorregut des que es va firmar la Convenció sobre els Drets del Nen, el tractat internacional sobre drets humans que ha aconseguit més suport de tota la història. La realitat en aquest 2019 parla que hi ha més països involucrats en conflictes interns o amb altres estats que en cap altre moment d’aquestes tres dècades després de la firma d’aquest conveni, concebut al seu dia per consolidar un tractament de "protecció especial per als que no han aconseguit el ple desenvolupament físic i mental". La involució s’acarnissa especialment amb els més petits, "les víctimes més vulnerables" de les guerres i les crisis humanitàries, com ha recordat l’Unicef en la presentació de l’informe Acció humanitària per a la infància 2019.

Les xifres parlen que el programa de les Nacions Unides per a la infància va aconseguir que 2,6 milions de nens rebessin tractament contra la malnutrició aguda que patien. El balanç global, no obstant, parla que encara han quedat un 41% de casos per atendre en els propòsits de l’entitat a començaments del passat exercici. Uns objectius que esperen arribar a 4,2 milions de menors el 2019. El balanç mostra també que 4,7 milions de nens van poder rebre vacunes contra el xarampió, una de les principals causes de mort en països amb grans carències sanitàries, però l’Unicef recorda que amb prou feines sí que es va cobrir el 53% de la meta traçada, en un balanç que arriba fins a l’octubre de l’any passat. Millor rendiment s’ha aconseguit en matèriad’aigua, sanejament i higiene, amb 35,3 milions de persones que per fi van poder accedir a aigua potable per a les seves tasques diàries, un 97,7% de l’aspiració inicial. L’ens, no obstant, insta a no abaixar els braços: el propòsit per al 2019 és facilitar l’arribada de recursos hídrics en condicions a set milions de persones que encara no disposen d’aquest privilegi que resulta tan quotidià a les llars occidentals.

Abusos i violència

El balanç també parla de 5,9 milions de joves que van poder completar programes educatius bàsics, poc més de la meitat de l’objectiu per al nou any. L’Unicef va poder així mateix oferir ajuda psicosocial a 3,1 milions de nens, un 79% del total, en una necessitat creixent i sobre la qual ha volgut posar el focus l’ens humanitari. "Quan els nens creixen en una situació de conflicte, les seves cicatrius físiques són fàcils de veure, però les seves cicatrius mentals tarden molt més temps a curar-se", revela l’informe. Situacionsd’abusos sexuals i violència de gènere, segrestos i reclutament en grups paramilitars. La directora executiva de l’organització, Henrietta H. Fore, assenyala l’"estrès tòxic" d’aquesta experiència com el desencadenant d’un efecte traumàtic que té un "efecte devastador en l’aprenentatge, el comportament i el desenvolupament emocional i social dels nens". Fore reclama que la violència contra els més petits no es converteixi mai“la nova normalitat”.

El mapa d’aquesta alerta per a centenars de milers de nens posa en relleu punts que porten anys de conflictes, com Síria, Líbia, l’Afganistan i bona part de l’Àfrica subsahariana, amb uns 40 milions de persones afectades. Però les xinxetes vermelles d’emergència social es claven també a altres àrees que han vist agreujar-se la seva situació als últims temps, coml’est d’Ucraïna, on mig milió de menors pateixen els rigors del conflicte del Donbass; Veneçuela i la seva crisi, per la qual els països de l’Amèrica Llatina estan “arribant al límit de la seva capacitat d’acollida” amb almenys 2,4 milions de refugiats i migrants arribats als seus territoris, i el drama de la població rohingya a Bangladesh i Birmània. 

Notícies relacionades

La infància es gela a Síria

Infància a Catalunya: cada vegada més nens pobres

Una situació que empitjora, en bona mesura, per situacions de "pobresa extrema, que deterioren la vida de les víctimes i es precipita l’augment de la violència,", així com perquè, a diferència de les guerres d’abans, la població civil és ara "un dels grans objectius militars per debilitar l’enemic, creant una escalada d’odi que enquista els conflictes", segons descriu Lorena Cobas, responsable d’Emergències de l’Unicef a Espanya. Cobas destaca, així mateix, l’especulació i la pugna per obtenir els limitats recursos necessaris per viure.

A més de la degeneració de la situació en aquests destins, l’Unicef i les oenagés denuncien les creixents dificultats per accedir a algunes de les regions més inestables del món, com revela l’anàlisi, que reclama als contendents la necessitat apressant de facilitar-los l’espai que necessiten "per protegir els nens i proporcionar-los serveis essencials". Un SOS sobre el terreny i un altre que té com a destinataris els que viuen a milers de quilòmetres de distància d’aquestes zones devastades, aquest últim per recordar-los que l’any passat ni tan sols es va recaptar la meitat dels 3.320 milions d’euros de fons necessaris per fer realitat els seus programes sobre el terreny, xifra rècord en la trajectòria de l’Unicef. D’aquestes aportacions depèn que s’aconsegueixin els gairebé 3.500 milions d’euros imprescindibles perquè els menors de tot el món vegin cobertes almenys les seves necessitats bàsiques, les que, com recorda Cobas, "mai haurien de faltar en la vida de qualsevol nen".