L'ocupació israeliana ofega el turisme a Palestina

El checkpointés la porta del mur que Israel va aixecar a Cisjordània, per la qual s’accedeix a Betlem directament des de Jerusalem. És el control militar israelià més transitat per autocars d’Israel carregats de turistes estrangers que entren als territoris palestins sense que els demanin la documentació. Al trepitjar Betlem , molts viatgers –una bona part pelegrins– ignoren que no són a Israel. "No tots saben que visiten Palestina. Arriben a l’aeroport de Tel-Aviv i no veuen la diferència quan creuen el mur. No tots els que venen a Terra Santa tenen informació política", lamenta Anton Salman, alcalde de la localitat on la Bíblia afirma que va néixer Jesucrist.

"Israel no vol que els tours turístics es quedin a la nostra ciutat, pretén utilitzar els nostres llocs sagrats, però que la despesa es faci a Israel. Diuen als turistes que no vagin a Palestina perquè és perillós", assegura Salman. Unes turistes espanyoles corroboren les paraules de l’alcalde davant d’uns grafitis al mur de Cisjordània. "A Israel et diuen: no aneu al costat palestí, i creus que pot ser perillós. Anàvem a passar d’Israel a Cisjordània amb cotxe, però ens vam espantar perquè la frontera estava molt militaritzada. Després vam veure que no hi havia cap problema", expliquen.

Control israelià de les fronteres

Només un terç dels turistes que entren a Israel visita els territoris palestins, segons un informe del’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). "No tenim sobirania a les nostres fronteres i els que venen a Palestina han de passar per Israel", indica Fadi Qattan, propietari d’Al-Hosh Syrian, un acollidor hotel al nucli antic de Betlem. 

"Ens enfrontem a una campanya molt eficient de l’ocupació perquè els palestins semblem monstres. De vegades els dic als turistes de grans ciutats: a Palestina tenim un dels índexs de criminalitat més baixos del món, esteu més segurs aquí que a Barcelona, París o Nova York", explica Qattan.

Israel no només controla les fronteres, també les desdibuixa. Segons la llei internacional, Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, és territori ocupat, però pocs turistes són conscients, al visitar el Sant Sepulcre, l’esplanada de les Mesquites i el mur de les Lamentacions, que són en zona ocupada i annexionada. El mateix passa quan degusten vins a la part dels alts del Golan sirians que es va annexionar a Israel.

Territori "en disputa"

El Govern israelià considera Cisjordània, a la qual es refereix amb els termes bíblics de Judea i Samaria, un territori en disputa, tot i que a la pràctica actua com si li pertanyés. Seguint aquesta filosofia, hi ha mapes turístics israelians en els quals les línies que demarquen Cisjordània s’han diluït. Només Gaza apareix fora d’Israel.

Diversos llocs d’interès històric, cultural, religiós o natural en territori ocupat estan explotats pel Govern israelià, que obté uns bons ingressos per omplir les arques de l’Estat. 

Israel al·lega que aquests llocs estan a l’àrea C, una de les tres parts en què els acords de pau d’Oslo (1993 i 1995) van dividir Cisjordània. A la zona C –el 60% del territori cisjordà–, Israel té el control administratiu i de seguretat, i segons l’OAP, no concedeix permisos als palestins per rehabilitar-hi llocs d’interès històric que estan en perill.

La llei internacional obliga a la potència ocupant a administrar els recursos del territori ocupat en benefici de la seva població. Però Israel no afavoreix els palestins sinó els colons, que regenten allotjaments anunciats a internet per Airbnb, Booking.com, Expedia i TripAdvisor.

Més de 600.000 colons

La web del Ministeri de Turisme israelià inclou llocs d’interès a Cisjordània i Jerusalem Est, on viuen més de 600.000 colons israelians, i als alts del Golan. La pàgina convida els viatgers a visitar llocs "d’Israel" en territori ocupat, gestionats de forma pública o privada, com Qumran, algunes platges del mar Mort on venen productes de bellesa israelians que utilitzen recursos naturals palestins, o la fortalesad’Heròdium. Diversos objectes trobats allà es van incloure en una exposició sobre Herodes alMuseu d’Israel, el 2013, malgrat la protesta del Govern palestí.

"Israel ho controla tot", remarca Hisham, guia turístic a Betlem. "Els guies israelians poden entrar a les nostres ciutats, nosaltres a les seves no", diu al costat de la basílica de la Nativitat. Segons dades de l’OAP, el 2015, uns 8.000 guies israelians van treballar a l’àrea C de Cisjordània i uns 50 van entrar diàriament a Betlem i Jericó, a la zona A, controlada perl’Autoritat Nacional Palestina (ANP). Només 25 guies palestins van ser autoritzats a entrar a Israel en tot l’any.

Bona temporada turística

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Hisham assegura que el 2018 ha sigut bo per al turisme perquè "la situació ha sigut bastant tranquil·la". Qattan opina el mateix i afegeix que el nombre de places hoteleres creix, però els turistes no solen pernoctar a Betlem sinó a Jerusalem, que està a vuit quilòmetres. "La majoria venen en ‘tours’ organitzats i passen quatre hores a Betlem", explica l’hoteler, que lluita per mantenir el seu negoci a la superfície.

"A l’estiu, ens arriba aigua corrent una vegada cada dues o tres setmanes, mentre les colònies israelianes en reben diàriament, i hem de comprar tancs d’aigua. Això encareix el preu de les habitacions", diu Qattan. En els últims anys, l’ANP ha intentat atreure visitants a Palestina amb campanyes, webs turístiques i millora de serveis, però l’ocupació ofega també el turisme, que podria ser un dels motors econòmics dels palestins.