Els veneçolans especulen sobre quan serà la caiguda de Maduro

"¿Quant falta?". La pregunta es dispara en moltes direccions als dos costats de la carretera Francisco Fajardo, que divideix una part de Caracas com una ferida oberta. En algunes de les cantonades de la barriada popular de Petare venen pa amb pernil, cachapa (blat de moro amb formatge) i l’anomenat "gelat de teta", com es coneix el suc de fruita congelat en una bosseta de plàstic i forma cònica, igual que el pit d’una mare generosa en temps d’escassetat. Allà, homes i dones intercanvien informacions sobre l’oli que necessiten per cuinar. "¿Quant temps falta perquè arribi?". Enmig de la indagació, els veïns són convocats a portar les banderes i els símbols del chavisme a la manifestació de dissabte. El Govern no només vol festejar 20 anys de la "revolució bolivariana" sinó demostrar a la comunitat que Nicolás Maduro té tanta o més força que l’oposició. 

A l’altre costat de l’autopista hi ha el barri de Las Mercedes, amb els apartaments de luxe i els restaurants distingits. N’hi ha un que es diu Leal. El seu refinament culinari no té relació amb la idea de "lleialtat" que Maduro va tornar a exigir divendres als militars. En una de les seves taules, dos comensals tornen a la pregunta sobre quant falta, en el seu sentit més polític. Entre llagostins al rocoto i lumpias d’ànec, estan convençuts que és qüestió de dies o setmanes. El Govern, estimen, no es podrà mantenir davant de tanta pressió internacional. Ells aniran aquest dissabte a la marxa opositora. Pensen, a més, que la frontera de facto que representa la Francisco Fajardo ja no és ideològica i que molts habitants del Petare demanaran amb la classe mitjana i alta "el final de la usurpació".

A uns quants carrers, a prop de la plaça d’Altamira, un punt medul·lar de la trobada entre antichavistes, més concretament en una cafeteria gurmet, un grup d’estudiants es preparen també per al dia D. Creuen que acompanyar Juan Guaidó, la màxima autoritat legislativa que els EUA han reconegut com a president "encarregat", és un deure moral i, per tant, "no es pot faltar" a la cita.

Penúries

Maduristas i no tant, chavistes penedits i que mai ho van ser, comptabilitzaven un altre tipus de penúries. Podia faltar, segons la ubicació, el transport, el gas, la llum, com va passar a l’Hospital Universitari, on, a causa d’un tall, no van poder salvar la vida de dos pacients. A La Candelaria fa 20 dies que no tenen aigua. Carlos viu a La Vega, a nou quilòmetres, i pateix la mateixa insuficiència. Cada 48 hores va amb cotxe a la casa d’una exveïna i omple 18 cubs d’aigua amb què es banyarà i rentarà la roba i els plats la seva família.

Notícies relacionades

Rússia apuntala Maduro amb préstecs, projectes petroliers i venda d'armes

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En les vigílies es van formar llargues cues en diverses estacions de servei de Caracas. La cua sempre és el símptoma d’una "falta". El rumor que podria faltar la gasolina com a conseqüència de les sancions nord-americanes, va portar els caraquenys a apinyar-se i garantir el combustible més barat del planeta. Iván Freites, de la Federació Unitària de Treballadors Petrolers, va reconèixer el problema. "Tenim un consum de 190.000 barrils de gasolina diaris i l’any passat ja hi havia un dèficit de 60.000 barrils".

El que no pot faltar és la sensatesa. Ovilia Suárez, del grup psicòlegs pel socialisme, va anar a la televisió estatal a ensenyar com diagnosticar les emocions dels opositors: frustració, odi, enuig. Els chavistes, va dir, han d’evitar la por, l’angoixa i la incertesa, que és l’únic que abunda. "No es pot dubtar de les creences. T’empenyen a dubtar". Aquesta limitació, va advertir, seria fatal.