Rússia apuntala Maduro amb préstecs, projectes petroliers i venda d'armes

Va ser l’última de les quatre visites a Moscou de Nicolás Maduro en els últims cinc anys. Es va produir el desembre passat, és a dir, fa poc més d’un mes i mig, quan el president veneçolà, convertit ja en un pària internacional, va ser rebut al Kremlin pel seu homòleg rus, Vladímir Putin. A la capital russa el dirigent caribeny va trobar llavors les paraules de consol  que li neguen des de fa anys la majoria dels seus veïns d’hemisferi i dels països europeus. "Donem suport als seus esforços d’aconseguir una entesa amb la societat", va poder escoltar dels llavis del líder del Kremlin, abans de tornar a Caracas amb noves promeses d’inversions milionàries.

Era un pas més en una política en la qual fa anys que Moscou va a totes. Rússia i les seves empreses han realitzat un important esforç financer en l’economia veneçolana que, segons els càlculs coincidents, en el decenni previ al 2016, s’elevava a un total de 17.000 milions de dòlars en préstecs i inversions. Hi caldria afegir 6.000 milions més pactats precisament durant l’últim viatge de Maduro, i que haurien de dedicar-se als sectors del petroli i de l’or. I tot i que es tracta d’una quantitat important, el cert és que la Xina "està molt més exposada (a un eventual canvi de Govern), ja que les seves inversions a Veneçuela són més elevades", explica en un castellà gairebé perfecte Ígor Eleferenko, comentarista habitual de temes llatinoamericans a la premsa russa.

Les interaccions més importants han afectat el sector del petroli. La petroliera estatal russa Rosneft manté participacions minoritàries en sis projectes conjunts amb la veneçolana PDVSA, que produeixen 171.000 barrils al dia, a més de prestar importants quantitats de diners a la petroliera veneçolana, un deute que es paga amb enviaments en espècies, és a dir, de cru. En el sector de les armes, des de la presidència d’Hugo Chávez, el país caribeny s’ha convertit en el principal comprador d’armes i material militar rus en tot l’hemisferi occidental, tot i que els pagaments monetaris estan lluny d’haver sigut liquidats. S’estima que Caracas deu a empreses russes la xifra de 3.000 milions de dòlars per les últimes adquisicions d’armament.

Una cosa similar passa amb les importacions de gra rus. Des del març del 2017, Veneçuela rep mensualment 60.000 tones de cereals, segons van anunciar llavors els mitjans de comunicació, una quantitat destinada a alleujar la seva dependència dels enviaments procedents dels EUA i el Canadà en un producte de primera necessitat per a la població.     

Recolzament "polític" i "ideològic"

A diferència de la Xina, un país que busca abans que res rendibilitat, el recolzament econòmic i financer rus a Caracas, vital per a la supervivència del president Nicolás Maduro, és qualificat de "polític" i "ideològic" per molts economistes. "Rússia ha prestat milers de milions a Veneçuela per mantenir al règim a la superfície", ha escrit el columnista Antonio Mora a The Hill. Un bon bo exemple d’això són els constants viatges que Ígor Sechin, el president de la petroliera estatal russa Rosneft i considerat un dels homes més poderosos de Rússia, ha fet a Veneçuela per garantir que els enviaments de cru per al pagament del deute en espècies finalment s’acaben realitzant.

L’últim d’ells va tenir lloc el novembre de l’any passat i es va fer sense que es fes cap anunci públic, segons va revelar llavors Reuters. Entre les reunions d’alt nivell que va mantenir a Caracas, l’alt directiu rus es va trobar cara a cara amb el president Maduro, davant del qual es va queixar vivament dels retards en els enviaments de petroli a Rússia per sufragar el deute, en contrast amb la puntualitat amb què Caracas paga els creditors xinesos.

Notícies relacionades

Rússia "defensarà els seus interessos" després de les sancions dels EUA a la petroliera estatal veneçolana

La presència d'un avió rus no habitual desencadena elucubracions a Caracas

La principal qüestió que penja en aquests moments sobre el futur immediat del país és fins on està disposada a arribar Rússia en el seu recolzament al president Maduro.  "No passarà el que va passar amb Síria, no hi haurà una intervenció militar; Veneçuela està molt lluny, i l’enviament de soldats a favor de Maduro ho descarto per complet", ha assegurat telefònicament Emil Dabagian, investigador assistent a l’Institut de Llatinoamèrica a l’Acadèmia de Ciències de Rússia. Una afirmació que no s’atreveix a repetir quan se li pregunta sobre l’enviament de mercenaris o contractistes, sobre el qual ja n’han informat alguns mitjans: "en aquest tema hi ha un interrogant".

Per la seva part, el periodista Eleferenko, creu que Moscou és ben conscient del marasme econòmic que ha suposat la gestió econòmica de Maduro i pensa que, abans que res, el Kremlin vetllarà perquè es respectin els principis internacionals que ve defensant en els últims anys, en particular des de la caiguda del Govern prorús a Ucraïna durant la revolució de Maidan: "Putin pensa que els canvis de règim no es poden produir a causa de manifestacions o desordres al carrer".