Cascada de reconeixements a la UE a Guaidó com a president interí de Veneçuela

El president de facto de Veneçuela, Nicolás Maduro, no ha convocat noves eleccions presidencials en el termini de vuit dies que li van exigir Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit el passat 26 de gener. El resultat no s’ha fet esperar aquest dilluns: una cascada de reconeixements de governs europeus a Juan Guaidó –tot i que a títol individual– com a president interí encarregat de portar el país cap a noves eleccions presidencials. En total, 19 països de la UE han subscrit una declaració de recolzament al líder opositor.

El text, que ha sigut secundat per Espanya, Portugal, Alemanya, Regne Unit, Dinamarca, Holanda, França, Hongria, Àustria, Finlàndia, Bèlgica, Luxemburg, República txeca, Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Suècia i Croàcia, assenyala que prenen nota que "Nicolás Maduro ha optat per no posar en marxa el procés electoral" i anuncien que "reconeixen a Juan Guaidó, president de l’Assemblea Nacional democràticament elegida, com a president encarregat de Veneçuela, a fi que convoqui eleccions presidencials, lliures i democràtiques".

La declaració, que no ha sigut subscrita per nou estats membres, ha sigut pactada després que fes aigües l’últim intent de la UE per tancar una posició comuna dels Vint-i-vuit entorn del paper del líder opositor. Com ja va passar fa uns dies, el bloqueig d’Itàlia ho ha impedit. "No publicarem cap text sobre Veneçuela" perquè "una delegació no estava en posició de donar el seu acord", han explicat fonts diplomàtiques sobre les negociacions d’una nova declaració conjunta a Vint-i-vuit.

Intent fallit a Vint-i-vuit

"Hi ha alguns països que encara continuen oposant-se", va admetre poc després el ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha apuntat el culpable amb nom i cognoms. "Itàlia ha bloquejat la posició conjunta de la Unió Europea a reconèixer el cap de l’Assemblea Nacional de Veneçuela com a president interí", ha lamentat.

El text en qüestió, al que ha tingut accés El PERIÓDICO, reafirma de nou el recolzament de la UE a l’Assemblea Nacional i al seu president i, expressava el reconeixement "dels estats membres individuals" a Juan Guaidó, president de l’Assemblea Nacional, com a president interí de Veneçuela" per "portar el país cap a eleccions presidencials lliures, justes i democràtiques, en línia amb les disposicions de la Constitució veneçolana". Aquesta formulació no ha aconseguit superar les reticències d’Itàlia malgrat les crides a la responsabilitat del seu president, Sergio Matarella, a la coalició de govern formada per la Lliga Nord i el M5S, que afronta dividida el debat sobre Guaidó.

La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, ha restat importància a aquestes divergències. "La posició està clara. Els estats membres no han reconegut mai com a legítimes les eleccions presidencials de l’any passat, no participem en la presa de possessió del 10 de gener i reconeixem l’Assemblea Nacional com la institució legítima del país", ha reiterat recordant que és prerrogativa nacional reconèixer Guaidó.

En la línia de Sánchez

Aquesta falta d’unanimitat no ha impedit l’onada de reconeixements a Guaidó. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha sigut el primer en fer el pas i legitimar oficialment el nou president interí amb l’objectiu que organitzi nous comicis. "L’horitzó és clar: convocar eleccions en el menor termini de temps possible, lliures, democràtiques, amb garanties i sense exclusions, en les quals els veneçolans decideixin el seu futur sense pors, ni pressions, ni amenaces. És el poble de Veneçuela qui ha de decidir el seu futur", ha avisat.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Veneçuela, Maduro i Guaidó | Directe

La decisió de Sánchez sobre Veneçuela disgusta els seus aliats i l'oposició

Seguint la línia d’Espanya s’ha pronunciat França, Regne Unit i Alemanya. "Els veneçolans tenen dret a expressar-se lliurement i democràticament. França reconeix a Guaidó com a president encarregat d’implementar un procés electoral", ha indicat Emmanuel Macron en plena sintonia amb el missatge llançat des d’Alemanya, Regne Unit, Holanda i Dinamarca. Altres països podrien sumar-s’hi ben aviat. En el cas d’Eslovènia el ministre d’exteriors del qual, Miro Cerar, també ha proposat al Govern el reconeixement de Guaidó. El seu homòleg irlandès, Simon Coveney, ho ha descartat, tot i que Irlanda recolza la declaració aprovada la setmana passada en què es demanen eleccions lliures i justes al país.

El següent pas ara serà la posada en marxa del grup de contacte internacional en què participaran 8 països de la UE, entre aquests Espanya, així com l’Uruguai, l’Equador, Costa Rica, Bolívia, i també el Vaticà, Estats Units, Rússia, Xina i Suïssa entre d’altres. La seva primera reunió tindrà lloc a Montevideo aquest dijous. A més, el president espanyol també ha anunciat la seva intenció de promoure al si de l’ONU i de la UE un pla d’ajuda humanitària per pal·liar la greu crisi que pateixen els veneçolans. Arran d’això Alemanya ha anunciat la seva disposició a enviar a Veneçuela 5 milions d’euros en ajuda humanitària.