Trump s'enroca amb el mur i condemna el socialisme en el seu discurs de l'estat de la unió

Donald Trump va buscar la quadratura del cercle en la seva compareixença per abordar l’estat de la unió. El líder nord-americà va reclamar la cooperació dels demòcrates al Congrés sense moure’s un bri de les seves posicions més controvertides, un exercici cridat a produir resultats estèrils. Trump va deixar clar que pensa construir el mur a la frontera amb Mèxic al preu que sigui, va condemnar les“ridícules investigacions partidistes” que ennuvolen la seva presidència i va aprofitar la crisi a Veneçuela per criticar les creixents simpaties demòcrates cap a la socialdemocràcia. Ho va fer amb un discurs menys combatiu que en altres ocasions, més assolellat que tenebrós, i esquitxat de picades d’ullet bipartidistes. Un malabarisme retòric no exempt d’intel·ligència.

El president va comparèixer al Capitoli després d’haver superat l’equador del seu primer mandat i ja sense el control de les dues cambres del Congrés, un escenari que li augura dos anys complicats, llevat que sigui capaç de teixir consensos. Apallissat a les enquestes i ansiós per girar full de la desastrosa pugna del tancament del Govern, es va recrear en els triomfs de la seva gestió econòmica, des de la seva agenda desregulatòria fins a l’índex d'atur més baix de les últimes dècades o el ‘boom’ que viu el sector energètic. “Als Estats Units s’està produint un miracle econòmic i l’únic que podria aturar-lo són les guerres infinites, la política o les ridícules investigacions partidistes”,va dir, i va aixecar l’ovació del grup republicà.

Cap altre president des de Nixon (“Un any de Watergate és suficient”, va dir el 1974) havia utilitzat l’estat de la unió per qüestionar tan cruament l’escrutini a la seva gestió. Un escrutini que en el cas de Trump està cridat a incrementar-se, perquè els demòcrates pretenen utilitzar la seva nova majoria a la Cambra de Representants per redoblar les investigacions sobre la trama russa, les seves finances o la presumpta corrupció en la seva Administració. “Si hi ha d’haver pau i legislació, no hi pot haver guerra i investigació”, va dir als seus rivals polítics.

Moltes de les legisladores demòcrates nouvingudes al Congrés vestien de blanc, en un homenatge a les sufragistes que fa un segle van conquerir el dret al vot de la dona. També la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, la dona que va batre Trump en la recent pugna del tancament del Govern. I totes van esclatar de joia quan el president va celebrar l’elevada taxa d’ocupació femenina.

Abans havia estès la mà als demòcrates, demanant-los cooperació per modernitzar les infraestructures, abaratir els medicaments amb recepta i protegir la ciutadania de les pràctiques depredadores de les assegurances sanitàries, les mateixes que els republicans han emparat durant molt temps. “Hem de triar entre la grandesa o la paràlisi, els resultats o la resistència, la visió o la venjança”. Però el president no va tardar a demostrar que aquesta cooperació està cridada a ser molt puntual, perquè els principis que els dos partits defensen estan sovint als antípodes.

Res ho exemplifica millor que el visceral debat immigratori. Trump va tornar a utilitzar els sensepapers com a boc expiatori de les grans xacres del país, derivades de les polítiques neoliberals de les últimes dècades. Va culpar els immigrants dels salaris de misèria, de la desinversió en educació o d’un sistema sanitari que deixa sense cobertura milions de nord-americans. “Els treballadors nord-americans estan pagant el preu de la massiva immigració il·legal: baixos salaris, escoles i hospitals sobrecarregats, crim a l’alça i una cobertura social minvant”. En realitat, el crim ha baixat, els salaris estan pujant i la destrucció de l’Estat de benestar respon a polítiques deliberades, principalment del Partit Republicà.

Una vegada més va voler vendre la suposada crisi que es viu a la frontera, la tàctica que està utilitzant per obtenir els fons per al mur i acontentar les bases. Va dir que la situació en el confí mexicà és “molt perillosa” i que “cada any infinitat de nord-americans són assassinats per immigrants il·legals criminals”. Per posar-hi cara, va explicar la història de les netes d’uns avis recentment assassinats a casa seva. Totes dues estaven a la grada, com un agent de la policia de fronteres, un supervivent de l’Holocaust i diversos veterans de la segona guerra mundial, a qui va apel·lar en moments del seu discurs.

La política exterior va tornar a quedar relegada, tot i que Trump va confirmar que pretén completar la retirada de Síria i l’Afganistan. “Després de dues dècades de guerra ha arribat l’hora de donar una oportunitat a la pau”, va dir, referint-se a les negociacions amb els talibans afganesos. També es va arrogar el mèrit d’haver evitat una guerra nuclear a la península de Corea, i va posar data a la seva segona reunió amb el nord-coreà Kim Jong-un. Serà el 27 o 28 de febrer al Vietnam, segons va avançar.

Notícies relacionades

Stacey Abrams dona la resposta demòcrata: "Necessitem que Trump digui la veritat"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Trump va insistir que es disposa a “fer front” al “règim radical a l’Iran”i va reiterar tot el seu recolzament al líder del’oposició veneçolana que prova d’apartar del poderNicolás Maduro. “Estem amb el poble veneçolà en la seva noble recerca de la llibertat i condemnem la brutalitat del règim de Maduro, les polítiques socialistes del qual han transformat la que era una de les nacions més riques de Sud-amèrica en un estat d’abjecta pobresa”.

Aquestes paraules guardaven un missatge intern dirigit a polítics demòcrates com Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez. “Estem alarmats per les noves crides a adoptar el socialisme al nostre país”, va dir el president. “Nosaltres naixem lliures i continuarem sent lliures. Amèrica mai serà socialista”.