¿I si Marianne tingués el rostre de Simone Veil?

El 2006, un jove jueu de 23 anys, Ilan Halimi, va ser segrestat i torturat fins a morir a la perifèria de París. Dilluns passat, dies abans de la cerimònia commemorativa del 13è aniversari de la seva mort, l’arbre plantat en la seva memòria va aparèixer tallat. 

El 2017, França plorava la mort deSimone Veil, exministra, supervivent d’Auschwitz, primera presidenta del Parlament Europeu i referent moral de tota una generació. Dilluns passat, el retrat que l’artista C215 va fer a dues bústies de correus del districte 13 de la capital francesa per retre-li homenatge va aparèixer tacat amb una creu gammada.

A l’arbre de Halimi i el retrat de Veil es va afegir lapintadaescrita amb lletres grogues a la lluna del restaurador Bagelstein de l’illa de Sant Lluís, al cor parisenc: ‘Juden’ (jueu, en alemany). Casualment, la proliferació d’aquest tipus d’episodis va coincidir ahir amb l’anunci de les autoritats franceses del nombre d’actes antisemites comesos durant el 2018: 541 davant els 311 d’un any abans, un repunt del 74%.

 “L’antisemitisme s’estén com un verí, com el fel”, va dir aquest dilluns el ministre francès de l’Interior, Christophe Castaner. “Actes repugnants”, segons el primer ministre, Édouard Philippe. “La negació de la República”, ha remarcat aquest dimecres el president, Emmanuel Macron, que va prometre ser “implacable” i va vincular la multiplicació d’aquest tipus d’actes a la deriva violenta del moviment de protesta dels 'armilles grogues’.

Condemna unànime

A més de la condemna unànime de la classe política, proliferen les iniciatives per reconfortar els francesos de confessió jueva. L’Associació d’Alcaldes de França ha demanat als edilsplantar un arbrea cada localitat per lluitar contra l’antisemitisme i en defensa dels principis fonamentals de la Declaració dels Drets Humans.

Més emotiva és la proposta de la formació Agir, escissió del partit conservador Els Republicans, que ha suggerit a Macron donar al bust de Marianne, símbol de la República francesa, els trets de Simone Veil.

“Simone Veil encarna França i la República, els seus valors, els seus combats, els seus desafiaments i el seu ancoratge europeu”, diu en una carta remesa al president francès la portaveu de la formació, Fabienne Keller. A França, la República es representa amb la imatge d’una dona amb gorra frígia per una decisió de la Convenció el 1792. La cultura popular la va anomenar Marianne perquè al segle XVIII els noms més comuns eren Marie i Anne.

El canari a la mina

La comunitat jueva de França ha demanat una reacció a escala nacional, i el consistori israelià de França ha denunciat un ambient de “desinhibició de l’odi cada vegada més evident”. El portaveu governamental, Benjamin Griveaux, ha promès “una forta resposta penal i judicial” davant dels actes antisemites.

“La situació és antiga. Ningú s’atrevia a manifestar el seu antisemitisme després de la guerra. Però en el fons, es notava que la lepra encara hi era”, ha assenyalat Jean Veil, advocat i fill de Simone Veil.

Notícies relacionades

La violència antisemita despunta a Alemanya i França

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

“Atacar els jueus és sempre el preludi d’una violència que afectarà tot el món”, ha advertit el rabí Delphine Horviller a l’emissora Europe 1. En la mateixa línia, l’escriptor Claude Weill recorda a Nice Matin que l’odi envers els jueus és com “un canari a la mina de carbó”. “Un senyal d’alarma. L’anunci que l’aire es torna irrespirable”.

Durant la Segona Guerra Mundial, el règim de Vichy va col·laborar amb el règim nazi. Van ser deportats uns 80.000 jueus i hi va haver entre 10.000 i 15.000 morts.