La violència antisemita despunta a Alemanya i França

Era una tranquil·la tarda d’abril com qualsevol altra. Dos joves de 21 i 24 anys passejaven per l’acomodat barri berlinès dePrenzlauer Bergquan un noi se’ls va abalançar i va començar a colpejar-los amb un cinturó. El seu aparent crim: portar posada laquipà, la tradicional peça del judaisme. Els crits de “jueu” de l’agressor, registrats en el telèfon mòbil d’una de les víctimes, va evidenciar que es tractava d’unnou cas d’antisemitisme a Alemanya.

Les imatges de l’atac van fer la volta al país i van permetre exposar ladenúncia, però en la majoria de casos lesvíctimesno tenen tanta sort. Més enllà del que sembla, la violència antisemita viu un nou i preocupant repunt a Alemanya. Així, el 2018 la policia va registrar fins a 1.646 crims de caràcter polític i religiós contra membres de lacomunitat jueva, un augment de més del 10% en comparació amb l’any anterior, quan se’n van comptar 1.504.

Quan es computen els casos violents, les xifres són menys voluminoses, registrant un total de 62 agressions. No obstant, aquí l’augment d’aquests delictes d’odi és fins i tot més pronunciat. El 2017, la policia va registrar 37 casos, cosa que assenyala un increment de més del 60%. Una vegada més, les xifres han sigut revelades pel Govern federal de la cancellera, Angela Merkel, a petició del grup parlamentari de l’esquerra (Die Linke). Tot i que hi ha fins a 857sospitosos, tan sols 19 persones han sigutdetingudes.

Tendència alarmant

Gairebé 81 anys després d’haver donat curs a lacampanya de persecució i extermini dels jueusmés gran de la història contemporània, Alemanya observa estupefacta com l’antisemitisme augmenta i es consolida en unatendència alarmant. Així, el 2016 els casos de violència contra aquesta comunitat religiosa es van disparar un 7,5%; el 2017, un 2,5%, i l’any passat, més d’un 10%, una xifra que segons el Govern podria augmentar, perquè es manté el recompte d’atacs amb les autoritats dels estats federats. Des de fa anys, Alemanya viu acostumada que elscentres jueus estiguin vigilats dia i nitper agents de policia.

Malgrat carregar sobre les seves espatlles el pesant rerefons històric de l’Holocaust, Alemanya veu com el repunt de la violència antisemita coincideix amb lanormalització de l’extrema dretaen elBundestag, el Parlament federal. Tot i que la formació ultranacionalistaAlternativa per a Alemanya(AfD) ha optat per maquillar la seva cara més radical i canalitzar la culpabilització dels problemes a una altra comunitat religiosa –els musulmans–, el cert és que entre les seves files encara operen antics membres degrups neonazis.

La tensa relació entre eljudaismei l’AfD és més que palpable. L’octubre passat, fins a 17 organitzacions jueves d’Alemanya van criticar que el partit sigui “llar per a l’odi, lanegaciói larelativitzacióde l’Holocaust” en una carta que responia a la iniciativa de l’extrema dreta de crear un grup per treballar junt amb aquesta comunitat religiosa. Al febrer, els diputats d’AfD a Baviera van abandonar la Cambra en un homenatge a lesvíctimes del nazismedesprés que la presidenta de la comunitat israeliana critiqués la seva “política de discriminació”.

No sense relació, fins i tot els líders del partit antiimmigració han mantingut un to almenys controvertit en relació amb els crims nazis. Per a molts, el copresident d’AfD, Alexander Gauland, va minimitzar aquest fosc període a l’assegurar que “Hitler i els nazissón només una cagada d’ocell” que no ha d’entelar els “més de mil anys d’exitosa Història d’Alemanya”.

Clima d’odi a França

A l’altre costat de la frontera occidental l’antisemitisme també és una tendència cada vegada més preocupant. El 2018,Françava viure casos com veure restaurants marcats amb la paraulajueuo una imatge de la supervivent d’Auschwitz Simone Veiltacada amb unaesvàstica. “Aquesta situació ja l’hem viscut”, va recordar el seu fill Jean.

Tot i que poden semblar casos aïllats, l’any passat França va veure com el“verí” antisemita–segons els termes utilitzats pel ministre de l’Interior, Christophe Castaner– s’ha anat escampant perillosament pel seu territori. Així, la policia va registrar fins a 541 agressions d’índole antisemita, un espectacular augment del 74% en comparació amb el 2017.

“Hi ha un clima en el qual ladesinhibició de l’odies fa cada vegada més evident”, ha lamentat Joël Mergui, president del Consistori Jueu Francès. Segons un estudi de l’Agència pels Drets Fonamentals de la Unió Europea, fins a un 95% delsjueus francesoscreuen que l’antisemitisme al seu país és un problema majúscul, mentre que nou de cada deu asseguren haver rebut expressions d’hostilitatals carrers.

Tot i així, la tendència general decrims d’oditendeix a retrocedir. Les xifres d’agressions antisemites cauen en comparació amb els 808 casos registrats el 2015, mentre els nivells de violència contra la comunitat musulmana són els més baixos des del 2010 i els casos d’atacs racistes i xenòfobs van caure un 4,2%.

Preocupació europea

Notícies relacionades

¿I si Marianne tingués el rostre de Simone Veil?

Totalitarismes d'ahir i avui

La creixent onada depopulisme ultraconservadorque recorre Europa també ha portat un augment de l’antisemitisme. Tot i que moltes d’aquestes formacions –com el Partit per la Llibertat (PVV) holandès de Geert Wilders o el Partit Popular Austríac (ÖVP) del canceller Sebastian Kurz– han abraçat ladreta sionista, d’altres no han aconseguit maquillar tan bé aquest rostre. Així, amb major o menor presència en els parlaments, l’antisemitisme també creix als carrers.

Segons l’últimEurobaròmetre, un terç dels ciutadans europeus asseguren que els sentiments antisemites tenen cada vegada més força al seu país, una xifra que es dispara al 90% de mitjana quan es pregunta als membres de la comunitat jueva. Els informes elaborats per la Unió Europea assenyalen que gairebé un terç dels jueus del vell continent eviten assistir a actes jueus, perquè no se senten segurs, una preocupació que s’accentua a Alemanya i França, les dues potències continentals. Quan fins a un 44% de la població jueva d’aquests països es planteja emigrar per la seva inseguretat, queda clar que Europa té un problema. El temor és real.