Open Arms desarma el somni europeu

“¡Barça o mort!”. La proclama que retruny en el fons ultra durant els partits del Camp Nou s’ha convertit en un crit de guerra a milers de quilòmetres del coliseu blaugrana, entre els carrerons de la perifèria de Dakar i sobre les platges senegaleses. "Barça ou barzakh!” s’escolta en els improvisats partidets de futbol, transcendint la seva dimensió esportiva per convertir-se en una proclama generacional que il·lustra el somni que borbolleja als seus caps: una vida d’èxits a Europa. La il·lusió de vestir l’elàstica blaugrana com a cim d’un canvi de rumb vital, l’horitzó triomfal que els espera en territori europeu, allà on aspiren a emigrar independentment delsperillosos obstacles que els sotgen al camí. El reclam enganyós que els empeny a una terra promesa que, molt probablement, no es revelarà com a tal. Gairebé tan improbable resulta per alsmigrants africans esquivar una existència de prosperitat i opulència al Vell Continent com que arribin a emular la trajectòria de Messi. Desmuntar aquest mite, fal·laç i tremendament nociu per a nombrosos joves, és el nou repte de Proactiva Open Arms. Un desafiament que es lluita lluny de l’aigua, a terra ferma, a l’oest de l’Àfrica. A l’origen, quan el viatge encara és un esbós al cap i encara no és massa tard.

“No es tracta de dissuadir-los d’emigrar perquè és el seu dret, sinó d’informals dels riscos del viatge, que al Marroc es trobaran concertines i a Líbia, camps de concentració. I de demostrar-los que Europa no és la destinació que els han fet creure", revela Arantxa Gurtubay, responsable de projectes i finançament de l’oenagé catalana. Una tasca difícil davant un adversari tan temptador. "Els joves miren els seus mòbils i allà veuen fotos dels seus col·legues a París o Barcelona, en les quals apareixen situacions sobrevalorades, irreals; però això no ho sap el xaval a l’Àfrica, que aparta l’smartphone i comprova que en el seu entorn la realitat no resisteix cap mena de comparació," diu Gurtubay.

El somieig occidental pren força i dona peu a un canvi de paradigma: “Hi ha una doble fractura digital evident entre pares i fills, ja no només per la tecnologia, sinó perquè la referència per a la joventut ja no són els progenitors, sinó el que veuen a internet”. Es culmina així un mite europeu falsejat, que obvia que aquí “hi ha molta gent que no pot comprar cotxe o viure en una casa preciosa i que amb 45 anys han de compartir pis perquè no guanyen un bon sou ni tenen la vida que pressuposen”, exposen des d’Open Arms. “També han de conèixer aspectes que xoquen amb la seva concepció cultural, com que aquí hi ha gent gran que mor sola en un geriàtric, una cosa impensable en aquells països”, agrega. L’oenagé prova d’advertir a temps sobre aquest dur despertar. “Hem rescatat milers de persones tan diferents... Però hi ha un rum-rum recurrent, les frases de si ho arribo a saber si ho arribo a saberiaixò no és el que m’havien explicat. Per això, nosaltres volem anticipar-los la realitat", exposa.

Conscienciació

El projecte oficial ha començat la seva singladura aquest febrer, al Senegal, servint-se de l’experiència acumulada en una prova pilot l’any passat a Ghana. ¿Per què aquest afany en l’oest de l’Àfrica en un continent amb tantes carències? Bona coneixedora del territori, l’entitat centra els seus esforços on pot fer alguna cosa per canviar la realitat. “Busquem països on realment puguem obtenir resposta, que no estiguin sumits en conflictes armats que obliguin a fugir les persones. Que es regeixin per un règim democràtic, amb un marc institucional propici en què puguem incidir i conscienciar", detalla Gurtubay. Unes premisses que es donen a l’Àfrica oriental “amb creixements anuals del PIB del 6-7%”, per més que no obvien que hi ha part de la població que passa per seriosos conflictes. En cas de consolidar el projecte al Senegal, la pretensió d’Open Arms és ampliar-lo a països amb una situació similar, com Gàmbia, la Costa d’Ivori i Ghana. 

Condicions que també es compleixen a la corona metropolitana de Dakar, a localitats com Mboro i Kayar, on Open Arms ha posat el focus. Allà viuran els joves que no es poden permetre els lloguers i la carestia de vida de la capital. Just des d’allà parteixen moltes de les pasteres que enfilen la ruta europea. Allà actuen ja les cinc organitzacions amb les quals col·labora l’oenagé catalana, que han reclutat una quinzena de xavals, amb paritat de gènere, per accedir a l’objectiu potencial: nois de 18 a 30 anys, majoritàriament homes, i que han abandonat els estudis. Per això, més que a les aules, l’objectiu se centra en associacions, clubs i altres espais que freqüentin. Esperen arribar almenys a 2.500 persones a l’any per cada entitat.

Potencial

Notícies relacionades

Ja no hi ha barcos d'oenagés per rescatar migrants al Mediterrani

Immigrants sense salvament

La cooperació també emmarca entitats barcelonines d’immigrants, compatriotes que no parlen de nom i que coneixen la duríssima experiència en primera persona. "Ells ens ajuden a fer vídeos on es mostra l’autèntica realitat: el malviure, les contínues identificacions de la policia, els anys sense papers...", descriu Gurtubay. També coneixeran la crua realitat del periple fins que trepitgin terra europea, si és que hi arriben. Testimonis de persones acabades de rescatar i imatges de morts en el viatge. "El que no han vist, que les ràdios mostren com una mera xifra, una estadística de cadàvers, ara apareix amb cara i ulls, amb tota la cruesa," diu la responsable de projectes de l’entitat.

Es tracta de desinflar el somni occidental que els han venut. Que sàpiguen com serien les circumstàncies que els esperen al desert. I els ensenyaran a situar el mapa al seu propi país, una cosa que no aconsegueixen fer molts dels rescatats en el Mediterrani, almenys per saber com de lluny els queda Europa. També com de prop es pot tenir la solució per a una vida millor. “L’essència del projecte és demostrar-los l’increïble potencial que hi ha als seus propis països, on Facebook i Google ja estan planejant establir-se i on necessiten mà d’obra tecnològica que ara buscaran a l’Índia. Que poden tenir un futur pròsper a casa", explica Gurtubay. Mostrar-los que el millor somni que poden complir, en realitat, el tenen a l’Àfrica.