L'Estat Islàmic desapareix del mapa

Han fet falta quatre anys, sis mesos, 17 dies i algunes hores més des que es va oficialitzar el seu naixement perquè arribi, ara, el seu esperat final. Portava anys de vida, però no va fer el gran salt fins aleshores: quan el seu líder, Abu Bakr al-Bagdadi, va pujar al balcó d’una mesquita de Mossul, la segona ciutat de l’Iraq, per declarar-se el califa i fer una crida a tots els musulmans del món a venir al paradís terrenal: l’autoproclamat Estat Islàmic, un ampli territori repartit entre Síria i l’Iraq.

Va néixer amb pompa, paraules grandiloqüents i en una ciutat mil·lenària. Mor, no obstant, en un camp de tendes de campanya improvisades entre la pols del sud de Síria; els seus membres, arraconats i acorralats en un territori final de mig quilòmetre quadrat on, a la desesperada, estan utilitzant 2.000 civils com a ostatges i escuts humans per retardar l’inevitable: que les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), liderades per les milícies kurdes, i l’aviació nord-americana els esborrin del mapa.

En les pròximes hores Estat Islàmic serà derrotat militarment i territorialment. “Estem intentant evacuar tots els civils. Si ho aconseguim, en qualsevol moment prendrem la decisió d’atacar els terroristes o obligar-los a rendir-se”, ha dit aquest divendres el portaveu de les FDS, Mustafa Bali.

Tot això, no obstant, no significa que el grup hagi mort. Significa, sí, que l’Estat Islàmic ha perdut la condició que, fins ara, ho havia fet especial; diferent de tots els altres grups gihadistes que hi ha al món: l’EI tenia territori, policia, escombriaires, sistema sanitari, judicial i educatiu. Moneda, codi civil i penal i governacions i legislacions pròpies. Ja no.

Però el grup, tot i que s’anunciï la seva derrota i els Estats Units cantin victòria perquè els seus soldats se’n vagin de Síria, continua viu. Diversos milers dels seus membres, en els últims anys, s’han escapat dels seus territoris i s’han repartit per tot Síria i l’Iraq, on, gairebé diàriament, llancen atacs i embosquen civils i militars. 

“Tot això forma part d’una estratègia plantejada des de fa anys –explica l’analista i expert en seguretat Nicholas Heras–. Tornen a les seves arrels, al que feien abans de crear un Estat. Tornen a les accions d’Al-Qaida”: atemptats, segrestos esporàdics i extorsions a la població.

2017: any fatídic

2017: any fatídicA Al-Bagdadi i els seus tot els va anar bé fins que va arribar el 2017. Aquell estiu, els gihadistes, després de mesos de lluita, van perdre Mossul, on tot havia començat. Després del seu alliberament, la guerra es va accelerar. L’Iraq empenyia l’EI cap a la frontera amb Síria i, allà, el règim de Bashar al-Assad i les FDS portaven els gihadistes l’est.

Les grans ciutats de l’EI anaven caient. El 2017 es va precipitar tot: Palmira va caure al març; Mossul, al juliol; Hawija i Raqqa, a l’octubre; Deir ez-Zor , al novembre. Assetjats per tots, els membres de l’EI van quedar confinats en un petit territori a la frontera entre l’Iraq i Síria.

Allà, els seus líders van aguantar més d’un any. La pressió, en les últimes setmanes s’ha precipitat tant que els últims membres de l’EI van quedar atrapats en un camp al sud del poble de Baghouz. A quatre passes de les FDS, els gihadistes han intentat negociar una escapatòria, però els kurds asseguren no haver-ho permès.

El final

El finalFins ara, els últims combats s’havien parat per la presència de civils en un territori tan petit. Els 200 gihadistes restants a Baghouz els han utilitzat per retardar el que ja sembla inevitable: que l’Estat Islàmic, com a grup que controla un territori, està acabat.

Notícies relacionades

Viure al segle XXI amb els principis de fa 1.300 anys

La tornada a casa dels gihadistes internacionals

Però no els problemes: a les presons kurdes hi ha uns 4.000 gihadistes empresonats; uns 900 estrangers que van arribar a Síria per matar i deixar-se morir pel califat. Molts són europeus, i els seus governs no es decideixen a repatriar-los. Si són abandonats a Síria, avisen les milícies kurdes, i la guerra s’agreuja, podrien escapar: rellançar l’Estat Islàmic de nou.

“La clau ara serà en com es farà perquè la victòria sobre l’EI sigui sostenible en el futur. Els gihadistes han demostrat ser capaços d’aprofitar el caos per renéixer. Amb l’EI derrotat, entrem en una fase molt incerta de la guerra. Tot pot passar», diu Julien Barnes-Dacey, expert en el conflicte sirià.