Trump sospesa la venda de reactors nuclears a l'Aràbia Saudita

Les estretes relacions de la Casa Blanca amb la monarquia saudita tornen a estar sota escrutini. El Congrés ha obert una investigació sobre els plans de l’Administració Trump per vendre-li tecnologia nuclear a l’Aràbia Saudita malgrat les objeccions expressades pels seus assessors legals. El pla ha despertat sospites pel secretisme que envolta les negociacions i les connexions d’alts càrrecs de l’Administració amb el consorci de la indústria nuclear que pressiona la Casa Blanca perquè autoritzi la venda dels reactors civils. Aquests reactors servirien, en principi, per generar energia elèctrica, però entre els experts preocupa la possibilitat que Riad utilitzi la tecnologia per desenvolupar eventualment armes atòmiques. 

Fa anys que el temor d’una cursa nuclear al Pròxim Orient sobrevola la regió per la disputa aferrissada entre l’Aràbia Saudita i l’Iran. Uns riscos que s’han agreujat des que Trump va trencar l’acord amb Teheran firmat pel seu predecessor per restringir el programa iranià a canvi de l’aixecament de les sancions econòmiques. Tant Europa com Rússia i la Xina miren de salvar l’entesa circumval·lant les restriccions imposades pels Estats Units, però el seu desafiament és cada dia més complex per l’agressiva actitud de la Casa Blanca, que ha recuperat la retòrica dels anys de l’Administració Bush, quan es va estudiar un atac militar contra les instal·lacions iranianes. No és forassenyat pensar, per tant, que, si l’acord s’enfonsés, Teheran podria reprendre la recerca de la bomba. 

Com a resposta a les ambicions dels aiatol·làs, fa temps que Riad fingeix amb desenvolupar el seu propi programa nuclear. Una idea que va començar a formalitzar-se l’any passat, quan el príncep hereu, Mohamed Bin Salman, va anunciar un pla per diversificar les fonts d’energia del Regne del petroli i acomodar la demanda creixent d’electricitat  de la seva població. El pla inclou inicialment la construcció de dos reactors nuclears per generar electricitat, però la intenció és que la xifra creixi fins a les 16 plantes durant els pròxims 20 anys, segons la premsa saudita. El cost aproximat supera els 80.000 milions de dòlars.

Oportunitat de negoci

El mateix Bin Salman ha deixat clar, no obstant, que la naturalesa del seu programa atòmic podria canviar en funció de les circumstàncies. “L’Aràbia Saudita no vol adquirir cap bomba nuclear, però no hi ha cap dubte que si l’Iran desenvolupa la bomba, nosaltres seguirem la seva línia com més aviat millor”, li va dir al març a la televisió nord-americana l’home fort del règim. 

L’oportunitat de negoci no ha passat inadvertida als Estats Units, que pugnen amb Rússia, la Xina, França i Corea del Sud per aconseguir els primers contractes saudites. Abans que Bin Salman ordenés trossejar el periodista Jamal Khashoggi a Istanbul i el seu nom es tornés tòxic a molts despatxos de Washington, un consorci de la indústria nuclear nord-americana, liderat per diversos oficials retirats de l’Exèrcit, va fer arribar a la Casa Blanca una oferta per construir “dotzenes de plantes nuclears civils” a l’Aràbia Saudita, segons un informe del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants, l’organisme de majoria demòcrata que ha obert la investigació. La va anomenar el ‘Pla Marshall per al Pròxim Orient’. 

Com a “assessor” del consorci, anomenat IP3 International, figurava el general Michael Flynn, llavors assessor de Seguretat Nacional de Trump, que hauria donat el vistiplau per a la venda dels reactors abans fins i tot que el novaiorquès prengués possessió del càrrec. Entre els assessors legals de la Casa Blanca es va començar a escampar el pànic, segons l’informe. “Les vendes de tecnologia nuclear les ha d’aprovar el Congrés. L’informe suggereix que l’Administració Trump va mirar de circumval·lar-lo, fet que és clarament inapropiat”, assegura a aquest diari Tom Collina des de Ploughshare Fund, una organització que treballa contra la proliferació nuclear.

L’amic libanès de Trump

Flynn va ser acomiadat a començaments del 2017 pels seus contactes amb Rússia, però altres oficials del Consell de Seguretat Nacional van continuar empenyent el pla. No estaven sols. Un dels seus grans impulsors és l’inversor d’origen libanès i amic personal de Trump, Tom Barrack, que va recaptar milions de dòlars per a la cerimònia de la seva presa de possessió. Aquell any Barrack li va dir a la premsa que estava pensant invertir en Westinghouse, una empresa en fallida que es dedica a la fabricació de reactors nuclears. Westinghouse la va comprar finalment una subsidiària de Brookfield Asset Management, el mateix fons que va rescatar financerament la família de Jared Kushner (gendre i assessor del president) d’una mala inversió a Manhattan. 

Aquesta xarxa de connexions, unida a les presses de l’Administració per autoritzar la venda, va revoltar diversos alts funcionaris, que han fet de coll d’ampolla per als investigadors del Congrés. Un d’ells els va dir que la proposta “no és un pla de negoci”, sinó “una maquinació perquè els generals facin diners”.I això és el que precisament investiguen ara els legisladors: si la venda respon a l’interès nacional dels EUA o és només un tripijoc perquè es lucrin els exmilitars, l’Administració i els seus amics. 

Reunió a la Casa Blanca

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’oferta del consorci segueix sobre la taula. Fa menys de dues setmanes Trump es va reunir a la Casa Blanca amb els executius de la indústria nuclear, Westinghouse inclòs, en una cita organitzada per IP3. “El president volia escoltar les nostres opinions sobre com podem guanyar en la carrera global per la tecnologia nuclear per a finalitats civils”, va explicar després un d’ells. Als EUA la construcció de noves plantes està paralitzada des de fa anys, la qual cosa empeny la indústria a competir fora per mantenir el seu negoci. 

“No hauríem de vendre tecnologia a un país que diu estar interessat en desenvolupar armes nuclears i la credibilitat del qual està en descrèdit”, diu Collina, l’expert sobre proliferació nuclear. “A més, si els EUA els venen els reactors, l’Iran reprendrà el seu programa armamentístic, la qual cosa seria una invitació per a una perillosa carrera atòmica al Pròxim Orient”. La investigació al Capitoli i el creixent rebuig que el règim saudita genera entre els congressistes després de l’assassinat de Khashoggi fan presagiar que la Casa Blanca ho tindrà molt difícil per obtenir l’aprovació del legislatiu. Però Trump ja ha demostrat que no li tremola el pols per saltar-se la separació de poders. Ja ho va fer al declarar l’emergència nacional per construir el mur a la frontera amb Mèxic.