L'opció militar perd força i busquen portar Maduro davant de la CPI

Els Estats Units insisteixen que“totes les opcions són sobre la taula” per resoldre el conflicte veneçolà, però ara és temps de més pressions econòmiques i polítiques. El denominat Grup de Lima va prendre nota i es va proposar alTribunal Penal Internacional (CPI) que consideri “la greu situació humanitària”, “la violència criminal” i la “denegació de l’accés de l’assistència humanitària” com a crims de lesa humanitat. El vicepresident dels EUA, Mike Pence, ha sigut el centre d’atenció a la reunió a Bogotà del conjunt de nacions que aposten per la caiguda de Nicolás Maduro. Els 12 països integrants del grup i els seus aliats no han adoptat de moment la decisiód’utilitzar “la força”, proposada pel representant opositor veneçolà, Julio Borges. En la seva declaració final, el grup no obstant va advertir que un suposat atemptat contra Juan Guaidó, reconegut per Washington i uns altres 50 països com a president interí de Veneçuela, “donaria lloc a una situació internacional que obligaria a actuar col·lectivament acudint a tots els mecanismes legals i polítics”.I Pence va avisar que qualsevol agressió contra Colòmbia, el principal soci de Washington a la regió, amb el qual Veneçuela va trencar relacions, l’obligaria a respondre.

Guaidó ha de tornar Veneçuela, on tenia prohibida la sortida. En el seu entorn esperava potser una actitud més intimidatòria de la coalició. Però fins i tot el general Hamilton Mourão, segon home del Govern d’ultradreta del Brasil i pertinaç enemic del chavisme, s’ha mostrat contrari a“mesures extremes que seran jutjades per la història com a invasores”.Fins i tot el president de Panamà, Juan Carlos Varela, ha recordat els perills d’aquesta via. La Veneçuela d’avui li recorda a la “dictadura” del general Manuel Noriega.“Espero que les coses no acabin com el 1989”, ha dit en al·lusió a la incursió armada que George Bush pare va llançar per capturar al llavors cap de la Guàrdia Nacional.  

La reunió de Bogotà no ha sigut indiferent als senyals d’alarma que es van encendre el cap de setmana. Abans que els presidents i representants dels Governs del Grup de Lima es fessin una foto en què simulaven dialogar respectuosament, la UE havia instat a “evitar la intervenció militar” a la frontera. La Xina també havia mostrat la seva preocupació per la“politització” de l’entrega d’assistència humanitària a Veneçuela. En al·lusió als EUA, Pequín va criticar que“forces externes” prenguin el protagonisme.

Més sancions

“El socialisme s’està morint”,va augurar Pence. Washington està buscant, juntament amb Guaidó i Colòmbia, noves àrees de la frontera amb Veneçuela per realitzar un intent més fructífer d’obertura d’un canal humanitari. Alhora, posarà en marxa noves sancions econòmiques contra la petroliera estatal PDVSA, única font d’ingressos de Veneçuela. Per a Pence, les Forces Armades continuen tenint la clau d’una solució incruenta de la crisi. “Han d’acceptar la generosa oferta d’amnistia, si no ho fan hoperdran tot”.

Full de ruta

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

A la reunió, Guaidó, sense apartar-se un bri del full de ruta dissenyat per Pence, va acusar Maduro de celebrar com una victòria el rebuig del menjar i els aliments oferts principalment pels EUA. Per al jove líder opositor, el dilema veneçolà no és entre esquerra o dreta. Això, va dir, va quedar a evidència aquest cap de setmana quan va cremar un camió d’ajuda al costat colombià.

El líder de l’esquerra colombiana, Gustavo Petro, un implacable crític del chavisme, es va preguntar com va ser possible que el camió s’encengués si era al costat del pont protegit pel seu país. Petro va coincidir amb el Govern de Maduro, que va acusar l’oposició de fer un muntatge. Els opositors veneçolans van rebutjar aquesta interpretació. L’antimadurisme tornarà a sortir als carrers per provar d’inclinar més a favor seu la balança en aquesta disputa d’anys.