Trump apel·la a l'economia per entendrir Kim Jong-un

Somriures i complicitats, promeses d’una vida en comú feliç i una eufòria més pròpia d’un campament d’estiu que d’una negociació sobre armes nuclears. Donald Trump i Kim Jong-un han escenificat a Hanoi aquest “enamorament” que defensa el primer, han reivindicat el presumpte èxit de la cimera de Singapur i ha promès espectaculars avenços en el procés de desnuclearització. L’escena legitimaria l’optimisme si no haguessin venut abans com un èxit el que no superava la fotesa.

Una dotzena de banderes dels dos països han servit de fons per a la foto a l’Hotel Metropol, que va inspirar ‘L’americà tranquil’ a Graham Greene. Trump ha agitat la pastanaga econòmica com a argument definitiu. “Corea del Nord disposa d’un potencial increïble i il·limitat i estarem encantats d’ajudar-vos a explotar-lo”, ha dit. El missatge és sabut: sacrifiqueu les vostres armes nuclears i, alliberats de les sancions econòmiques, disfrutareu d’un futur esplendorós.

El poder dissuasiu nuclear

El que passa és que als líders nord-coreans els inquieta menys la gana i fred del seu poble que una d’aquelles invasions militars que Trump insinua per a Veneçuela. Només l’arma nuclear explica que la dinastia Kim no hagi compartit la destinació tràgica de Saddam Hussein i altres enemics de Washington. La intervenció de Trump ha discorregut pels marges predictibles: lloes al seu amic Kim i reivindicacions dels assoliments. El dictador nord-coreà ha exercit, novament, de comparsa. Gairebé no ha obert la boca per assegurar que havien superat molts obstacles per arribar a Hanoi.

Una breu reunió ha precedit el sopar d’hora i mitja amb els seus col·laboradors més pròxims i un menú antiquat de còctel de gambes, filet i pastís de lava de xocolata. Aquest dijous compartiran tres rondes de negociacions abans de la firma de l’acord que, ho ha avançat Trump, satisfarà tots. L’aclariment és pertinent perquè el de Singapur només el va satisfer a ell. Aquell foli amb quatre declaracions gasoses i sense mecanismes de fiscalització explica l’empantanegament actual: Corea del Nord manté intacte el seu arsenal i els Estats Units no han aixecat ni una sanció vuit mesos després.

Estimular el procés

Notícies relacionades

Els EUA confien que Corea del Nord compleixi la desnuclearització

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els acadèmics debaten aquests dies què poden concedir els Estats Units per estimular el procés o on se situa la frontera de l’èxit. “Un bon acord exigeix el final de la guerra de Corea, un aixecament de les sancions que permeti avançar els projectes econòmics entre les dues Corees, la suspensió o desmantellament del complex nuclear de Yongbyon (d’on surt el gruix de l’urani i plutoni) i l’establiment d’oficines d’enllaç a Washington i Pyongyang”, enumera per correu electrònic Bruce Cumings, expert de la Universitat de Chicago.

La pressió recau en Trump. Arriba amb l’eco de les explosives acusacions del seu exadvocat Michael Cohen i necessita una ressonant victòria internacional per desviar el focus. A Kim se li esfondra la ja per si sola calamitosa economia nacional i hauria d’acudir-hi obligat a aconseguir l’aixecament de les sancionsm, però Corea del Nord no funciona en aquestes coordenades. El mitjà oficial ‘Rodong Sinmun’ publicava en portada les fotografies de les masses amuntegades contra les tanques per disfrutar de la salutació de Kim a través de la finestreta de la seva berlina. Kim no és, doncs, el responsable de les seves penalitats, sinó un líder que rep en igualtat de condicions el president de la primera potència i és tan volgut a la resta del món com al seu país. La debilitat de Trump fa témer els experts que ofereixi concessions exagerades.