La cimera entre Trump i Kim Jong-un acaba en fracàs estrepitós

Faltaven minuts per al dinar quan la berlina de Donald Trump va abandonar l’Hotel Metropole de Hanoi. No hi hauria dinar, ni declaració conjunta, ni acord. No hi hauria aixecament de sancions, ni tancament d’instal·lacions nuclears, ni final de la guerra de Corea, ni oficines de representació recíproques. La cimera Trump - Kim Jong-un Trump - Kim Jong-un va acabar en res i només podem felicitar-nos que tots dos mantenen la seva afinitat i han promès perseverar en el procés.

La negociació es va embussar sense remei en les sancions que ofeguen l’economia nord-coreana, va revelar Trump en roda de premsa. “Bàsicament ha sigut per les sancions. Ells volien que les aixequéssim per complet”, va dir. Pyongyang va oferir el sacrifici de Yongbyon, les icòniques instal·lacions d’on va sortir el plutoni i urani per als sis assajos nuclears practicats des del 2006. Però van rebutjar tancar un segon laboratori que Washington ha identificat. “Estan disposats a desnuclearitzar una gran porció d’àrees que nosaltres els havíem sol·licitat, però no podem aixecar totes les sancions en aquestes condicions. Encara existeix una bretxa. De vegades, senzillament, has de marxar”, va justificar.  

El desenllaç sorprèn fins i tot estant pel mig Trump. El final abrupte s’hauria entès en l’anterior cimera de Singapur. Trump assegurava que en tindria prou amb un encreuament de mirades per comprovar la sinceritat de Kim i s’aixecaria de la taula si no el complaïa. La química personal, reiterava. Però a Hanoi arribaven amb la química acreditada i fervoroses declaracions d’amor. També arribaven després de febrils rondes preparatòries amb Mike Pompeo, secretari d’estat, i Ri Yong-ho, ministre d’Exteriors nord-coreà. 

Maquillar el fracàs

Van dialogar durant mesos a Washington, Pyongyang i Estocolm, per fer la llista curta. Algun d’aquests contactes hauria d’haver servit per conèixer què exigiria els Estats Units a canvi de l’aixecament de sancions. És el tipus de qüestions elementals que la casuística recomana resoldre a priori per evitar daltabaixos. Els experts debatien si l’acord seria bo o dolent, de màxims o de mínims. La falta d’acord mai va ser una possibilitat i és difícil dissimular la vergonya amb l’argument gastat que és preferible això que un mal acord.

Trump i Pompeo van suar davant dels periodistes per maquillar el fracàs i van descartar que torni el quadro d’excessos nuclears i amenaces de destrucció massiva. No és un punt final sinó un parèntesi al camí, van repetir. “Han sigut dos dies molt productius i interessants”, va revelar Trump. “Estem molt més a prop ara d’assolir un acord que fa 36 hores i molt més que l’any passat”, va afegir Pompeo. “No hi ha hagut un clima violent quan ens hem aixecat, sinó amistós, ens hem donat la mà i hem acordat continuar negociant”, va perseverar Trump.

Ni declaració conjunta

“És obvi que és un fracàs, ni tan sols hi ha hagut una declaració conjunta”,assenyala Koh Yu Hwan, professor de la Universitat Dongguk. “Hi ha hagut un diàleg previ intens i jo esperava que acordessin l’aixecament parcial de les sancions”, ha afegit en un plafó d’experts organitzat en el centre de premsa de Hanoi. Els problemes interns de Trump després de les greus acusacions abocades pel seu exadvocat en el Senat han sigut esmentats per alguns com una probable causa del desenllaç.

Els observadors temien que la seva delicada situació l’empenyés a cedir més del raonable per sortir-ne victoriós. Trump ha repetit avui que el temps juga al seu favor al·ludint a la urgència nord-coreana per aconseguir el final de les sancions. A l’argument li sobra optimisme perquè el frenesí diplomàtic de Kim Jong-un l’últim any ha dinamitat l’estratègia nord-americana d’aïllament i, en qualsevol cas, Pyongyang està acostumat a bregar amb una economia comatosa.

“És cert que Corea del Nord no llançarà míssils ni practicarà més assajos nuclears, però encara té les seves instal·lacions funcionant i fabricant més bombes. No és cert que els Estats Units tinguin el temps a favor”, afegeix Koh Yu Hwan.

Adob per a les conjectures

Notícies relacionades

Trump apel·la a l'economia per entendrir Kim Jong-un

El guardià de les tombes buides de Hanoi

L’escenari permet moltes conjectures. ¿Perdrà Trump l’interès en l’assumpte nord-coreà després de comprovar que no té l’èxit fàcil que esperava? ¿Virarà Pyongyang cap a la Xina? El viatge de tornada amb tren de Kim inclou una parada a Pequín per informar de la cimera.

El fracàs també enfonsa els plans de l’admirable president sud-coreà, Moon Jae-in, que ha convertit la pau a la península en el seu objectiu vital. El procés passa per la col·laboració econòmica que les sancions impedeixen. Un comunicat de la Casa Blava revelava l’estupefacció pel desenllaç.