MAGRIB
La joventut algeriana desafia l'Exèrcit
L'aspiració de Bouteflika a un cinquè mandat ha encès la metxa als carrers davant la gran frustració de la societat
Les multitudinàries protestes per reclamar el final de la repressió i una obertura a la democràcia s'estenen per tot el país
La proposta d’Abdelaziz Bouteflika a una cinquena candidatura en les eleccions presidencials del pròxim 18 d’abril ha sigut la metxa que la joventut algeriana necessitava per abocar-se al carrer la frustració acumulada durant anys de repressió militar. El president algerià és conegut popularment com ‘la mòmia’, ja que fasis anys que està en una cadira de rodes, sense amb prou feines articular paraula i absent en la vida política algeriana després de patir un ictus. Malgrat tot, l’elit militar va decidir tornar a defensar la nova candidatura de Bouteflika per als pròxims comicis i així preservar els equilibris de poder entorn de l’enemic de la democràcia a Algèria: els hidrocarburs. Aquests constitueixen l’eix central de l’economia, amb el 97% dels beneficis de les exportacions, el 63% dels ingressos fiscals de l’Estat i el 37% del PIB.
Amb aquestes dades a la mà, ¿com s’explica el fort atur juvenil, per sobre del 30%? Era presumible, per tant, que els joves fossin els primers a tombar divendres passat la porta de la por per emprendre una nova onada de protestes inèdites que inclou tots els sectors de la societat. Les multitudinàries manifestacions d’aquest dimarts, sota eslògans del tipus No al cinquè mandat i Mandat de la vergonya, van ser liderades per universitaris i periodistes que carreguen amb la pedra de la mordassa. "Les protestes s’estan estenent de l’est a l’oest d’Algèria i han posat el país en una situació molt delicada", va afirmar a EL PERIÓDICO el periodista Djamel Alilat, del diari independent El Watan. Milers d’algerians han sortit al carrer a les protestes, que ja duren una setmana.
"La millor solució és que Bouteflika renunciï i s’obri als canvis perquè no només el poble denuncia el cinquè mandat, també reivindica un altre règim que torni l’esperança a la joventut", matisa Alilat. No ho té tan clar el primer ministre algerià, Ahmed Ouyahia, que va sortir al pas de les protestes. "Tothom té dret a donar suport a un candidat o bé a oposar-s’hi però a través de les urnes", va dir Ouyahia davant la premsa, donant a entendre a l’opinió pública que l’única manera de parar la continuïtat del president algerià és exercint el vot.
Carreró sense sortida
Notícies relacionadesL’atzucac de la joventut aturada, sumat a la repressió de l’Estat –que va ordenar dissoldre les protestes amb gasos lacrimògens– augura els pitjors temps per al país, i recorden els inicis de la primavera àrab. Llavors, Algèria va quedar exclosa del focus mediàtic perquè les manifestacions ràpidament es van desmantellar per la intervenció militar. No obstant, el pòsit de malestar vigent entre els joves davant del retard de les reformes constitucionals dificulten la continuïtat d’un sistema intransigent amb els anhels de canvi. El poble algerià aspira a un procés de transició democràtic pacífic però aquest només serà possible si l’Exèrcit –el que ostenta el poder i monopolitza tant la política com l’economia seguint el model pretorià– està disposat a canviar les regles del joc delegant atribucions.
Avui, l’oposició algeriana "no se situa en els partits polítics sinó en les xarxes socials i al carrer", explica el periodista d’El Watan. A l’Estat algerià se li ha tornat a presentar una oportunitat per introduir el país en un veritable camí democràtic que contribueixi a la reducció de la corrupció, no quantificable però que afecta totes les institucions polítiques; eliminar el nepotisme, promoure les llibertats individuals i iniciar un procés de liberalització política. Ni tan sols la inseguretat general des dels anys de la guerra civil, la qual el feia aferrar-se al poder per justificar l’opacitat d’Algèria, és avui un argument valuós per a una joventut temptada per la immigració il·legal i l’economia informal.