Els 'armilles grogues' es juguen el futur en un març crucial

La 16a setmana consecutiva de mobilitzacions dels armilles grogues es viu amb menys entusiasme que mai a l’inici d’un març decisiu per a França i per al seu president, Emmanuel Macron. Gairebé 40.000 persones van sortir al carrer aquest dissabte a tot el país per manifestar-se una setmana més, segons xifres del Ministeri de l’Interior, davant els 282.000 manifestants que van ocupar França per primera vegada fa gairebé quatre mesos. 

Les reivindicacions, iniciades el 17 de novembre passat per la pujada dels preus del carburant, han perdut força durant les últimes setmanes. En l’última empenta d’un moviment que Macron està aconseguint apaivagar públicament amb un procés de diàlegs amb els francesos, els armilles grogues han cridat a la mobilització massiva el 16 de març que ve en un intent de revitalitzar el moviment.

El president francès es va apuntar un gol en la guerra contra els armilles quan el 15 de gener passat va convocar el «gran debat nacional» que, amb l’objectiu de calmar la ira dels francesos, va obrir procediments de reunió i participació ciutadana sense precedents en la història del país. Els armilles grogues han continuat sortint al carrer cada setmana tot i que les xifres de manifestants han anat disminuint. 

Groc desgastat

Les armilles s’han anat destenyint a causa de la falta de concreció de les seves demandes, la seva violència i agressivitat i la suma d’ideologies gairebé contràries sota el mateix color fluor. Les polèmiques antisemites que han castigat el país també han esquitxat aquest moviment que, cada vegada més, s’allunya de la població francesa.

El moviment ciutadà, deslligat de sindicats i les formacions polítiques, va explotar amb la pujada dels preus del carburant però, en definitiva, va ser una reacció a les polítiques socials. 

econòmiques de Macron, acusat de ser el ‘president dels rics’. El novembre, els armilles grogues es van convertir en l’altaveu del poble francès però aquest concepte avui queda molt lluny. 

La violència repetida cap als periodistes i els policies i els enfrontaments amb els camioners que han segat diverses vides han fet perdre legitimitat a les demandes dels armilles grogues. A més, s’avaluen pèrdues de més de 30 milions d’euros a tot el país, la meitat dels quals a París, des de l’inici del conflicte i un total de 8.400 detencions durant aquests mesos.  

Deriva política

D’altra banda, la falta de jerarquia en un moviment sense uns líders clars ha facilitat el domini d’una minoria amb una narrativa radical que s’acosta a l’extremisme. Poc temps va tardar la líder del partit d’ultradreta, Marine Le Pen, a utilitzar el clima d’inestabilitat i violència al carrer per atacar l’actual president. 

«En el context de la revolta sana dels armilles grogues, aquestes eleccions seran l’ocasió de resoldre la crisi política nascuda de la ceguesa, la intransigència i el menyspreu de classe, de l’espoliació fiscal i de la desconnexió humana d’un president molest per les seves actituds, preocupant pels seus comportaments, incompetent en les seves funcions», va afirmar Le Pen en el seu acte de presentació per a les eleccions europees a començaments de gener. 

Els intents d’internacionalització  de la causa també han fracassat i fins i tot van tenir a veure amb la pitjor crisi diplomàtica entre França i Itàlia des de la segona guerra mundial. El recolzament entusiasta del Govern italià als armilles grogues va esgotar la paciència de Macron i l’Executiu francès va enviar un comunicat a començaments de febrer advertint que no admetria ingerències en els assumptes domèstics. 

Menys recolzaments 

Més de la meitat de l’opinió pública francesa –el 56% segons un sondeig recent de l’Institut Elabe– consideren necessari abandonar el ritual de les mobilitzacions setmanals. Aquestes primeres demandes de més justícia fiscal o una millora del poder adquisitiu continuen rebent el recolzament de la població francesa –un 58% creu en aquestes reivindicacions–, però les pèrdues milionàries i la violència que es repeteix cada setmana treuen brillantor al moviment.

La nova deriva política dels armilles grogues reclama la supressió del Senat o el referèndum d’una iniciativa ciutadana. L’anunci d’una possible candidatura a les eleccions europees del maig que ve va fer sonar les alarmes sobre el futur del moviment, caracteritzat inicialment per les frustracions econòmiques i la desconfiança cap a les elits polítiques i mediàtiques.   

Els partidaris de fer el següent pas i organitzar-se políticament van topar amb les crítiques dels membres del moviment que defensaven el caràcter social i de carrer que l’ha caracteritzat. L’heterogeneïtat a les seves files i als diferents territoris reflecteix la divisió sociològica i geogràfica clara que caracteritza França en l’actualitat. 

Març decisiu

El «gran debat nacional» iniciat pel president francès el 15 de gener passat ha suposat una interacció sense precedents entre el Govern i el poble francès. Durant dos mesos, Macron ha intentat calmar la ira dels francesos mitjançant la recopilació de queixes. El resultat: unes 10.000 reunions a França i més d’un milió de contribucions a internet.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«Hem de mantenir la pressió fins al final del gran debat perquè el Govern ens faci el menor mal possible», va afirmar dissabte el manifestant Olivier Barba a la ciutat de Lilla. Els armilles grogues exigeixen una àmplia mobilització de la població francesa el 16 de març vinent que marca el final del gran debat nacional de Macron i el quart mes de protestes. 

«El moviment no s’aturarà fins que l’Executiu es doni per vençut. No ens deixen cap altra opció, no ens estan escoltant», va declarar Karine. una assistenta materna als suburbis de Bordeus, a l’AFP a les manifestacions de dissabte. Les demandes davant la desigualtat social i fiscal a l’Estat francès segueixen en boca dels manifestants tot i que, al final, són els actes vandàlics i les veus radicals a qui dediquen titulars i discursos.