Vigilar el vigilant

Hi havia una vegada un Opel Astra blau fosc, un Volkswagen Polo blanc i un Toyota Yaris negre. Bé, hi havia moltes vegades, perquè durant quatre dies, tot el dia, sempre eren allà. O l’un o l’altre, o alguns, o tots alhora. ¿Què importa?

Mai despistats, sempre presents, els cotxes van ser destinats, a temps complet, a seguir cinc periodistes espanyols que acabaven d’arribar a Grècia a través de la frontera terrestre amb Turquia: per informar sobre com la policia grega apallissa i retorna, il·legalment, els refugiats i immigrants que travessen el riu Evros, que marca la frontera natural entre els dos països.

Aquests periodistes érem corresponsals de diversos mitjans espanyols i internacionals, i els fets van passar la setmana passada. Des que hi vam arribar dilluns passat fins que ens en vam anar, dijous, els tres cotxes, que s’anaven alternant, eren a tota hora a prop, a la vista: gallejant i fent veure que no sabien de què anava la cosa.

Negaven l’evident: cada vegada que hi passàvem a prop –i van ser moltes–, els conductors dels cotxes pretenien parlar per telèfon i es tapaven la cara amb caputxes i braços. Passaven sempre a prop nostre: volien que ens n’adonéssim.

El problema més gran, no obstant, va anar molt més enllà. Aquests policies –que mai es van identificar però que, ho van demostrar, són funcionaris del Govern grec– van començar a sabotejar-nos: a cridar i espantar la gent a qui volíem entrevistar; a mostrar-se davant de persones locals perquè agafessin por. Ho van aconseguir: gent que havia promès parlar amb nosaltres va acabar per no fer-ho.

A la UE

Pot semblar una cosa sense importància. Al final, molts governs, a tot el món i a tota hora, fan coses similars. Però Grècia forma part de la Unió Europea, on, en general, es respecta el dret d’informació dels periodistes. Un advocat grec consultat ho va deixar clar: que ens seguissin sense haver comès cap infracció pot constituir un cas d’abús i un delicte d’assetjament.

Notícies relacionades

Policies grecs sembren el terror entre els immigrants

L'allau de refugiats desborda Grècia

A més, expliquen locals de la regió de l’Evros –la que fa frontera amb Turquia–, el nostre cas ha sigut excepcional, però no únic: és habitual que gent dels serveis d’intel·ligència segueixin treballadors humanitaris que van a la zona per ajudar els milers de refugiats i immigrants que la utilitzen per arribar a Europa.

El Ministeri de l’Ordre Públic grec, de moment, ho nega tot: assegura que mai ens van seguir i que, a més, la policia grega mai ha vulnerat els drets fonamentals de ningú. El cap de la policia de la zona va dir el mateix: que no han seguit ningú ni saben a qui pertanyen aquests Opel Astra blau fosc, Volkswagen Polo blanc i Toyota Yaris negre. Potser haurien de saber-ho.