El drama nord-coreà

Gairebé la meitat de nord-coreans estan malnodrits. Contra ells confabulen la incapacitat dels seus dirigents, les sancions internacionals i el clima. L’economia assoleix avencs inquietants fins i tot per als estàndards nord-coreans. L’últim informe de l’ONU esbossa un quadro calamitós que hauria de precipitar el final de la partida diplomàtica d’escacs, però el que es va veure a Hanoi suggereix el contrari.

La producció alimentària de l’any passat va registrar els seus pitjors nivells en una dècada. Va baixar des dels 5,45 milions de tones fins als 4,95 milions, cosa que suposa una contracció del 9%. L’ONU parla d’escassetat de terreny arable, desastres naturals i falta de maquinària moderna i fertilitzants.

"La malnutrició amenaça tota una generació de nens", ha advertit Tapan Mishra, coordinadora de l’ONU al país asiàtic. Uns 800.000 nord-coreans manquen dels serveis mèdics més elementals i gairebé un milió i mig són al marge de qualsevol assistència alimentària. No va arribar cap ajuda a les 190.000 llars d’infants i hi ha 85.000 nens amb severes carències nutricionals. L’ONU calcula que el país necessita urgentment 120 milions de dòlars (106 milions d’euros) en ajuda humanitària.

El quadro remet l’"àrdua marxa", com es coneix a Corea del Nord les fams dels anys 90. No hi ha xifres oficials, però es calcula que va morir entre el 5% i el 10% de la població. Nord-coreans fugits de la seva pàtria han explicat a aquest corresponsal que els cadàvers als carrers, víctimes del fred i la gana, eren una visió quotidiana.  

Sancions

No sempre va ser així. En els anys 40 del segle passat, Corea del Nord era el país més industrialitzat d’Orient, només superat pel Japó. El 1970 encara avantatjava el seu veí del sud i en la dècada següent, tot i que sense excessos, podia alimentar el seu poble. Però la gestió irresponsable, les pertinaces sequeres i la mastodòntica despesa militar el van abocar al desastre. Entre el 2004 i el 2014, Corea del Nord va destinar a Defensa una quarta part del seu PIB, de lluny el percentatge més gran al món. Alguns analistes asseguren que les retallades han afectat l’aviciat estament militar i que els seus 1,2 milions de soldats manquen de forma física per entrar en combat.

Kim Jong-un, a l’arribar al poder el 2011, després de la mort del seu pare, va anunciar que la seva prioritat era la prosperitat del seu poble i en la tradició nacional va sonar contracultural. Va emprendre la política byungjin, que compatibilitza la cursa nuclear amb la qualitat de vida de la població i jubila el principi de "tot el que és militar va primer" de Kim Jong-il. El seu full de ruta copia sense objeccions la recepta xinesa: zones econòmiques especials, permís perquè els agricultors venguin els excedents i la legalització de mercats privats.

Però les sancions internacionals han arruïnat els seus plans. La seva economia es va contreure un 3,5% l’any passat, el pitjor registre des d’aquella àrdua marxa. L’ONU apunta, en el seu últim Pla de prioritats i necessitats, a les sancions internacionals, malgrat que teòricament deixen exempta l’ajuda humanitària. A la pràctica, causen retards i cancel·lacions i provocaran, si res canvia, que moltes agències internacionals tanquin els seus programes.

Contraprestacions

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

Les estrictes interpretacions sobre activitats bancàries i transport marítim, sumades a la prohibició de viatjar al país asiàtic a ciutadans nord-americans, expliquen que l’ajuda humanitària hagi caigut a la meitat. Cap de les promeses per agilitar la paperassa s’ha complert. "Ens agradaria veure escrites proteccions més fortes a l’ajuda humanitària per evitar que cada enviament i cada delegació siguin tractades de manera individual", ha lamentat Daniel Jasper, que des del Comitè de Serveis d’Amics Americans ha desenvolupat projectes agrícoles a Corea durant dues dècades.

La cimera de Hanoi va quedar arruïnada en el debat sobre les contraprestacions al tancament de la central de Yongbyon. Trump va dir que Kim Jong-un volia el final de totes les sancions econòmiques. Corea del Nord va respondre després que només havia exigit l’aixecament d’aquelles relacionades amb la població civil i que castigaven la vida dels seus ciutadans. Creure un o l’altre es redueix a un acte de fe, però molts experts jutgen més factible la versió nord-coreana.