La internacional de l'extrema dreta es consolida a Europa

L’extrema dreta es prepara per assaltar a través de les urnes el Parlament Europeu en les eleccions previstes per al pròxim mes de maig i amb bones sensacions, si ens atenim a l’avenç que ha experimentat aquests últims anys en gran part dels països de la Unió Europea (UE). 

Les raons d’aquest auge són diverses, però entre les principals es troben els deu anys de sotrac econòmic i financer, la crisi de les persones refugiades, el descrèdit de la classe política tradicional afí al capital i tacada per la corrupció, el fracàs de l’esquerra i la desconfiança en unes institucions europees còmplices de les polítiques d’austeritat que han torpedinat l’estat del benestar, sobretot als països del sud d’Europa. Una tempesta perfecta de la qual s’aprofiten també ara forces externes a la UE.

Avui dia, els partits ultres són presents a 21 parlaments de països comunitaris, són socis de govern a Àustria, Itàlia, Finlàndia, Eslovàquia, Letònia i Bulgària, mentre que a Dinamarca ofereixen recolzament puntual parlamentari a l’Executiu. A Hongria, la República Txeca i Polònia, hi governen forces de dreta tradicionals, però que han assumit el discurs de la dreta més radical. Mai abans forces polítiques nacionalistes, xenòfobes i populistes havien arribat tan lluny al continent, si exceptuem els convulsos anys trenta del segle passat.

L’estratègia confessa dels ultres de cara als comicis de maig és aconseguir prou eurodiputats per poder dinamitar des de les seves entranyes els principis fundacionals de la UE i acabar o debilitar al màxim els valors que representa. Un bloc fort euroescèptic podria provocar el col·lapse de les institucions de Brussel·les. 

Un projecte, sens dubte, ambiciós i que no és aliè als interessos de la Rússia de Vladímir Putin ni tampoc a la dreta radical dels Estats Units que va aconseguir donar la Casa Blanca a Donald Trump amb la col·laboració també del Kremlin, segons apunten les investigacions en marxa de la fiscalia dels EUA. El magnat-president ha imposat una nova manera de fer política al seu país basada en el principi nacionalista d’“Amèrica primer”, els efectes del qual són notoris a tot el planeta. 

Èxit electoral

En la carrera cap a les eleccions europees, els partits d’extrema dreta compten amb l’ajuda de Steve Bannon, que va contribuir com a cap executiu de campanya a la sorprenent victòria de Trump en les eleccions del 2016. Segons tots els indicis, Bannon també va ajudar que s’imposés de manera inesperada el ‘brexit’ mesos abans al Regne Unit, en aquesta ocasió com a vicepresident de la polèmica companyia Cambridge Analytica (CA).

Aquesta consultora, fundada el 2013, pel multimilionari ultraconservador nord-americà Robert Mercer –un dels grans donants de la campanya de Trump– i la canadenca Aggregate IQ, van revolucionar i amb notori èxit la forma d’escometre les campanyes electorals, tot i que amb males arts.

Les dues empreses, filles d’una mateixa matriu, van utilitzar el ‘big data’ per elaborar perfils psicològics i van crear comptes ficticis i automàtics (bots) per difondre missatges a Twitter i pàgines web fantasmes per llançar falses notícies a través de les xarxes socials. És més, es van valer de les dades personals de 87 milions d’usuaris de Facebook, un escàndol que ha esquitxat Mark Zuckerberg, fundador de la xarxa social. Tot això a fi de manipular els electors i influir en els seus vots.

Al Regne Unit s’està investigant el grau d’implicació de Cambridge Analytica en la campanya Leave.EU, una de les no oficials del ‘brexit’ capitanejada per Arron Banks, un altre multimilionari amb vincles amb Moscou. Tot i així, el seu mètode de treball bàsic continua vigent. De fet, un model similar de captació de vot s’hauria utilitzat en les eleccions d’Andalusia, amb el resultat conegut.

Des del seu quarter general a Brussel·les, on té previst llançar oficialment la plataforma ‘The Movement’ els pròxims dies, fa mesos que Bannon gesta una mena d’internacional ultradretana europea –de la qual exclou els partits d’ideologia antisemita– als quals ofereix, “gratis, totes les eines que van ajudar el creixement polític de Trump”, segons les seves pròpies paraules.

Brussel·les a la defensiva

No tots els partits ultranacionalistes europeus veuen amb bons ulls la intromissió d’un estranger vingut d’un altre continent en els seus plans polítics, com és el cas d’Alternativa per a Alemanya (AfD), però Bannon ha sabut sumar al projecte figures destacades del corrent ultradretà europeu, com la francesa Marine Le Pen, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán o el viceprimer ministre i ministre de l’Interior italià Matteo Salvini, “l’hereu de Trump a Europa”, segons l’ha definit el mateix Bannon. Angela Merkel, una de les seves bèsties negres, l’ha definit com “la pitjor figura política del segle XXI”.

Davant la que cau i vistos els precedents, Brussel·les s’ha posat en guàrdia per blindar les eleccions de maig i evitar possibles interferències similars a les que van afectar el ‘brexit’ i les eleccions nord-americanes.

Però no és només l’ombra de Bannon i la seva plataforma l’única amenaça, sinó també la de Rússia, a qui les institucions europees no els costaacusar directament de ser rere els atacs cibernètics i les campanyes de desinformació.

Moscou sempre ho ha negat i parla de l’“omnipotent amenaça russa” com un “mite irracional” que inclou “des del ‘brexit’ fins al referèndum català”, en paraules del mateix ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov. El diplomàtic va qualificar l’any passat de “xafardejos” la presumpta interferència de Moscou en les eleccions dels EUA. A França hi ha els qui han assenyalat Rússia com a incitador de les protestes dels ‘armilles grogues’.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Entre els objectius d’aquesta ofensiva ultradretana hi ha també el Vaticà. Bannon, al costat del britànic Benjamin Harnwell, actual director de l’ultraconservador Institut Dignitatis Humanae, i la col·laboració del cardenal nord-americà Raymond Burke, molt crític amb el papa Francesc, té previst obrir en un antic monestir al sud de Roma un centre de formació per a futurs dirigents de l’extrema dreta. 

Un projecte de futur inquietant i que demostra l’optimisme i confiança amb què Bannon i el seu entorn encaren el naixement de la seva nova Europa, enemiga de la globalització, la multiculturalitat i basada en la civilització judeocristiana.