La guerra siriana compleix vuit anys

Alaa ho recorda a la perfecció: estava fent el servei militar quan tot va començar. D’això fa just vuit anys. Síria, el país d’Alaa, es començava a omplir de pintades a les parets que anunciaven que Bashar al-Assad era el següent, que el seu futur seria el mateix que el deHosni Mubarak a Egipte i Ben Alí a Tunísia, enderrocatsen una onada de manifestacions que amenaçaven, en aquells moments, amb acabar amb tot el que es posés al davant.

Les pintades les van seguir les manifestacions i, després d’uns mesos, la repressió. Alaa la va veure en tota la seva esplendor: "La tensió era insuportable. Els soldats ens vigilaven tot el dia [als que fèiem el servei militar]. No hi havia un sol moment de descans. Veia com capturaven innocents per després torturar-los i matar-los perquè sí", explicava, fa uns mesos, Alaa, que ara viu a Istanbul.

Ara, ni alt ni baix, trenta i pocs anys, pell clara però afectada per una verola violenta en la infància, ulls blaus i cabell negre, Alaa és un entre milions. Concretament sis, els sis milions i mig que, durant aquests vuit anys de guerra, han fugit del seu país.

Les xifres són espectaculars: abans que tot passés, Síria tenia 22 milions d’habitants. Sis milions i mig s’han escapat de les seves fronteres i sis més han hagut de desplaçar-se dins del país per fugir de les línies del front i els kalàixnikovs. De les milícies armades i els avions russos. Dels mil i un grups armats i els bombardejos constants. Dels RPGs i delscotxes bomba. D’una guerra, en definitiva, que espera amagada i atempta a cada cantonada.

Segons les estimacions, 223.161 civils sirians han mort des del març del 2011 fins a l’actualitat. Però aquesta xifra no és del tot certa, perquè només suma els morts que han sigut identificats. Els desapareguts —la majoria dels quals estan, per descomptat, morts— també es compten per diversos centenars de milers.

Aquests morts, a més, tenen noms i cognoms i, és clar, responsables. El 90%, diu l’Observatori Sirià pels Drets Humans (OSDH), han mort en mans del règim de Bashar al-Assad i dels seus aliats, les milícies enviades i pagades per l’Iran, i Rússia, que, amb els seus avions i les seves dues bases militars a Síria, controla el cel del país àrab. És Putin i no Al-Assad, de fet, qui fa i desfà al seu aire a l’oest del país.

De revolta a guerra civil

Però tornem al principi. Alaa feia el servei militar, i les primeres revoltes, a mesura que es feien massives, eren reprimides amb més celeritat per Damasc. Militars es negaven a participar en les accions de l’Exèrcit i, molts, buidant els arsenals del Govern, desertaven a faccions rebels. D’aquesta forma es va crear, com a coalició de milícies opositores, l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS). Alaa s’hi va unir.

Així, la primavera del 2011, la revolució es va convertir en guerra. Va faltar poc perquè acabés amb el president sirià: durant els tres primers anys de conflicte, els rebels van envoltar Damasc, que cada dia que passava estava més a prop de caure.

Però llavors, el 2014, Putin va sortir al rescat d’Al-Assad. Les tornes de la guerra, a l’oest de Síria, canviaven. A l’est també. Aprofitant el caos a la regió, Abu Bakr al Bagdadi, a Mossul, va proclamar davant del món l’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (EI). Gent de tot el planeta —tant salafistes com conversos radicalitzats— volaven a Síria per morir i deixar-se matar per la gihad i el califat autoproclamat. No obstant, el seu somni, ara, amb EI a punt de caure territorialment, s’ha convertit en malson.

Un guanyador

Gràcies al recolzament de Rússia i l’Iran, Bashar al-Assad va aconseguir salvar el seu càrrec, possiblementla seva vida i sobretot, coincideixen tots els analistes, va guanyar Tot i que encara hi hagi combats i faccions opositores lluitant a Síria, cap pot fer ombra al president sirià. A Al-Assad, agradi o no, li queden encaraanys de govern.

Notícies relacionades

Tornar a Síria abans de temps

L'Estat Islàmic desapareix del mapa

I a qui no li agrada, per descomptat, són als que van intentar fer la revolució, fa just vuit anys. Alaa entre ells. "Mentre ell hi sigui mai tornaré. Vaig escapar de l’Exèrcit i vaig lluitar contra ell. Si em capturessin no sé què em farien. No vull saber-ho", diu des d’Istanbul, on ha trobat feina i ara vol cursar, per fi, els seus estudis universitaris. A Alaa la guerra li va confiscar els millors anys de la seva vida.

Els sirians que van fugir dels combats a una edat ja avançada, majoritàriament, desitgen tornar quan tot acabi, independentment de qui estigui governant a Damasc. Però hi ha una generació, la de gent jove, a la qual ja res espera al seu propi país. Aquests, probablement, mai tornaran.