El president del Kazakhstan dimiteix després de gairebé 30 anys en el poder

Adeu al dirigent més longeu de l’exespai postsoviètic, l’únic que es mantenia encara en el càrrec des de ladissolució de la URSS. El president del Kazakhstan, Nursultan Nazarbayev de 78 anys, ha presentat aquest dimarts la seva renúncia en un missatge a la nació emès per la televisió del país centreasiàtic. "He pres la decisió, no fàcil per a mi, de posar punt final a l’exercici de les meves facultats com a president", ha dit en to de solemnitat durant la seva al·locució televisiva.

Nazarbayev havia arribat al poder de la república soviètica del Kazakhstan, la més gran i rica d’Àsia Central, el 1989 i es va mantenir en el càrrec durant i després de la dissolució de la Unió el desembre del 1991. Va assumir sense problemes la dissolució de l’estat soviètic pocs dies després que els dirigents de les tres repúbliques eslaves (Rússia, Bielorússia i Ucraïna) aixequessin la seva acta de defunció durant la reunió tripartida que van fer els seus líders al bosc de Belovezha.

En substitució de Nazarbayev ha sigut nomenat Kassym-Jomart Tokayev, president de la Cambra Alta del Parlament, que ocuparà la direcció de l’Estat durant la resta del mandat presidencial, és a dir, fins a l’abril de l’any que ve, tal com està estipulat a la Constitució, ha aclarit el dimitit president. "Com el fundador de l’estat kazakh, considero que la meva tasca ara és facilitar l’ascens d’una nova generacióde líders que continuaran les reformes que estan en camí empreses pel país", ha destacat. 

Una transició controlada del poder

Malgrat les seves paraules, el veterà dirigent s’ha reservat per a si mateix un paper destacat en el futur del país, establint un precedent d’una transició controlada del poder en l’espai euroasiàtic que molt bé podria servir d’exemple a Moscou en els pròxims anys, ja que segons la Constitució russa, Vladímir Putin hauria de cedir el càrrec el 2024. Nazarbayev presidirà el Consell de Seguretat, un òrgan consultiu fins fa uns mesos que, després de l’aprovació d’una llei el maig de l’any passat, disposa d’atribucions constitucionals.

Continuarà tenint la presidència del seu partit, Nur Otan, Nur Otan que domina la vida política del país, mentre gaudiràd’immunitat judicial gràcies al títol de 'Pare de la Patria' que li va ser concedit el 2010. Tot això allunyarà el septuagenari líder del dia a dia presidencial i de les atapeïdes agendes de treball, permetent-li alhora mantenir una gran influència en la política.           

Durant el llarg període en què ha governat el país, Nazarbayev ha volgut mantenir un precari equilibri entre Rússia i Occident, obrint, d’una banda, el país a la inversió estrangera, incloent-hi el sector dels hidrocarburs i, de l’altra, mantenint una gran proximitat amb Putin i el Kremlin. Com a bon exdirigent soviètic, ha sabut evolucionar amb el pas dels temps, passant de defensar actituds atees quan el país encara formava part de l’URSS a ventejar públicament els seus pelegrinatges a la Meca, tenint en compte que l’islam és la religió majoritària del país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

Amb una economia en expansió a causa del creixement de la producció de petroli i als seus preus elevats durant el primer decenni del segle XX, Nazarbayev s’ha anat imposant, elecció presidencial rere elecció presidencial, amb percentatges de vots que superaven el 90% en comicis que l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) mai considerava com a pluralistes i democràtics. Les oenagés denunciaven periòdicament la falta de llibertats al país i l’elevada corrupció. En els últims anys, el descens en els preus dels hidrocarburs i la crisi econòmica a Rússia, el seu principal soci econòmic, ha minvat les xifres de creixement kazakhs.