La UE fia la solució de Veneçuela al grup de contacte

La detenció dijous passat de Roberto Marrero, cap de Gabinet del "president encarregat" de Veneçuela, Juan Guaidó, ha caigut com una gerra d’aigua freda entre els diplomàtics europeus responsables de torejar amb la crisi política veneçolana. El pròxim dijous 28 de març tindrà lloc a Quito (Equador) la segona reunió ministerial del grup internacional de contacte, que estarà copresidida per la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, i el pessimisme s’ha instal·lat entre les delegacions europees davant la fragilitat de la situació política i humanitària a Veneçuela.

“La immunitat dels membres de l’Assemblea Nacional ha de ser respectada en qualsevol circumstància. Tals actes minen els esforços de la comunitat internacional per ajudar a impulsar una solució pacífica i democràtica a la crisi de Veneçuela”, advertia dijous la cap de la diplomàcia europea tot just conèixer l’arrest de Marrero per part del servei d’intel·ligència veneçolà –acusat d’organitzar actes de sabotatge i terrorisme– i el registre de la casa del diputat Sergio Vergara, probablement un dels atacs directes de més calat a l’entorn de Guaidó des que s’autoproclamés president encarregat.

El grup internacional de contacte va néixer a finals de gener de la mà de vuit països de la UE (Espanya, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Portugal, Suècia, França i Holanda) i quatre països llatinoamericans (l’Uruguai, Equador, Costa Rica i Bolívia) per crear les condicions necessàries per portar el país cap a unes noves eleccions anticipades lliures, democràtiques, justes i inclusives. 

Deteriorament humanitari al país

En la primera reunió de constitució, celebrada a Montevideo, els integrants es van comprometre a més a treballar en l’àmbit humanitari per intentar crear un mecanisme que permeti facilitar l’entrada de l’ajuda humanitària al país, on viuen 600.000 europeus (uns 200.000 d’ells espanyols), i que s’ha convertit en un infern per a molts dels seus habitants per la falta d’aliments, medicaments, aigua i electricitat. Segons la Comissió Europea, hi ha tres milions de persones que han fugit ja del país i els índexs de desnutrició, sobretot dels nens, són crítics i s’han tornat a produir brots de malalties que estaven erradicades com el xarampió, la diftèria o la malària.

“En absència de moviments, el grup de contacte internacional és l’únic que ens dona una mica d’esperança que les coses poden anar a millor”, assegurava fa uns dies Mogherini, que reconeix que la situació humanitària és “extremadament preocupant” i que necessiten trobar canals legítims de distribució d’ajuda despolititzats. La italiana considera que cada vegada hi ha un interès més gran entre els països de la regió sobre el paper del grup, l’única iniciativa política amb accés als diferents actors en conflicte per intentar sortir de l’atzucac en què es troba Veneçuela, i que s’ha donat un termini de 90 dies, fins a principis de maig. 

“Les coses estan molt malament”, reconeixen fonts diplomàtiques. “La veritat és que la situació no està evolucionant com ens agradaria. No hi ha moviments i la situació humanitària continua deteriorant-se, però totes les delegacions estan d’acord que el treball del grup de contacte ha de continuar perquè no hi ha un altre procés ni una altra solució a la vista”, apunten altres fonts consultades.

Maduro es manté ferm

Més de mig centenar de països a tot el món han reconegut Juan Guaidó i el consideren el president legítim. La Unió Europea com a tal no va arribar mai a fer-ho, escudant-se que és una prerrogativa que correspon als governs europeus, però la gran majoria dels països de la UE a títol individual sí que ho han fet, el mateix que l’Eurocambra, i la seva posició no és neutral. Tots tret d’Itàlia, Xipre, Grècia i Eslovàquia, l’ex primer ministre del qual, Robert Rico, va arribar a dir que “la situació actual és un exemple de llibre d’un intent de liquidar un govern polític existent i els seus representants per col·locar un cap d’Estat marioneta”. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

No obstant, l’aposta per Guaidó no ha donat de moment cap resultat. Nicolás Maduro, que va iniciar al gener un segon mandat després d’un procés electoral que segons el parer de la UE no va ser “ni lliure, ni just ni creïble”, no ha abandonat la presidència del país ni tampoc ha cedit a la pressió internacional per convocar noves eleccions. Tot i així, a Brussel·les no hi ha sensació de fracàs, ni d’haver actuat amb precipitació al reconèixer Guaidó. Ni el servei d’acció exterior europeu ni els governs europeus. “tothom sabia que seria difícil”, es limita a respondre un diplomàtic d’un dels països grans de la UE, admetent que segueixen “amb molta preocupació” tot el que està passant.

Tot i que el líder chavista no ha cedit ni un mil·límetre, tampoc s’ha pres bé la resposta europea i ha respost amb una duresa diplomàtica inusitada. El passat 7 de març, el seu Govern va donar 48 hores a l’ambaixador d’Alemanya a Caracas, Daniel Kriener, per abandonar el país, acusat d’“interferir” en la política veneçolana. Kriener va ser cridat a consultes a Berlín tot i que la intenció del Govern d’Angela Merkel és que torni al país caribeny com més aviat millor. Els últims esdeveniments no hi ajuden gaire.