Massiva manifestació a Londres per demanar un altre referèndum del 'brexit'

Un milió de manifestants van inundar dissabte el centre de Londres reclamant al Govern britànic un nou referèndum sobre el ‘brexit’. La xifra, calculada pels organitzadors (la plataforma cívica ‘People’s Vote’), és la més elevada des de la protesta contra la guerra de l’Iraq el 2003.  La marxa va discórrer entre un mar blau de banderes de la Unió Europea i pancartes contra Theresa May, el ‘brexit’ i alguns conservadors ultraeuroescèptic. L’última concentració contra el ‘brexit’, el mes d’octubre passat, va reunir 700.000 persones.

Dues hores abans que arrenqués la marxa a Marble Arch, a un costat de Hayde Park, ja hi havia desenes de milers de congregats. El recorregut designat oficialment va arribar a ser tan atapeït que va obligar molts dels que anaven arribant a prendre vies alternatives, com el gran espai enjardinat de Green Park, la gespa del qual en algun moment va estar literalment envaïda per la multitud. La protesta es va desenvolupar en un ambient pacífic, familiar, i fins i tot en alguns punts carnavalesc, amb bandes de música i disfresses, però no per això era menor l’enuig i la determinació dels participants.

Immobilitzats i enfonsats

Per a Ryan Evans, de 62 anys, “el ‘brexit’ ha sigut una perdició per a aquest país. Portem tres anys immobilitzats, enfonsats. Cal aturar-lo”.Lara Campbell, una estudiant de Física de 21 anys, temia veure tancades moltes de les seves “possibilitats professionals en altres països a causa del ‘brexit’”.Pauline, una venerable dama de 80 anys, que s’identificava “no com a britànica, sinó anglesa perquè han sigut els anglesos els que han fet això del ‘brexit’”, reconeixia estar “molt preocupada perquè la sortida sense acord pot passar accidentalment”.El seu fill, que viu a Andalusia, té encara més por que ella pels drets que pugui perdre.

El lema oficial “Put it to the people” (“Posa-ho en mans de la gent”) figurava en incomptables pancartes, com també el ja famós “Brexit bollocks” (Brexit a la merda). Altres cartells anaven per lliure com ara“Alexa, cancel·la el ‘brexit’” o “Tu no parles per nosaltres, Theresa”, al·ludint a la polèmica declaració de la primera ministra, quan va dir defensar la ciutadania davant els diputats.   

Evitar la catàstrofe

A la plaça del Parlament va prendre la paraula el que fos viceprimer ministre del Partit Conservador, Michael Heseltine, que va acusar May de ser “un afront per a la democràcia parlamentària”. L’alcalde de Londres, Sadiq Khan, va afirmar: “Sense importar el que cadascú va votar, tots estem d’acord que el ‘brexit’ és un autèntic embolic”.Per a la líder del Partit Nacional Escocès i ministra principal, Nicola Sturgeon, “aquest és el moment, la màxima oportunitat d’evitar la catàstrofe que suposa tant la falta d’acord com l’acord de la primera ministra”. El número dos del Partit laborista, Tom Watson, va fer una proposta a May: “Només votaria pel seu acord si vostè el posa a votació entre la gent”, i va afegir: “La primera ministra ha perdut el control d’aquest procés, està enfonsant el país en el caos”. 

Amenaces de mort

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Una petició col·locada dijous per la britànica Margaret Georgiadou, de 77 anys, a la pàgina del Parlament sol·licitant la revocació de l’Article 50 havia sobrepassat dissabte a la tarda els 4,6 milions de firmes. Georgiadou va denunciar haver rebut tres trucades amenaçant-la de mort i nombrosos insults a les xarxes socials. Com ella, hi ha diversos diputats a favor de la permanència a Europa amenaçats de mort. Una parlamentària, Anna Soubry, exmembre del Partit Conservador i ara al Grup Independent, no es va atrevir aquest cap de setmana a tornar al seu districte electoral per les amenaces contra la seva vida.

Clamor contra May

La pròxima setmana es podria conèixer alguna cosa més del futur rumb del ‘brexit’. May ha enviat una carta als diputats anunciant que la votació per tercera vegada del seu acord pot ser que no es dugui a terme, perquè “sembla que no té prou suport”. El clamor demanant que presenti la dimissió sembla imparable. El diari ‘The Times’, en un editorial titulat “Vagi-se’n, primera ministra”, explicava que May “no només no és la solució a la crisi que desborda la Gran Bretanya, sinó que s’ha convertit en un obstacle per trobar la solució”. Si decidís marxar, el grup parlamentari conservador podria proposar un líder interí a la reina. Aquesta figura podria ser l’actual viceprimer ministre, David Lidington, que ja ha entaulat converses amb els líders d’altres partits.