El Parlament britànic prova de prendre el control del 'brexit'

L’enfrontament entre el Parlament britànic i el govern de Theresa May pel control de l’agenda del ‘brexit’ ha esclatat, amb poques possibilitats de posar fi a l’actual paràlisi a Westminster. La primera ministra va tractar dilluns d’impedir que els diputats prenguessin el comandament del ‘brexit’ malgrat no comptar amb els recolzaments necessaris per tornar a presentar el seu acord, derrotat ja en dues ocasions. “Lamentablement he arribat a la conclusió que tal com estan les coses, no hi ha prou recolzament a la Cambra per tornar a plantejar l’acord per a una tercera votació vinculant”, va admetre a l’inici d’una altra llarguíssima i tempestuosa sessió a la Cambra dels Comuns. Però, tot i que sense suport, May només admet com a vàlida la seva solució, i fins i tot va donar a entendre que no recolzarà cap altra versió per a la sortida de la Unió Europea, que els diputats puguin aprovar per majoria, quan votin dimecres vinent.

Esmena Letwin

Un grup format per diputats de diferents partits, encapçalats pel conservador proeuropeu, Oliver Letwin, va tirar endavant una esmena (329 a favor 302 en contra) en què es demanava celebrar una sèrie de votacions alternatives al pla de May, de propostes presentades pels diputats i comprovar d’aquesta forma la popularitat de cada una d’elles entre els parlamentaris.  L’esmena va comptar amb el recolzament dels laboristes i altres forces de l’oposició. Els diputats tindran dimecres a la seva disposició paperetes en les quals podran votar sí o no, a una sèrie de propostes encara no especificades, com un brexit suau, ser a la unió duanera o fins i tot al mercat únic, potser un segon referèndum, la revocació de l’Article 50, o la sortida sense acord.

No al xec en blanc

La primera ministra es va mostrar molt reticent que els diputats es facin amb la direcció del ‘brexit’ i va anunciar que s’oposaria a l’esmena de Letwin, sense aconseguir finalment impedir-ne el triomf. “Es tractaria”, va al·legar “d’un precedent poc recomanable, que trencaria amb l’equilibri de les nostres institucions democràtiques”.  El govern es va comprometre malgrat tot a proporcionar el temps necessari als diputats per debatre les alternatives, però May va reaccionar amb escepticisme davant d’aquesta fórmula en la recerca de possibles solucions.  “Quan hem intentat aquest tipus de sistema en el passat, els resultats han sigut contradictoris, o no hi ha hagut cap resultat”. En qualsevol cas, May va advertir que es negaria a posar en pràctica el que puguin decidir majoritàriament els diputats dimecres, si és que alguna alternativa aconsegueix el consens. “Un vot indicatiu és exactament això, indicatiu, i els membres d’aquesta Cambra no poden esperar que el govern els doni simplement un xec en blanc a qualsevol votació que s’aprovi”,va advertir. El líder de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn, li va retreure “que no pugui acceptar que el seu acord no té el nombre necessari (de vots) i a sobre obstaculitza una alternativa, que potser si els té. És ridícul”, va afegir, “suggerir que el fet que el Parlament prengui el control estigui trastocant les institucions democràtiques”. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La primera ministra, sola i aïllada, no va donar per enterrat el seu pla i encara sospesa donar-li una nova oportunitat dijous. “Continuaré les discussions amb col·legues a la Cambra per construir prou suport, de manera que puguem dur a terme la votació aquesta setmana i garantir el ‘brexit’”. A la desesperada, May havia trucat per telèfon, poc abans de l’inici de la sessió, a la líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), Arlene Foster, per pregar-li que acceptés el seu acord. Però Foster es va mantenir ferma. “La posició no ha canviat”, va declarar una font del DUP. May depèn per tirar l’acord endavant dels deu vots unionistes a Westminster. Mai una formació tan marginal a nivell nacional va tenir tant poder en un assumpte que decidirà el futur del país en futures generacions.

Renúncia

Qualsevol opció preferent del Parlament, si arriba a haver-n’hi alguna, ha de passar per l’aprovació d’un govern molt dividit i ser acceptable per al Partit Conservador, vigilant que May no es decanti cap a un ‘brexit’ més suau. La posició de la primera ministra és d’una fragilitat extrema. Dilluns diversos diaris demanaven la seva dimissió, entre ells, ‘The Times’ i ‘The Sun’ del grup Murdoch. “El temps s’ha acabat, Theresa”, deia la portada del tabloide. “La primera ministra ha mostrat la seva valentia, però per segellar el seu acord i concloure el ‘brexit’ necessita presentar la seva renúncia”.