Les eleccions marcades de Turquia

LaFatma diu que no, que no es penedeix de la seva decisió de presentar-se, que seguirà fins al final, que guanyarà les eleccions, que el poble el votarà i, el més important, que no li passarà com a la seva antecessora. Aquesta vegada tot serà diferent, diu i repeteix la Fatma, perquè creu que no l’hi podran impedir. Ho creu de veritat.

«Intentaran treure’ns dels nostres llocs i enviar-nos a la presó, però els nostres votants ho pararan», diu Fatma Yilmaz, candidata del partit prokurd HDP per a l’alcaldia del districte central de la província de Mardin. Ella intenta convèncer-se; els seus ulls cansats la delaten. El seu futur, com el de tots els altres candidats de l’HDP, és incert.

Multitud d’atacs

La història ve de fa cinc anys: a les últimes eleccions locals a Turquia. Va ser el 2014, i a les zones de majoria kurda, al sud-est del país, l’HDP va arrasar: va conquerir un centenar d’alcaldies. Tot va anar bé fins a finals del 2015, quanl’alto el foc  entre el Govern turc i la guerrilla del PKK es va trencar. Els combats i els atacs entre la guerrilla –qualificada com a terrorista per la UE i els EUA– i l’Exèrcit turc es van multiplicar. Després de la ruptura, Recep Tayyip Erdogan, el president turc, va decidir que el PKK i l’HDP eren la mateixa cosa: va destituir i va empresonar gairebé tots els alcaldes del partit.

Van ser 98 en total i, entre aquests, hi ha els edils democràticament elegits de les províncies de tot el sud-est: Siirt, Van, Bitlis, Agri, Batman, Hakkari, Diyarbakir i Mardin. Són les regions més pobres de Turquia. L’atur, a tot el país, està en el 13%, mentre que en aquesta àrea la xifra puja fins al 26%  (i un 40% entre els joves). Entre les poblacions més afectades, Mardin, a la frontera amb Síria.

En aquesta ciutat, aquests dies la boira és espessa. Pels seus carrers costeruts hi ronden nens que juguen a futbol i resen a Déu que si us plau no arribi dilluns. Però la seva diversió, de tant en tant, és interrompuda per dos cotxes que porten tot el dia perseguint-se a tota velocitat per la ciutat.

No tenen pietat: tots dos, pintats amb colors corporatius, porten megàfons al sostre, i deixen anar un terrabastall insuportable en forma de música. El primer és el de l’HDP; de prop el segueix el vehicle de l’AKP, el partit d’Erdogan. Es disputen la victòria a la ciutat a les eleccions locals que se celebraran el 31 de març.

Cantar victòria

«Les guanyarem segur –diu Fatma Yilmaz, la candidata de l’HDP–. Està clar. A les eleccions anteriors, vam aconseguir guanyar a 8 dels 10 districtes de la província  de Mardin, a banda de l’Administració provincial. Ens han arrestat, ens han fet fora de totes i ens posat interventors a cadascuna d’elles. Però ara ens tornem a presentar a les eleccions i no podran fer el mateix que abans, perquè la nostra victòria serà més clara. No permetrem que ens facin fora. El poble ens recolza».

Però no tot està tan clar. En campanya, Erdogan ha dit diverses vegades que si els «terroristes», és a dir, els candidats de l’HDP, tornen a ser elegits als comicis, el Govern els tornarà a expulsar per, després, col·locar-hi les seves persones de confiança.

I la qüestió va més enllà, perquè alguns dels alcaldes de l’HDP expulsats dels seus llocs fa dos anys segueixen a la presó. És el cas, per exemple, de Sevinç Bozan, que va ser l’alcaldessa del districte central de Mardin i just a qui Fatma Yilmaz, que diu no penedir-se ni tenir por, reemplaça com a candidata en aquestes eleccions.

Paperot electoral

El 31 de març, al sud-est turc, serà un dia estrany. Aquí, guanyi qui guanyi aquell dia, el guanyador sempre serà el mateix: l’AKP d’Erdogan. «Si Déu vol, guanyarem la votació. És molt important, perquè no volem que Mardin acabi en mans de terroristes», diu Ibrahim, envoltat, per totes bandes, de retrats del seu president favorit.

Notícies relacionades

La recessió amenaça l'hegemonia d'Erdogan a les urnes

Erdogan, la figura que divideix Turquia

Ibrahim no treballa per a l’AKP, diu, però es passa el dia a la seva seu de Mardin. És entusiasta com pocs: «L’ajuntament de la província rep diners de l’Estat. I l’Estat turc, a diferència del dels EUA, no paga terroristes. Per això el 2016 vam fer fora l’HDP», diu Ibrahim, que continua parlant però s’atura: Erdogan comença a parlar a la televisió.

Després, quan Erdogan acabi, dirà que tots els grups terroristes mundials –ETA inclosa–, estan finançats, afavorits i recolzats per Washington, però abans reprèn la seva frase anterior. «Si l’HDP torna a guanyar, Erdogan farà el que sigui necessari. Però a mi no em facis gaire cas. Jo parlo dur i des del cor. No represento el partit, tot i que els oficials diuen el mateix que jo tot i que amb paraules més maques», s’excusa i riu Ibrahim. Tots els altres que hi ha a la sala –tots homes, tots grans– escolten i assenteixen. Erdogan, el retrat electoral del qual presideix l’habitació, somriu i els beneeix.