CRISI A FRANÇA

Els nacionalistes corsos boicotegen el debat nacional de Macron

Els líders de la coalició governant denuncien l'absència de diàleg per plantejar les seves reivindicacions

El president declina la invitació d'acudir a l'Assemblea corsa, però accepta una reunió privada

zentauroepp47616507 topshot   french president emmanuel macron gestures as he sp190403170658

zentauroepp47616507 topshot french president emmanuel macron gestures as he sp190403170658 / DAMIEN MEYER

2
Es llegeix en minuts
Eva Cantón

Emmanuel Macron acaba aquest dijous en un poble cors de 280 habitants situat a 60 quilòmetres d’Ajaccio la marató iniciada el gener per buscar una sortida a la crisi dels armilles grogues. Però el que trobarà a Cozzano és una altra crisi.

Els líders de la coalició nacionalista que governa l’illa des del 2015 denuncien l’absència d’un veritable diàleg per plantejar les seves reivindicacions i no assistiran al gran debat nacional del president, que consideren un simple “xou de comunicació”“xou . Tampoc hi aniran els diputats nacionalistes i molts alcaldes estan dividits.

A més, la coalició Pè a Corsica –formada per independentistes i autonomistes– ha fet una crida als corsos perquè expressin “pacíficament i simbòlicament el seu rebuig a què els continuïn negant la democràcia” en una jornada batejada com a illa morta entre les 12 del migdia i les 18 hores, el temps que Macron serà a Còrsega.

Crisi profunda

“Volem un debat veritable i un diàleg veritable”, ha dit el president de l’Executiu cors, l’autonomista Gilles Simeoni, a France Info. “Hi ha una crisi econòmica i social profunda, com al continent, però també un bloqueig polític, perquè l’expressió de les urnes no s’ha tingut en compte”, ha explicat.

A les eleccions regionals del desembre del 2017, la coalició nacionalista va aconseguir el 56% dels vots amb un programa que contemplava entre altres coses una referència a l’especificitat corsa a la Constitució francesa, la cooficialitat de la llengua, una llei d’amnistia per als anomenats presos polítics i un estatut d’autonomia en deu anys.

El febrer del 2018, durant la seva primera visita com a president coincidint amb la commemoració de l’assassinat del prefecte Claude Érignac, Macron va refredar completament les expectatives dels nacionalistes. Des d’aleshores, les trobades dels líders nacionalistes amb el Govern s’han saldat sense avanços.

Impaciència i desconfiança

La impaciència i el clima de desconfiança és tal que les paraules conciliadores de Macron aquest dimarts en una entrevista al diari Corse Matin, mostrant-se “disponible i voluntari per al diàleg”, no han commogut els nacionalistes.

“El titular de l’entrevista és Diàleg per a la Història, però el contingut no té res d’obertura de diàleg ni res d’històric”, ha dit el president de l’Assemblea corsa, l’independentista Jean Guy Talamoni, a la revista Le Point. “No es veu la menor consideració al projecte avalat pels corsos en sufragi universal. Manifestament, no està a l’altura del repte”, ha agregat.

Les relacions entre Còrsega i París s’han deteriorat molt en un any i els dirigents de l’illa denuncien sovint l’actitud despectiva del Govern.

Aquest dimecres, l’Elisi ha declinat la invitació que Simeoni i Talamoni havien trasllat a Macron perquè acudís a l’Assemblea corsa. En canvi, el president està disposat a reunir-se amb els líders nacionalistes a Cozzano o a París.

Notícies relacionades

La visita de Macron es produeix tres dies després del descobriment de càrregues explosives davant seus del Tresor públic a Bastia. Cap artefacte va explotar però la Fiscalia antiterrorista de París s’ha fet càrrec de la investigació.

La violència política ha desaparegut gairebé per complet des que el Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC), braç armat del moviment nacionalista, abandonés les armes el 2014.