El general capaç de destronar Netanyahu

Per primera vegada en 10 anys, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s’enfronta a un rival que podria destronar-lo. Un principiant en política que no té la seva retòrica i poder de manipulació, però amb credencials militars per vèncer Mr. Seguretat. El seu nom és Benny (Benjamin) Gantz, excap de l’Estat Major de l’Exèrcit israelià entre el 2011 i el 2015, un període en què les forces israelianes van llançar dues ofensives a Gaza –2012 i 2014–. L’última va devastar la franja.

Netanyahu definia llavors Gantz com un home “de gran qualitat, ètic, responsable, equilibrat i atent”. Ara el descriu com “un esquerrà dèbil” amb problemes mentals que s’aliarà amb els partits àrabs. Alguns familiars de Gantz, de 59 anys, són laboristes, però ell es presenta com a centrista. Va crear la formació Resiliència per Israel i va aglutinar una muralla de generals per formar la coalició Blau i Blanc: l’exministre de Defensa del Likud Moshe Yaalon, l’excap de les forces israelianes Gabi Ashkenazi i Orna Barbivai, la primera dona amb rang de general a l’Exèrcit israelià. Al front militar s’hi va sumar el partit centrista Hi ha Futur, liderat per l’extitular de Finances Yair Lapid.

“Societat dividida”

Si guanya les eleccions del 9 d’abril i pot formar govern –complicat perquè la majoria de forces són de dretes–, Gantz ha promès redreçar un país “que ha perdut el seu camí” i recompondre una “societat dividida” que només unirà una figura de l’exèrcit. A Israel, el pedigrí militar pot donar més rèdits que l’experiència política.

Fill de supervivents de l’Holocaust, procedents d’Hongria i Romania, Gantz va néixer a Kfar Ahim, localitat fundada sobre Kastina, poblet palestí arrasat. Es va allistar als 18 anys al cos de paracaigudistes de l’Exèrcit israelià i va iniciar una carrera militar fulgurant de quatre dècades. La seva primera missió va ser garantir la seguretat del president egipci Anwar al-Sadat en la seva visita a Israel el 1977. El 1982 va participar en la invasió del Líban, el 1991 va liderar el comando israelià que va evacuar d’Etiòpia milers de jueus en 36 hores. El 1994, es va encarregar militarment de la ciutat d’Hebron, al territori palestí ocupat de Cisjordània, després de la matança de 29 palestins per un extremista jueu.

Gantz, jueu secular, va ser el màxim oficial israelià al sud del Líban ocupat i l’últim israelià que es va retirar d’allà el 2000. Assegura haver tancat la porta de la frontera. Va estar al capdavant de la divisió de Cisjordània quan va esclatar la Segona Intifada el 2000 i després va servir com a agregat militar israelià a Washington. Durant la guerra del Líban del 2006, va encapçalar les forces terrestres israelianes, criticades per la seva actuació. Però "cap errada va aturar la seva carrera" segons un militar citat pel diari israelià Haaretz.

“Lluitar per la pau”

Notícies relacionades

Netanyahu lluita pel seu quart mandat consecutiu en les eleccions d'Israel

Netanyahu obre les portes del Parlament a la dreta més racista

Durant la campanya electoral ha difós un vídeo en el qual es vanta d’haver tornat parts de Gaza “a l’edat de pedra”, ha llançat advertències a Hamàs i s’ha referit durament a l’Iran. Però alhora ha promès "lluitar per la pau" i buscar-la mitjançant una conferència regional amb països àrabs pròxims a Israel, i ha elogiat Isaac Rabin, primer ministre assassinat el 1995 després de firmar els Acords d’Oslo (1993).

Gantz garantirà la majoria i la identitat jueves d’Israel, tot i que esmenarà la llei bàsica de l’Estat Nació Jueu perquè es preservi la igualtat entre tots els ciutadans. A més, limitarà els mandats d’un mateix primer ministre, instaurarà transport públic en Sàbat (dia sagrat jueu) i matrimonis civils i invertirà més en educació i sanitat. Casat i pare de quatre fills, Gantz necessita els vots d’israelians de centre i dreta que el veuen com un candidat d’aire patrici que no connecta amb ells.