Assange ingressa en una presó al Regne Unit i els EUA esperen la seva extradició

Va entrar a l’ambaixada de l’Equador amb l’aspecte polit d’un jove guerrer de còmic. Gairebé set anys després el van treure de la seu diplomàtica, transformat en un vell descurat de cabellera i barbes blanques. Julian Assange, de 47 anys, ha perdut la joventut i, de moment, la llibertat. El cofundador de WikiLeaks és a la presó, després de ser detingut dijous per membres de la Policia Metropolitana de Londres.

Els agents van poder penetrar a la seu diplomàtica després que el Govern de l’Equador li retirés el permís d’asil i  la nacionalitat equatoriana. Després d’un breu forcejament, Assange va ser emmanillat i introduït en un furgó policial. 

Poques hores després compareixia al Tribunal de Westminster davant del jutge de districte, Michael Snow, el qual el va informar que es trobava allà per un doble motiu. El primer era haver-hi trencat els termes de la seva llibertat condicional que li va imposar la justícia britànica el juny del 2012. El segon, la petició d’extradició cursada pel Govern dels Estats Units per un delicte de pirateria informàtica.

Petició d’extradició

El Departament de Justícia dels Estats Units, informa Idoya Noain, va fer públic el document de la imputació federal del fundador de WikiLeaks en el qual consta d’un sol càrrec, “conspiració per cometre intrusió informàtica”, i es basa en la presumpta ajuda que Assange va prestar el 2010 a Bradley Manning (ara Chelsea Manning) perquè el llavors analista d’intel·ligència de l’Exèrcit dels EUA aconseguís una clau per entrar en ordinadors del Departament de Defensa. La pena màxima que podria comportar és de cinc anys de presó.

La imputació feta pública aquest dijous no inclou cap càrrec d’espionatge, tot i que fonts oficials anònimes citades per la CNN han assegurat que el Departament de Justícia està estudiant imputar a Assange càrrecs addicionals. Tampoc aborda la publicació per part de WikiLeaks durant l’última campanya presidencial de material de milers de correus del Comitè Nacional Demòcrata, els servidors del qual van ser piratejats per agents de Rússia segons les autoritats dels EUA.

Precedent perillós

A Londres, el jutge va declarar culpable Assange per la violació de les condicions de llibertat provisional, delicte pel qual podria ser condemnat a dotze mesos de presó. El magistrat va indicar que el comportament de l’acusat “és el d’un narcisista que no és capaç d’anar més enllà del seu propi interès”. La sentència es coneixerà en les pròximes setmanes. Quant a l’extradició, la primera cita al tribunal de Westminster tindrà lloc el 2 de maig.  

L’advocada d’Assange, Jennifer Robinson, veu en aquesta ordre d’extradició una agressió a la llibertat de tota la premsa. “Això estableix un precedent perillós per a tots els mitjans de comunicació i els periodistes a Europa i a tot el món. Aquest precedent significa que qualsevol periodista pot ser extradit als Estats Units per haver publicat informació veritable sobre els Estats Units”.  

Però el ministre d’Afers Exteriors britànic, Jeremy Hunt, va assenyalar que “ningú està per sobre de la llei. Julian Assange no és un heroi. És algú que ha vingut amagant-se de la veritat durant anys i anys. Ara el seu futur es decidirà en el sistema judicial britànic”. El veritable cas d’Assange és internacional. Els Estats Units el volen, però el president de l’Equador, Lenín Moreno, insisteix que hi ha un acord amb el Regne Unit, segons el qual els britànics poden detenir Assange, però no enviar-lo a cap país que torturi o executi els presoners. “El Govern britànic ho ha confirmat per escrit en compliment de les seves pròpies normes, va assenyalar Moreno que acusa el, en un altre temps, convidat Assange de nombrosos “incompliments del Protocol Especial de Convivència de l’Ambaixada".

Connexió amb Rússia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

Assange va entrar a l’ambaixada de l’Equador el 2012 perquè la justícia de Suècia el reclamava per presumpta violació i agressió sexual a dues dones, càrrecs que ell va negar. Els càrrecs van ser retirats més tard, però el fugitiu temia que Suècia l’enviés als Estats Units.   

Des del Kremlin, segons informa Marc Marginedas, el portaveu presidencial, Dimitri Peskov, va demanar que els drets d’Assange “siguin respectats”. Rússia ha demostrat que la sort que pugui córrer Assange li importa de sobre manera, fins al punt d’haver-se plantejat un pla per treure el fundador de WikiLeaks de la legació equatoriana, ajudar-lo a fugir de la Gran Bretanya i portar-lo a Moscou. El 2012, quan WikiLeaks s’estava quedant sense diners, Assange va tenir un programa al canal RT, finançat pel Kremlin.