Rússia va recórrer a Assange per publicar material comprometedor sobre Clinton

“Rússia, si esteu escoltant, espero que siguin capaços de trobar els30.000 correusde Hillary Clinton  que estan desapareguts; crec que seran ben recompensats per la nostra premsa”.

Aquestes paraules, pronunciades per l’actual president dels EUA, Donald Trump, quan encara era el candidat, encara provoquen ganyotes d’incredulitat, no només als EUA, sinó també a Rússia i Europa. El llavorsaspirant conservadora la Casa Blanca demanava públicament ajuda a una potència estrangera per batre la seva rival, nomésquatre dies desprésque WikiLeaks, la plataforma fundada i gestionada per Julian Assange, difongués laprimera entrega de material comprometedorsobre la candidata. Els documents havien sigut robats presumptament per FancyBear, un grup de ciberespionatge amb vincles amb la intel·ligència militar de Rússia, després de piratejar el sistema informàtic del Partit Demòcrata. 

Avui, més de dos anys després, ningú dubta que el pirateig es va originar a Rússia, segons l’informe acabat d’enllestir pel fiscal especial, Robert Müeller, i de les acusacions presentades pel seu equip contra 12 individus amb passaport rus, tots ells agents del servei d’espionatge militar, més conegut pel seu antic nom, el Departament Central d’Intel·ligència o GRU. Els investigadors, això sí, no han trobat proves que Trump i el seu entorn es coordinessin amb Rússia durant l’operació; el president nord-americà, d’altra banda, ha fet servir el temps transcorregut per matisar les seves sorprenents declaracions preelectorals i dir que només eren “un acudit”.   

Discutit vídeo a l’Iraq 

Assange va fundar Wikileaks el 2006. La plataforma va adquirir gran notorietat quatre anys més tard, quan va difondre una sèrie de documents filtrats per Chelsea Manning que injuriaven el paper de l’Exèrcit dels EUA en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. Va ser especialment nociva la publicació d’un vídeo d’un atac amb helicòpters a Bagdad el 2007 amb diverses baixes, en què se sent com els soldats nord-americans tractaven amb menyspreu les seves víctimes. Les imatges van tenir un gran impacte i van provocar un tens debat a Europa i als EUA sobre la presència militar nord-americana al país àrab.

També el 2010, amb l’ajuda d’importants diaris o revistes internacionals, WikiLeaks va difondre milers decables diplomàtics secretsde les ambaixades nord-americanes. En aquest cas, el contingut dels missatges no va destapar grans exclusives i en alguns mitjans se’ls va qualificar de simples “xafarderies” sense transcendència. Això sí, la imatge de la diplomàcia dels EUA va quedar molt malparada a causa del vocabulari fet servir cap a personalitats polítiques estrangeres. 

El mateix any, una ordre d’arrest internacional va ser emesa contra Assange per unsuposat delicte sexual.Dos anys més tard, davant del temor de ser arrestat i extradit als EUA, es va refugiar a l’Ambaixada de l’Equador a Londres.

Ingerència en el procés de Catalunya 

A partir d’aquest punt, la imatge d’Assange com a paladí de la llibertat de premsa es va difonent a poc a poc, mentre les causes que va defensant amb les seves filtracions es van alineant cada vegada més amb els interessos de Rússia, país amb poques credencials democràtiques. No només van ser els correus de Clinton durant les presidencials dels EUA. Dos dies abans de la segona volta de les presidencials franceses del 2017, WikiLeaks va fer públic material que qüestionava Emmanuel Macron, que s’enfrontava a Marine Le Pen, la ultradretana francesa simpatitzant del Kremlin.  

Notícies relacionades

Assange ingressa en una presó al Regne Unit i els EUA esperen la seva extradició

L'Equador ho reconeix i Correa titlla de "traïdor" Lenín Moreno per haver retirat l'asil a Assange

Durant la crisi a Catalunya del 2017, Assange va acusar EL PERIÓDICO de mentir difonent la notícia que la CIA havia advertit els Mossos d’Esquadra d’un possible atemptat a la Rambla, i va criticar la cobertura d’altres diaris espanyols. A més, va dirigir, via videoconferència, xerrades als manifestants independentistes en què els assegurava que formaven part d’un moviment d’avantguarda en favor de l’alliberament de les nacions sense Estat. Durant aquells dies, membres del Govern de Mariano Rajoy van acusar Rússia d’interferir en la crisi catalana. 

El Kremlin assumia tant Assange i l’inquietava tant el que li pogués passar que va arribar a ordir un pla per treure'l de la legació equatoriana, i ajudar-lo a fugir de la Gran Bretanya i portar-lo a Moscou, segons va informar la premsa britànica.