nova cita amb les urnes

La socialdemocràcia aspira a guanyar les eleccions a Finlàndia

Després de 20 anys sense ser la força més votada, els socialdemòcrates apunten a una victòria, mentre que els centristes i els ultradretans del govern s'enfonsen

fcasals47716216 graf9241  helsinki  finlandia   11 04 2019   los l deres de 190413131130

fcasals47716216 graf9241 helsinki finlandia 11 04 2019 los l deres de 190413131130 / Juanjo Galan

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aquest diumenge Finlàndia acudeix de nou a les urnes en unes eleccions que poden impulsar els socialdemòcrates (SDP). Després de quatre anys de govern entre centristes, conservadors i extrema dreta, les enquestes apunten que aquest diumenge elsd’Antti Rinne  recuperaran la primera posició electoral, fet que no es dona des de 1999. No obstant, i amb els sondejos bastant ajustats, aquesta possible victòria és més a causa dels errors dels seus rivals –la seva agendad’austeritat– que per mèrit propi.

El 8 de març el primer ministre, Juha Sipila, va presentar la seva dimissió al fracassar el seu polèmic projecte de reforma sanitària, en què proposava privatitzar més els serveis sanitaris del país. Tot i que el líder del Partit de Centre va assegurar que això va ser el que el va portar a fer un pas enrere, diversos analistes han assenyalat que podria tractar-se d’una estratègia electoral per encarar millor la campanya i millorar el 14,5% pronosticat, lluny del 21,1% obtingut el 2015. Aquest diumenge es veurà si aquesta presumpta tàctica obté resultats.

Els altres dos partits de l’últim govern apunten a direccions oposades. Així, mentre els conservadors de la Coalició Nacional apunten a una lleugera millora amb un 18,5% dels vots els ultradretans de Veritables Finlandesos esperen un revés important. Els estudis demoscòpics assenyalen que, després de les pugnes internes pel poder i l’escissió de diversos membres importants, com l’antic líder Timo Soini, els xenòfobs cauran al 14,2%, la quarta posició.

País de coalicions

El partit més votat serà el primer encarregat d’intentar formar govern. No obstant, la fragmentació política a Finlàndia ha portat a una tradició pactista en què seran moltes les forces que hauran de seure a negociar un nou executiu, un procés que pot allargar-se diverses setmanes i coincidir així amb les eleccions europees del 26 de maig. Sense anar més lluny, el 2011 els conservadors van trigar dos mesos a consensuar una coalició amb fins uns altres cinc partits.

Notícies relacionades

Si obtenen el mandat, els socialdemòcrates optarien per negociar, molt probablement, amb els verds i l’esquerra, tots dos molt crítics amb el govern. No obstant, aquesta necessitat d’arribar a acords entre diverses formacions beneficiaria, a priori, les forces conservadores que, comptant amb l’escissió ultradretana Reforma Blava, seguirien amb més escons. La majoria necessària és de 101 diputats.

No obstant, el pragmatisme ja practicat en el passat fa pensar en múltiples combinacions entre aquests partits per crear un executiu que aguanti els pròxims quatre anys. No hi ha raons perquè l’aritmètica doni coalicions amb coherència ideològica, el que dificultarà encara més la formació de govern.

Temes:

Finlàndia