"El nacionalisme ferotge de Catalunya no és problema d'Espanya, sinó d'Europa"

El projecte de la Unió Europea (UE) travessa els seus moments més crítics en el seu propi si, amb el desenllaç del brexit a la cantonada, i des de l’exterior, amb una prolífica llista de conspiradors disposats a arruïnar el potencial econòmic i la influència geopolítica dels Vint-i-set. Mentre encaixa les envestides, a Brussel·les li ha sorgit un aliat inesperat. Volt és el primer partit paneuropeu que lluirà les mateixes sigles i idèntic programa en tots els estats membres en les pròximes eleccions europees. Inquiets davant de l’enfortiment dels nacionalismes i el creixent euroescepticisme, un grup d’universitaris europeus va consagrar la seva experiència en el programa Erasmus com una inspiració per vertebrar un projecte d’Europa federal, socioliberal en l’àmbit econòmic i progressista en el polític, que vetlli perquè el projecte comunitari sigui capaç de mantenir el rumb. El projecte ja compta amb 25.000 membres a tot el continent, més d’un miler d’ells espanyols, segons explica Julio Guinea, coordinador de Volt a Espanya.

¿Amb quina vocació neix Volt?

La de crear un Partit Demòcrata a escala europea. Volem evitar que el brexit fracturi el projecte comunitari fent de la UE un Estat federat. El Partit Popular democristià té el problema de la corrupció, i el Partit Socialista arrossega un projecte de socialdemocràcia en crisi. I hi ha un auge populista, associat al racisme i l’homofòbia... Un moviment al qual li interessa la tensió i el sensacionalisme. Nosaltres aportem responsabilitat, que els països cedeixin per afrontar desafiaments, com el canvi climàtic, que no es poden combatre en solitari.

Volem enrobustir el pilar social que caracteritza Europa: millor sanitat i educació per armar les noves generacions davant dels reptes per venir. Instrumentalitzat per una economia socioliberal, de lliure mercat però prioritzant les persones de qui s’ha oblidat la UE.

¿Els sembla que Europa és un continent homogeni per a un plantejament tan unificat així?

Sí. Rússia és un Estat federal i molt heterogeni, però acaba sent exemple d’unitat. Hi ha una gran disparitat en els estats membres, però és una mera qüestió d’educació. Els nens es fan adults sense saber suficient de la UE. L’objectiu sembla limitar-se a crear bons espanyols a Espanya, bons catalans a Catalunya... Però no bons europeus. Falta més consciència europea.

Bannon, Salvini, Le Pen, Putin, Trump. Sembla que la idea d’una Europa unida té massa enemics...

Com a armes només tenim els nostres sòlids arguments. Creiem que amb temps triomfaran. És difícil fer-se sentir amb tants interessos. Vox rep finançament de Bannon, de l’Iran... Partits polítics que busquen la nostra divisió. El projecte ha de ser federal davant d’interessos atlantistes que no volen una Constitució europea i se serveixen d’armes llancívoles com el conflicte català, un nacionalisme ferotge que pot contribuir a fracturar la UE. La qüestió catalana no és un problema intern d’Espanya, sinó europeu.

¿Com es combat la demolidora efectivitat que està demostrant el discurs de primer nostre?

Des d’un projecte de solidaritat i fraternitat, cohesió i esperança, arraconant el nacionalisme i l’egoisme. La desunió va ser l’escenari que va desembocar en guerres mundials. Davant de les estratègies d’Abascal, Salvini i Trump necessitem diàleg, unió i responsabilitat intergeneracional. Nosaltres apel·lem a raó, no a sentiments nacionalistes basats en banderes i pasdobles.

El recent projecte d’Europa, amb els seus rescats i mesures draconianes, tampoc ajuda a entusiasmar la ciutadania.

La fórmula d’integrar a tothom en un projecte comú és amb una Constitució Europea perquè França i Alemanya no portin en exclusiva la veu cantant. Llimar a poc a poc el poder del Consell Europeu, que avala que certs estats parlin més alt que la resta. També és necessari que la UE pugui recaptar tributs per evitar aquesta dependència. I fomentar el discurs europeu. A veure durant la campanya quants partits parlen en termes europeus.

Tampoc ajuda a la causa les creixents crítiques que apunten que a Brussel·les manen realment els ‘lobbys’ que hi ha instal·lats.

Una cosa bona de la UE és que disposa d’un registre obert de ‘lobbys’. S’han de deixar veure, no poden exercir una activitat secreta. Exigim transparència. Sí que és veritat que aglutinen interessos de moltes empreses i tenen una gran força. I que poden retardar la capacitat d’acció comunitària. Però al final se superen les seves dificultats. Un exemple: hi va haver empreses que van pressionar per evitar el quart paquet ferroviari [liberalització del servei a nous operadors] i ben aviat tindrem noves companyies privades en aquest mercat.

En cas de culminar-se el brexit

Jo aposto perquè definitivament se’n vagin. Ens donarà més forces. És un greu error donar la pròrroga, un llast que s’ha de tallar. No s’enfonsaran, però sí que patiran una gran crisi si hi ha brexit dur. I estic segur que demanaran tornar en el futur. I llavors hauran de complir Schengen, l’euro i tota la normativa a què sempre s’han negat.

Notícies relacionades

De pròrrogues i altres històries

La internacional de l'extrema dreta es consolida a Europa

¿Com s’espera Volt l’Europa del futur?

Volt neix com a exemple de voltatge, energia, il·lusió, espurna... Pretenem revitalitzar un continent que al segle XIX representava el 25% de la població mundial i avui a penes l’11%. El 2050 hi haurà menys població aquí i alhora una bomba demogràfica a l’Àfrica, fuetejada per la falta de recursos i el canvi climàtic; es desplaçaran i aniran principalment a Europa. Davant d’aquest fenomen proposem quotes obligatòries d’acollida i resoldre el problema en origen, amb un pla Marshal africà que els doti de recursos perquè no es vegin obligats a emigrar a la recerca d’una vida millor.