Notre-Dame: L'inestimable llegat d'una joia del gòtic

Construïda entre el 1163 i el 1245, la catedral de Notre Dame és una de les catedrals d’estil gòtic més antigues de tot el món i una de les imatges icòniques de París. Declarada per la Unesco patrimoni de la humanitat el 1991, el seu impacte cultural s’explica amb els aproximadament 13 milions de visitants anuals que la converteixen en l’edifici històric més visitat de tot el món. Ubicada a la petita illa de la Cité i envoltada per les aigües del riu Sena, és un temple de culte catòlic edificat com a homenatge a Nostra Senyora, amb referència a Maria, mare de Crist.

Notre-Dame és un temple de planta de creu llatina que presenta un gran cos eclesiàstic amb cinc naus a més de les capelles laterals. La capella major està envoltada per una girola de doble nau. El seu alçat mostra tres pisos: el del primer nivell està format per arcs formers apuntats sobre grans columnes; en el segon s’ubica una tribuna comunicada amb la nau central mitjançant tres obertures envoltades per un altra de més gran; el tercer nivell consta d’un claristori amb finestrals construïts per doble obertura apuntada i una de superior de forma circular. La cripta situada al subsol va ser descoberta durant les excavacions del 1965 i es va obrir al públic el 1980.

Atacs i remodelacions

Notícies relacionades

Incendi de Notre-Dame a París | Últimes notícies de la investigació en directe

Així ha quedat la catedral de Notre-Dame després de l'incendi

L’aspecte de la catedral ha sigut alterat notablement al llarg dels seus vuit segles d’història. A finals del segle XVII, coincidint amb el regnat de Lluís XIV, va resultar afectada especialment la zona est, on sepulcres i vidrieres van ser destruïts per ser substituïts per elements barrocs, més del gust en aquella època. També durant la Revolució francesa, van acabar eliminant-se més elements de la catedral, mentre que durant els avalots molts dels seus tresors van ser robats i l’espai va quedar limitat com un mer magatzem per a aliments. No va ser fins a l’arribada de l’època romàntica que el temple és valorat en la seva justa mesura. Així, de les diverses reformes a les quals s’ha vist sotmès, la més important és la de mitjans del segle XIX. En les esmentades remodelacions es van substituir els arcbotants, s’hi va inserir la rosassa sud, es van reformar les capelles i s’hi van afegir estàtues.

Des de la part superior de la catedral ha sigut possible disfrutar d’una de les més privilegiades vistes de la ciutat, on s’arriba després de superar els 387 esglaons que s’han de pujar per arribar als 69 metres d’altura de les seves dues torres. L’emblemàtica catedral francesa ha acollit importants celebracions, com la coronació de Napoleó Bonaparte, la beatificació de Joana d’Arc i la coronació d’Enric VI d’Anglaterra.