PERFIL
Zelenski, un conjunt buit en què convergiran pressions de tot tipus
Els analistes auguren una dura pugna entre lobbistes i interessos polítics per obtenir els favors del president electe atesa la vaguetat de les seves propostes
La premsa examinarà amb lupa els seus vincles amb l'oligarca Kolomoiski i la possibilitat que Rússia s'aprofiti de la seva inexperiència per recuperar la influència perduda
zentauroepp47842849 ukrainian presidential candidate volodymyr zelenskiy walks o190421184507 /
L’única entrevista concedida per Volodímir Zelenski entre la primera i segona volta de les presidencials a Ucraïna va ser a la publicació RBK-Ukraina. Aquesta decisió no va recaure, com hauria de ser habitual en qualsevol procés electoral, en els assessors de premsa del candidat. El reporter va aconseguir el dret de conversar amb l’humorista només després de vèncer-lo en un partit de tennis de taula. El quarter general on el gran triomfador dels comicis seguia el recompte dels vots és també una metàfora que defineix amb precisió la seva etèria personalitat i les seves gasoses propostes: un local de disseny a un luxós centre de convencions al costat del riu Dnièper on se serveixen croissants frescos farcits de crema, amenitzat per una relaxant música ‘chill out’ i on no falten, com es podia preveure, una taula de ping pong i un futbolí.
L’humorista no té pressa a donar consistència a la presidència que acaba d’obtenir. I atesa la vacuïtat ideològica amb què s’ha imposat en aquestes eleccions, els analistes auguren en els pròxims mesos una àrdua batalla d’influències polítiques i interessos econòmics per posicionar-se com més a prop millor del novell cap de l’Estat i omplir de contingut el que ara per ara no és més que un “conjunt buit”, en paraules d’un observador. I tot això, sense descartar la possibilitat que el Kremlin aprofiti la circumstància actual per intentar recuperar la influència perduda en el mandat del nacionalista Petró Poroixenko.
“Zelenski no és un candidat prorús a l’estil de Víktor Ianukóvitx” (el president deposat en la revolució de Maidan i refugiat a Moscou, que defensava obertament els interessos del Kremlin), indica Ievhen Fedtxenko, director de ‘Stop-Fake, una publicació especialitzada a denunciar les temptatives de desinformació des de la veïna Rússia. “Però la seva inexperiència i la seva poca consistència política donen marge perquè lobbistes prorussos guanyin posicions”, destaca. Un dels indicadors que el seu mandat podria obrir un nou capítol en les tortuoses relacions de Kíev amb Moscou és la cobertura que els mitjans russos estan oferint dels comicis. “S’ha endolcit i ja no se’ns mostra com a país caòtic on la democràcia no funciona; fins i tot el debat de l’Estadi Olímpic va ser retransmès per tres canals russos, la qual cosa em sorprèn”, destaca Fedtxenko.
El rus, la llengua vernacla de Zelenski
No és cap secret que la llengua vernacla de Zelenski és el rus, i que manté amb dificultat una conversa en ucraïnès. En els seus programes humorístics ha arribat a comparar el país amb una “prostituta que es ven al millor postor”, i s’hi ha permès fins i tot acudits homòfobs, destaca Viktoria Iermolaeva, de l’emissora Hromadvske Radio. Al gener, i només després que sortissin informacions sobre això en la premsa, es va desprendre dels seus interessos en una productora russa que, segons la reportera, “rep subsidis del Ministeri de Cultura rus”. La seva proximitat a l’univers cultural del país veí, del qual Ucraïna es va desconnectar després de la revolució de Maidan, ha despertat no poques suspicàcies dels nacionalistes locals. “Si canvia el curs del país cap a Europa, hi haurà una guerra civil”, adverteix Serguei Fomenko, assistent dissabte a un míting de Petró Poroixenko al centre de Kíev.
És el seu pedigrí de nouvingut en el corrupte ‘establishment’ polític d’Ucraïna el que l’ha portat a la presidència, però aquest extrem també podria quedar ben aviat en dubte atesos els seus vincles amb l’oligarca Ihor Kolomoisky, el grup mediàtic del qual 1 +1 emet el programa satíric que l’ha fet tan popular. No ha passat desapercebut que precisament en els dies previs a les eleccions, un tribunal ucraïnès hagi estipulat que la nacionalització de PrivatBank el 2016, entitat bancària pertanyent al magnat, no s’ajusta al dret i que ha de rebre una compensació econòmica. “Vaig guanyar”, va assegurar a Reuters, tot just conèixer el veredicte, qui és un dels homes més rics del país, unes paraules que molts a Ucraïna interpreten ara com a premonitòries dels temps que vindran.
Notícies relacionades
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- L’‘home’ de dos caps
- Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"
- "Deixem de ser despectius amb l’extrema dreta"
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon