La veu dels animals s'escolta al Parlament holandès

La nit del 22 de novembre del 2006 va ser històrica a Holanda. Tot i que la irrupció de l’ultradretà Geert Wilders en l’escena política delsPaïsos Baixos es va emportar gran part de l’atenció mediàtica, una altra petita formació, el Partit pels Animals (PvdD), va aconseguir una fita única al món i es va convertir en el primer d’aquest color que obtenia representació parlamentària. Gairebé 13 anys més tard, la força prossegueix la seva gradual consolidació política influint el debat social i es prepara per a unes eleccions europees en les quals es presentarà amb altres forces animalistes com l’espanyola PACMA.

El camí d’aquesta rara avis política no ha sigut senzill. Els drets dels animals i la protecció del medi ambient són temes ja acceptats per part de la societat, però el 2002 aquells que els reivindicaven eren ignorats. No obstant, va ser llavors quan un grup d’activistes va fundar el PvdD amb la idea de revertir la lògica antropocèntrica que marca la política i impulsar una visió que també pensi en les altres espècies que habiten el planeta. "Si no et preocupes pels animals, els més vulnerables i sense veu, ¿com podem creure en una societat compassiva amb tots?", explica la seva líder i presidenta, Marianne Thieme, que rep aquest periodista al seu despatx de la Haia.

Qüestionats i ridiculitzats des dels seus inicis, el PvdD compta ja amb fins a 54 representants polítics per tot el país, que van des de consells locals fins al Parlament Europeu. Les eleccions del 2017 van suposar un altre salt després d’aconseguir 335.214 vots, un 3,2% que els va permetre ampliar la seva participació en la Cambra amb cinc escons. Tot i que aquestes xifres no els permeten arribar al govern sí que els donen força per influir en els altres partits.

Més enllà de la fauna

Integrat majoritàriament per dones, el partit animalista té en el seu ADN fundacional la convicció que tots els animals són éssers vius amb consciència i que han de ser respectats. Això es tradueix en una fèrria oposició a la caça, a l’explotació als zoos i a la ramaderia extensiva, així com una promoció d’estils de vida més sostenibles com el veganisme. Tenint en compte l’impacte mediambiental de la indústria càrnia –suposa fins al 51% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i és una de les causes més grans de desforestació i malbaratament d’aigua–, el PvdD veu l’animalisme  com a part fonamental de la seva lluita contra el canvi climàtic.

No obstant, quedar-se en aquest nivell seria reduir el partit al caricaturesc. "L’animal és un símbol per replantejar-nos la nostra filosofia de vida i parlar d’un sistema econòmic disfuncional", assegura Thieme. Desenvolupada com una formació d’esquerra, el partit veu en aquests dos pilars de la protecció ecològica una base indispensable per combatre la desigualtat social accentuada amb la desregulació capitalista.

Per això, com han fet altres pensadors de l’esquerra com Naomi Klein, advoquen per una desconstrucció del model neoliberal que rebutgi el "creixement insostenible" en tractats de lliure comerç com el TTIP o el CETA, redueixi la jornada laboral, estableixi un salari mínim inexistent al país i augmenti els impostos a "depredadors del sistema" com bancs, grans fortunes i multinacionals, una cosa que, segons confessa Thieme, és difícil de casar en un país convertit en un paradís fiscal. El partit  es veu com un moviment emancipador que defensa els més vulnerables, ja siguin animals, el planeta o la classe treballadora.

Raons de l’èxit

¿A què es deu el seu èxit? Els holandesos estan entre els ciutadans europeus més preocupats pelcanvi climàtic i més oberts a comprar productes respectuosos amb els animals, tot i que no consideren que les seves condicions s’hagin de millorar. La conscienciació és clau, però també es dona gràcies a altres factors.

Cas únic al món, la victòria del partit animalista també se serveix d’un sistema polític que fixa el seu percentatge mínim per obtenir representació parlamentària en el 0,67%, un dels més baixos del món. A Espanya és del 3% i a Alemanya del 5%. Això ha donat un dels parlaments més fragmentats i plurals que existeixen. Els 13 partits polítics representats allà només són superats pels 35 que cohabiten al Brasil i els 37 de l’Iraq.

Comunicació activista

La seva estratègia comunicativa també té alguna cosa a veure amb el seu èxit. Poc donat a la polèmica parlamentària, el partit supleix la seva falta de presència mediàtica a través dels seus propis canals: internet i, sobretot, els llibres i documentals publicats durant anys per Thieme. Així, el 2008 va posar veu al documental Meat the truth, sobre l’impacte de la ramaderia extensiva en el canvi climàtic, sis anys abans de l’estrena de Cowspiracy, pel·lícula puntal en aquesta matèria. "M’agrada que hi hagi activisme entre la classe política”, explica Antoinette, que el 2017 va deixar de votar els liberals per recolzar els animalistes.

En un gest irònic que alguns poden veure frívol, Thieme es disfressa anualment en la festivitat del Dia del Rei, popularitzant una imatge caracteritzada com un Che Guevara armat amb pastanagues que presideix el seu despatx a la Haia.

Moviment global

Notícies relacionades

El PACMA es planta davant de Vox i proclamen la 'ReEvolució' en el seu nou vídeo

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El seu èxit electoral fa que el cas holandès sigui únic. No obstant, el fenomen animalista als Països Baixos va inspirar-ne d’altres, i va crear una fundació que impulsa noves forces polítiques per tot el món, des d’Espanya a Taiwan. "A la Haia no ens adonem d’això, però les paraules de Thieme són mannà per als polítics animalistes de tot el planeta", explica el periodista Ariejan Korteweg en un article del diari De Volkskrant.

Així, dels 18 partits establerts d’aquest corrent, quatre han obtingut petites victòries polítiques que els han permès portar la seva veu de protesta en parlaments locals com el d’Alsager, al Regne Unit, o el de Lisboa, a Portugal. Tot i que mínims, aquests triomfs evidencien la creixent preocupació ciutadana per l’impacte de l’home en el món que l’envolta. Aquesta és la principal victòria dels animalistes neerlandesos. "Al principi sempre sembla impossible canviar les coses –assegura Thieme–. És només qüestió de temps".