Sri Lanka veta el burca després dels atemptats gihadistes de Diumenge de Pasqua

"Un risc de seguretat i una bandera del fonamentalisme", ha dit el president de Sri Lanka, Maithripala Sirisena, sobre el burca, la peça que utilitzen algunes dones musulmanes en països de religió islàmica i que cobreix completament el rostre de la dona a excepció d’una reixeta per als ulls. El Govern singalès ha anunciat, durant el cap de setmana, una nova norma que prohibeix l’ús de qualsevol tipus de peça que cobreixi el rostre com a mesura de seguretat després dels mortals atemptats gihadistes de Diumenge de Pasqua, reivindicats per l’Estat Islàmic, que van deixar almenys 253 morts i més de 500 ferits. 

El veto al vel s’ha aprovat en el marc del’estat d’emergència que regeix al país després dels atemptats a fi d’ajudar les forces de seguretat a identificar les persones relacionades amb els atacs i a la seva xarxa de recolzament. Amb la nova llei el rostre "haurà d’exposar-se clarament", ha explicat en un comunicat el primer ministre del país, Ranil Wickremesinghe. 

Aquesta decisió es produeix dies després que un parlamentari singalès, Ashu Marasighe, presentés una moció per prohibir el burca per motius de seguretat, al·legant que aquesta peça no és part de la vestimenta tradicional musulmana i que "serveix per ocultar-se a l’hora de cometre actes de terrorisme", en paraules del parlamentari. 

Per la seva part, la comunitat musulmana del país es mostra preocupada per les possibles tensions contra els seus integrants després dels atacs gihadistes contra diverses esglésies cristianes i hotels de luxe. La societat de Sri Lanka, una nació en la qual conviuen múltiples confessions religioses, està molt sensibilitzada amb la violència degut a la llarga guerra civil –va durar 26 anys– que va viure el país a causa de les aspiracions separatistes de les milícies del nord del país, conegudes com els tigres tàmils.

L’All Ceylon Jamiyyathul Ulama (ACJU), el cos principal delserudits islàmics a Sri Lanka, ha manifestat el seu recolzament a la norma de forma temporal, però s’ha oposat a qualsevol intent de legislar contra el burca i el nicab. "Veiem això com un reflex del conflicte entre el president i el primer ministre. Critiquem enèrgicament la decisió. No acceptarem que les autoritats interfereixin amb la religió sense consultar els líders religiosos", ha explicat Farhan Faris, assistent de l’ACJU. I ha advertit que "si fan una llei, tindrà un impacte negatiu".

Al voltant del 9,7% dels aproximadament 22 milions d’habitants de Sri Lanka són musulmans. Només una petita minoria de dones, usualment en àrees musulmanes, amaga completament les seves cares. "És el seu dret religiós", ha reclamat Faris.

Crisi del Govern 

El Govern de Sri Lanka està vivint una sèrie de canvis dins de l’organisme de seguretat del país com a conseqüència de les assenyalades fallades en el sistema de seguretat prèvies alsatacs gihadistes de fa una setmana. El president Sirisena ha anomenat nou cap de la policia  Chandana Wickramaratne, mentre que el seu predecessor es nega a renunciar. També, Sirisena ha nomenat l’excap de l’Exèrcit, Shantha Kottegoda, com a nou ministre de Defensa. 

Pujith Jayasundara, cap de la policia durant els atemptats del 21 d’abril, ha rebutjat la decisió del president Sirisena, que ha demanat la "baixa forçada" de Jayasundara, a causa de la incapacitat de les forces de seguretat per prevenir els atemptats, ja que Sri Lanka tenia informació molt específica sobre els riscosd’atacs suïcides imminents, segons dues fonts de l’oficina del president. 

"Jayasundara va desafiar el president i es va mantenir en el seu càrrec, però avui el president ha fet un nou nomenament", ha declarat una font pròpxima al Govern singalès. "Això significa que Jayasundara es troba suspès fins que sigui acomiadat formalment a través d’una moció al Parlament", ha afegit. El número dos de la policia, Wickramaratne, ha sigut designat per reemplaçar-lo.

Notícies relacionades

Una parella gallega mor en els atemptats de Sri Lanka

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

No és l’únic responsable de la seguretat del país que s’ha vist obligat a renunciar després delsatacs terroristes. El secretari de Defensa, Hemasiri Fernando, va renunciar la setmana passada mitjançant una missiva en què declarava que "alguns oficials i departaments clau no van actuar en conseqüència i com a resultat hem hagut d’afrontar aquesta situació." 

Més de 150 persones han sigut arrestades en els últims vuit dies en relació amb la investigació d’aquests atemptats. Durant les operacions de seguretat contra grups gihadistes més de 15 persones han mort, entre ells sis nens i tres dones.