Pompeo acusa Rússia de frenar la fugida de Maduro a Cuba

Nicolás Maduro hauria disposat d’un avió per treure-lo de Veneçuela amb destí a Cuba durant l’intent d’alçament promogut dimarts per l’oposició, però Rússia el va convèncer perquè es quedés. Això és almenys el que ha dit el cap de la diplomàcia dels Estats Units, Mike Pompeo, una afirmació que no ha sigut corroborada fins ara per cap mitjà independent. En una entrevista a la CNN, Pompeo va assegurar que “Maduro estava llest per marxar al matí, però, segons la nostra informació, van ser els russos els que li van indicar que havia de quedar-se”. Aquesta versió suggereix una situació més crítica que la que aparentment va acabar vivint-se a Veneçuela, on el motí no va aconseguir atreure desercions massives a la cúpula militar ni els alts càrrecs del chavisme.

Des de Rússia, una portaveu del Kremlin ha negat el relat de Pompeo. “Washington ha fet tot el que ha pogut per desmoralitzar l’Exèrcit veneçolà i ara utilitza falsedats com a part de la guerra de propaganda”. També ho va fer el mateix Maduro, que es va dirigir a la nació ben entrada la nit després d’haver-se mantingut en parador desconegut durant gairebé tota la jornada. “Mike Pompeo va dir –com de boges s’han tornat les coses– que jo, Maduro, tenia un avió llest per escapar a Cuba i que els russos m’han prohibit marxar”, va dir durant l’al·locució televisada. “Sr. Pompeo, si us plau. Quina falta de serietat”.

La convulsa jornada viscuda al país caribeny es va seguir amb extraordinària atenció a Washington. Els principals responsables de la política exterior nord-americana es van passar el dia reclamant a les xarxes socials i en diferents compareixences la renúncia de Maduro, mentre mostraven tot el seu recolzament al líder de l’Assemblea Nacional, Juan Guaidó, que mig centenar de països, encapçalats pels EUA, han reconegut com a president interí de Veneçuela.

“Clarament, no estem parlant d’un cop”, va dir l’assessor de seguretat nacional, John Bolton. “Igual com no parlem de cop quan el president dels EUA dona una ordre al Departament de Defensa, tampoc ho és quan Guaidó prova de prendre el comandament de l’Exèrcit veneçolà”. Bolton va arribar a suggerir que l’oposició tenia un acord amb tres de les principals figures del règim perquè s’unissin a la sublevació. Concretament amb el president del Tribunal Suprem de Justícia, Maikel Moreno; el ministre de Defensa, Vladimir Padrino, i el comandant de la Guàrdia Presidencial, Iván Rafael Hernández. “Tots estaven d’acord que Maduro ha de marxar”.

Cap d’ells va acabar donant-li públicament l’esquena. Qui sí que ho va fer va ser el cap del Servei Bolivarià d’Intel·ligència (SEBIN), Manuel Ricardo Christopher Figuera, que va emetre un comunicat com a deserció formal després que la rumorologia el situés com un dels oficials que va acompanyar al matí Guaidó i Leopoldo López als carrers de Caracas.

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

L’Administració Trump no va voler en cap moment donar detalls de quant sabia sobre els plans de l’oposició, amb la qual s’ha mantingut en contacte permanent des d’abans fins i tot que Guaidó s’arrogués la presidència interina del país invocant la Constitució veneçolana el passat 23 de gener. Altres fonts han suggerit, no obstant, que aquests plans eren un secret a crits a la capital. Un exdiplomàtic nord-americà li va dir a Associated Press que coneixia les intencions de Guaidó per cridar a un aixecament. “Si jo ho sabia, tothom ho sabia”, va afirmar el diplomàtic. “El règim de Maduro ho veia venir i estava preparat. El règim sabia fins i tot probablement que algunes persones del Govern estaven parlant amb l’oposició i és possible que fins i tot ho aprovessin”.

Una vegada més la Casa Blanca es va quedar immòbil al veure com l’estratègia dels seus aliats tornava a fracassar. L’exgovernador de Florida, ara senador, Rick Scott, va demanar al president que enviï tropes a la frontera colombiana per “introduir ajuda humanitària i defensar la llibertat i la democràcia, així com els interessos nacionals dels EUA a l’hemisferi”. Però res suggereix que aquests plans estiguin en marxa. Trump va afirmar a través de les xarxes socials que si els militars cubans no cessen “immediatament” les seves operacions de recolzament al chavisme, a Veneçuela reimposarà l’“embargament ple i complet” a Cuba. Aquest embargament és vigent des del 1960, tot i que en els últims anys s’han obert algunes escletxes.