El partit de Mandela busca la seva sisena victòria consecutiva a Sud-àfrica

Prop de 27 milions de sud-africans estan cridats a votar el pròxim dimecres en les sisenes eleccions generals celebrades al país austral des de 1994, quan la minoria blanca va deixar el poder després d’una transició negociada que dos anys abans havia posat fi a l’‘apartheid’. El favorit indiscutible és una vegada més el Congrés Nacional Africà (CNA). El partit que un dia va liderar el president Nelson Mandela aspira a aconseguir una nova majoria absoluta de més del 60% dels vots, un percentatge del qual no ha baixat mai des que se’ls donés el dret a vot als sud-africans negres fa 25 anys.

El gran atractiu electoral del partit en aquests comicis és el seu actual líder, el president del país Cyril Ramaphosa. Aquest exvicepresident de l’Executiu i antic sindicalista que s’ha fet milionari com a empresari gràcies a les seves connexions polítiques es va imposar al desembre del 2017 al congrés on es decidia la presidència del partit. Ramaphosa va guanyar llavors a l’exministra Nkosazana Dlamini-Zuma, que representava la continuïtat amb el projecte del seu exmarit, el llavors president del país i del partit Jacob Zuma.

La presidència de Zuma, que va arribar al poder el 2009, va estar marcada pels escàndols de corrupció, la polarització racial que va promoure per justificar-la i l’estancament econòmic. La nova direcció del partit va aconseguir forçar la dimissió de Zuma el febrer del 2018, i Ramaphosa el va rellevar en el càrrec amb un discurs conciliador centrat a lluitar contra la corrupció i crear un clima que afavoreixi les inversions i el creixement econòmic.

Il·lusió minvant

La flamant irrupció de Ramaphosa en la presidència va provocar una onada d’il·lusió i optimisme a Sud-àfrica, que no obstant ha anat esvaint-se al no haver-se produït resultats visibles fins ara. Malgrat que una comissió d’investigació revela cada dia nous detalls dels suborns i el tràfic d’influències amb què durant gairebé una dècada es van enriquir molts membres de l’Administració Zuma, la fiscalia no ha imputat fins ara cap d’aquests polítics. Ramaphosa sí que ha sigut capaç de destituir algunes de les figures més compromeses elegides pel seu predecessor en el càrrec, però els sud-africans no es conformen amb això, i exigeixen que els qui van abusar de la seva posició ho paguin als tribunals.

En matèria econòmica, el nou president ha buscat desesperadament les inversions necessàries per reactivar el creixement econòmic i reduir una taxa d’atur que supera el 27%. La inversió ha crescut i les percepcions sobre Sud-àfrica han millorat, però una de les propostes estrella del CNA preocupa sobre manera empresaris i inversors i, segons han reconegut pesos pesants del mateix partit, mina de manera considerable els esforços per atraure inversió del president. Es tracta de l’expropiació de terres sense compensació, una mesura que Ramaphosa s’ha compromès a dur a terme per corregir les injustícies del passat contra la minoria negra.

Segons empresaris i experts contactats per EL PERIÓDICO, la incertesa sobre quines terres poden ser nacionalitzades pel Govern ja està foragitant possibles inversors, a més d’haver afectat la compravenda de terrenys agrícoles i dedicats al turisme. "¿Qui està disposat a comprar un terreny si en uns mesos pot arribar el Govern i treure-se'l?", diu un granger blanc de Fochville, a uns 75 quilòmetres al sud-oest de Johannesburg.

Els partidaris de Ramaphosa atribueixen la inacció del president a la seva pírrica victòria davant els fidels a l’expresident Zuma. Ramaphosa va guanyar per molt poc marge, i la meitat del comitè executiu del partit va anar a parar alloctinents de Zuma que s’oposen a qualsevol reforma. Periodistes com Peter Bruce, un dels columnistes més influents de Sud-àfrica, demanen el vot per al CNA per reforçar la posició al capdavant del partit del reformista Ramaphosa. Un mal resultat a les urnes, afirmen, donaria arguments als elements a favor de Zuma per defenestrar Ramaphosa.

Les alternatives

El segon en intenció de vot és l’Aliança Democràtica (AD). Aquest partit liberal que té els seus orígens en la burgesia progressista blanca que es va oposar a l’‘apartheid’ va obtenir un 22% dels vots en les eleccions del 2014 i buscarà continuar creixent com a alternativa de govern.

Notícies relacionades

Sense Mandeles a la vista

El fracàs de l'educació pública aboca milions de sud-africans negres a la pobresa

El segueixen els Combatents per la Llibertat Econòmica (EFF, en les seves sigles en anglès), un partit revolucionari i nacionalista negre que advoca per una revolució socialista a Sud-àfrica i pressiona el CNA per avançar cap a la nacionalització de terres, bancs i mines. L’EFF va obtenir un 6% del vot fa cinc anys, i segons les enquestes podria doblar aquest percentatge el 8 de maig.

El millor escenari plausible per a l’AD i l’EFF seria que el CNA baixés per primera vegada del 50% dels vots, fet que obligaria el partit de Ramaphosa a governar en coalició o amb el recolzament d’un d’aquests dos partits d’agendes antagòniques.