La Xina respon amb tebiesa a la pujada d'aranzels de Trump i manté les negociacions amb els EUA

La Xina ha respost amb tebiesa a la pujada d’aranzels anunciada sense previ avís per Donald Trump i, en lloc de contraatacar com en altres ocasions, s’ha limitat a confirmar que una delegació viatjarà pròximament als Estats Units per continuar amb les negociacions, tot i que no va voler especificar quan. En un primer moment, el Govern xinès es va plantejar retardar o cancel·lar la ronda de negociacions comercials d’aquesta setmana a Washington, segons van informar diversos mitjans xinesos a primera hora del matí.

Ni el Ministeri de Comerç va anunciar nous aranzels ni hi va haver resposta contundent per part del Govern de Xi Jinping: la reacció de la Xina al rampell de Trump va ser interrompuda i escarida. Preguntat pels periodistes en la roda de premsa diària, el portaveu d’Exteriors,  Geng Shuang, ha afirmat que la delegació xinesa "està preparant el viatge", tot i que no va precisar si aquest es durà a terme dimecres que ve, com estava previst. Tampoc ha confirmat que la Xina contraataqui, com ha passat en ocasions prèvies, quan cada imposició d’aranzels nord-americans la van seguir mesures similars per part de Pequín sota la premissa governamental de "respondre amb la mateixa força i contundència".

A la recerca del benefici mutu

"Aquesta situació de pujada d’aranzels per part dels Estats Units ha passat moltes vegades abans", però la posició de la Xina "sempre ha sigut clara", tot i que "la dels Estats Units no ho ha sigut tant", ha apuntat Shuang. El portaveu s’ha negat a respondre la multitud de preguntes sobre això i s’ha limitat a afirmar que espera que els dos països continuïn treballant junts per a un acord "de benefici mutu", que vagi també en l’interès dels Estats Units i de la comunitat internacional.

Hores abans de les declaracions de Shuang, el diari independent 'South China Morning Post’ i alguns altres mitjans econòmics havien afirmat, citant fonts oficials, que la Xina estava estudiant suspendre les negociacions comercials en què participaria una delegació del país aquesta setmana a Washington. 

Un any de guerra aranzelària

La decisió de Pequín arriba després de l’anunci del president nord-americà, a través d’un incendiari missatge a la xarxa social Twitter, que el seu país augmentarà el pròxim divendres del 10% al 25% els aranzels sobre la Xina en béns d’importació al considerar que les negociacions entre les dues potències van massa lentes. 

Trump va advertir a finals de l’any passat que, si no arribava a un acord amb la Xina abans de l’1 de març, apujaria la taxa que s’aplica a les importacions del gegant asiàtic per valor de 200.000 milions de dòlars, però finalment va optar per prorrogar aquest termini per donar marge a les negociacions. Després de complicats mesos d’atacs mutus, el passat 1 de desembre, en el marc de la cimera del G-20 a Buenos Aires, Trump i el president xinès, Xi Jinping, van acordar una treva per provar de solucionar la guerra aranzelària que va començar fa ja un any. 

La setmana passada es va celebrar a Pequín l’última de les rondes de negociació, encapçalada pel secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, qui va declarar que la cita havia sigut "molt productiva". Tot semblava indicar que, després del viatge a Washington d’aquesta setmana de la delegació xinesa encapçalada pel viceprimer ministre xinès, Liu He, es podria firmar un acord definitiu. No obstant, l’anunci de Trump ha enterbolit les negociacions i ha provocat també una desfeta als mercats de valors xinesos, que es van desplomar aquest dilluns. 

Des de finals de febrer, el iuan, la moneda xinesa, s’havia mantingut gairebé sense canvis davant el dòlar, a causa de l’especulació que les dues economies més grans del món s’estaven acostant a un acord comercial. La moneda s’ha convertit també en part de les negociacions després que els EUA expressessin la seva preocupació que Pequín pogués estar depreciant deliberadament el iuan.

Onzena ronda de negociacions

Notícies relacionades

De la guerra comercial a la dels Pressupostos

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

En els últims mesos, com a part de les negociacions, Pequín ha adoptat mesures de bona voluntat, com la baixada d’aranzels als vehicles importats dels EUA, la represa de la compra de soja o la presentació d’un projecte de llei per prohibir la transferència forçada de tecnologia. A més s’ha afanyat per aprovar una nova llei d’inversió estrangera, que encara ha de concretar-se, però que va en la direcció de satisfer les exigències occidentals.

L’agenda per a la que serà l’onzena ronda de negociacions apuntava que les reunions engegarien el 8 de maig, la mateixa jornada en què se celebrarà al Canadà la vista d’extradició als EUA de la directora financera de la companyia xinesa Huawei, Meng Wanzhou. Wanzhou, que es troba en llibertat sota fiança, va ser arrestada l’1  de desembre del 2018 a petició dels Estats Units quan feia escala a Vancouver i està acusada de frau per violar les sancions comercials imposades per Washington contra l’Iran. Trump va suggerir el desembre passat que utilitzaria el cas de Wanzhou com una eina en les negociacions comercials amb la Xina.