Juncker entona el 'mea culpa' davant les mentides del 'brexit': «Em vaig equivocar al quedar-me callat"
El president de la Comissió Europea admet que va ser un error no combatre els euroescèptics
El dirigent insta els votants europeus a acudir a les urnes i a lluitar contra els populistes i extremistes
zentauroepp47616923 topshot european commission president jean claude juncker 190403160535 /
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, encara no ha fet testament polític. Probablement, ho farà durant el debat sobre l’estat de la unió al setembre, a dos mesos perquè expiri el seu mandat, el 31 d’octubre. No obstant, ha aprofitat una compareixença prèvia a la cimera extraordinària d’aquest 9 de maig, Dia d’Europa, a Sibiu (Romania) per fer balanç i entonar el mea culpa davant el que considera els seus dos grans errors polítics: l’escàndol ‘Luxleaks’ durant la seva etapa com a primer ministre de Luxemburg i, sobretot, haver callat davant les mentides dels partidaris del ‘brexit’ durant la campanya abans del referèndum del 2016.
"¿Què he fet malament?", ha respost a preguntes dels periodistes que l’han interrogat sobre els errors comesos en els últims cinc anys. "Puc dir-l’hi. Dues coses: una de personal i una de política. Quan vaig començar el meu mandat, va aparèixer l’assumpte del 'Luxleaks' i vaig tardar una setmana a respondre a allò. Hauria d’haver respost immediatament. Això va ser un gran error, que vaig trigar massa temps a respondre", ha admès sobre l’escàndol dels acords fiscals del Ducat amb grans multinacionals, que li va esclatar a les mans a l’assumir la presidència de l’Executiu comunitari.
El seu segon error "va ser escoltar massa atentament el Govern britànic, [David] Cameron. Perquè el llavors primer ministre em va demanar que no intervingués, que no interferís en la campanya del referèndum". "Va ser un error no intervenir-hi i no interferir-hi. Perquè hauríem sigut els únics que hauríem destruït les mentides que van circular. Em vaig equivocar al mantenir-me en silenci en un moment important”, ha afegit en relació amb el cridaner silenci que va mantenir la UE davant la campanya del referèndum celebrat pel Regne Unit el 23 de juny del 2016.
Agenda estratègica europea
El ‘brexit’, ha puntualitzat, encara no s’ha produït –els 27 van acceptar ajornar la sortida al 31 d’octubre–, però segons Juncker és més important que mai "parlar de l’agenda positiva" i Sibiu serà la primera parada per fer-ho, a dues setmanes de les eleccions al Parlament Europeu, previstes entre el 23 i 26 de maig, que donaran el tret de sortida a la renovació de la nova cúpula que governarà la UE durant els pròxims cinc anys i que obligarà a escollir un nou president de la Comissió Europea, del Consell Europeu, del Parlament Europeu i del Banc Central Europeu.
"Quan vaig proposar aquesta reunió no va ser per casualitat. El moment és important. A unes quantes setmanes de les eleccions europees. Volem transmetre un missatge d’unitat i d’esperança. Hem de demostrar que estem decidits a treballar junts a favor del projecte europeu", ha reivindicat.
L’auge dels partits populistes i extremistes en alguns països augura un nou Parlament Europeu més fragmentat, amb la possibilitat de convertir-se en la segona força de la cambra si aconsegueixen formar una aliança, en una carambola que funcionaris i diplomàtics descarten, però que molts analistes polítics no veuen del tot impossible.
Plantar cara als populistes
En aquest sentit, Juncker ha fet una crida als votants perquè acudeixin a les urnes i plantin cara a aquestes opcions polítiques. "Hem de lluitar contra els populistes, contra els extremistes, no amb paraules, sinó amb fets", ha reclamat.
Notícies relacionades"En els últims dies he vist que s’ha comparat [Donald] Tusk [el president de la UE] amb Hitler i Stalin. ¿Com se’l pot comparar? És inacceptable. Els atacs personals no han de tenir lloc en els debats polítics. S’ha de lluitar contra els extremistes amb paraules i no s’ha de tenir por del futur", ha avisat. També ha tingut paraules per al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, el partit del qual ha suspès com a membre del PPE després d’una campanya publicitària contra Juncker; Orbán ha anunciat públicament que no recolzarà el candidat a presidir la Comissió Europea del PPE, l’alemany Manfred Weber. “He vist que ha dit en una entrevista que tenim una bona relació. M’ha sorprès; sempre em sorprèn”, ha reconegut.
Malgrat els seus errors, Juncker mira enrere amb el satisfacció d’haver aconseguit complir els objectius que van marcar a l’inici de legislatura. D’haver tornat Europa al camí del creixement, l’ocupació i la inversió, d’haver reforçat la justícia social, d’haver gestionat la immigració –tot i que la reforma d’asil continua estancada–, d’haver atenuat les amenaces contra la seguretat i d’haver mantingut Grècia dins de l’Eurozona.
