L'últim feu d'Al-Qaida a Síria

La Sham diu ser una bona musulmana, d’aquestes que mai ha contradit, tant en les seves paraules com en els seus actes, les normes i preceptes que Déu va entregar a la humanitat a través del profeta, Mahoma, i les escriptures sagrades. La Sham, siriana, nascuda a la ciutat de Latakia, segueix una branca ultraconservadora de l’islam: vesteix amb nicab —vestit que només deixa que es mostrin els ulls de la dona—, no mira els homes estranys quan parla i, per descomptat, tampoc els dona la mà. És llicenciada en xaria, la llei islàmica.

Però la Sham, segons alguns, no és una bona musulmana, o almenys no prou, perquè mentre vivia a Idlib, ajudava els infidels. Els qui l’acusen són membres de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), que fins al 2017 es coneixia com a Jabhat al-Nusra, la versió local d’Al-Qaida a Síria.

“Quan l’HTS va conquerir Idlib, la situació va empitjorar moltíssim. Van començar a reprimir tots els que no fossin els seus seguidors. A mi em van treure la meva feina, només per no estar d’acord amb ells en gaires coses, i em van enviar als seus tribunals islàmics moltes vegades”, explica la Sham. No obstant, ella va poder solucionar la situació perquè tenia una bona reputació a Idlib i va poder demostrar que és una bona musulmana, una de veritat. Diu que la gent de Hayat Tahrir al-Sham són uns radicals i pensen que tots els altres són uns infidels.

Conquestes

Des que va començar la guerra civil el 2011, Síria ha tingut molts conflictes armats: el que ha enfrontat els rebels amb el president Bashar al-Assad, Rússia i les milícies proiranianes, Estat Islàmic (EI) contra Assad, EI contra les milícies kurdes, les milícies kurdes contra els rebels, Turquia contra les milícies kurdes, Israel contra Assad, Assad contra els civils i, finalment, una lluita interna entre els rebels.

I és aquí on Hayat Tahrir al-Sham ha prosperat. Creada el 2011 per Abu Mohammed al-Jolani, l’HTS va començar sent un grup opositor més, molt més extremista que els altres. Després d’anys de presència a Síria, el gener del 2019 va aconseguir el control de tota la província rebel d’Idlib, l’última controlada per l’oposició a Assad. Els la va arrabassar, després de mesos de combats, a les altres milícies rebels, més moderades.

Amb la recent derrota d’Estat Islàmic, el món va celebrar el final del califat territorial a Síria. Un va morir, però un altre, el d’HTS, encara sobreviu. “Estan bojos. A les seves files hi ha gent que és bona, però els dirigents estan completament bojos. Van destruir totes les infraestructures que teníem a Idlib abans que la conquistessin per posar les seves, van purgar tothom i van col·locar la seva gent. I l’únic motiu que van donar era que els de l’Exèrcit Lliure Siri [el principal grup opositor] són uns kuffar”, diu la Sham. Kuffar és el plural de kafir, adjectiu que descriu a una persona que “nega la veritat”, l’existència de Déu i que Mahoma és el seu profeta. La Sham, fa un parell de mesos, es va escapar d’ells i ara viu a Turquia.

Operació militar

El control territorial de la província genera conflictivitat. Fins ara, la regió estava dins d’un alto el foc firmat per Rússia i Turquia, que va limitar els bombardejos diaris que, fins fa un any, Assad i Putin llançaven sobre Idlib.

Però l’acord deixa de banda l’HTS, considerada terrorista per tothom. Després d’assegurar-se Idlib, l’alto el foc s’ha convertit en paper mullat. L’Exèrcit d’Assad està bombardejant de nou la província, amb el seu aliat rus. Els bombardejos han tornat.  —. Serà indubtablement una carnisseria. Tot i que passi el que passi a Idlib, l’oposició ja ha perdut. Assad ha guanyat ja la guerra. Els rebels no poden fer-hi res”, vaticina l’expert en el conflicte sirià Julien Barnes-Dacey.

Notícies relacionades

Idlib, l'última batalla de Síria

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Actualment, a Idlib, hi ha uns 3,5 milions de persones, dels quals, segons les estimacions, la meitat són refugiades d’altres zones de guerra que han arribat allà fugint de les campanyes militars d’Assad. En una setmana, segons l’ONU, han mort desenes de persones i 150.000 més han fugit. L’únic camí possible és el que porta al nord, a Turquia, que ja acull 3,6 milions de refugiats sirians.

Erdogan, temorós d’una nova onada a les seves fronteres, negocia a la desesperada amb Putin per aturar-la. Però això, segons Barnes-Dacey, és pa per avui i gana per demà: “Al final, l’objectiu  d’Assad és clar: prendre el control territorial de tot el país”.