TENSIÓ AL PRÒXIM ORIENT

La UE i els EUA xoquen en la seva resposta a l'Iran

La cap de la diplomàcia, Federica Mogherini, apressa el secretari d'Estat nord-americà a evitar "qualsevol escalada militar"

També insta el Govern de Teheran a respectar tots els seus compromisos i a complir l'acord nuclear

zentauroepp48134235 u s  secretary of state mike pompeo  center  arrives for a m190513193008

zentauroepp48134235 u s secretary of state mike pompeo center arrives for a m190513193008 / Virginia Mayo

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

L’anunci dels Estats Units d’ampliar les sancions a l’Iran i la resposta de Teheran amenaçant de reprendre l’enriquiment d’urani i bloquejar l’estret d’Ormuz, un pas estratègic clau pel qual transita bona part del cru mundial, han revifat les tensions i amenacen de fer esclatar un nou conflicte militar al Pròxim Orient. És el temor que han traslladat aquest dilluns la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, i els seus homòlegsd’Alemanya, el Regne Unit i França al secretari d’estat nord-americà, Mike Pompeo, que s’ha plantat per sorpresa a Brussel·les.

Pompeo, que ha viatjat d’urgència a la capital comunitària buscant un tancament de files de la UE amb Washington que no ha aconseguit, s’ha entrevistat per separat, en els marges del Consell de Ministres d’Exteriors, amb els representants d’Alemanya, França i Regne Unit –signants de l’acord nuclear en el 2015 juntament amb Rússia, la Xina i el Regne Unit– així com amb Mogherini. Tots li han traslladat la necessitat de rebaixar la tensió i evitar una escalada militar. “És un moment crucial i delicat en el qual l’actitud més responsable hauria de ser de màxima restricció i evitar cap escalada militar”, ha avisat Mogherini després del Consell.

Crides a la calma

“No volem que acabi en un conflicte militar i pensem que l’acord nuclear amb l’Iran és l’única base perquè l’Iran no disposi d’armes nuclears. Per això donem suport al pacte”, ha secundat l’alemany Heiko Maas. La reunió es produeix després delsabotatge aquest diumenge passat a quatre petroliers en un port dels Emirats Àrabs Units. El Govern iranià s’ha desmarcat amb celeritat de l’ocorregut però la situació és tensa.

“Estem molt preocupats pel risc que es produeixi un conflicte per accident, amb una escalada que no sigui intencionada", ha reconegut el ministre britànic Jeremy Hunt. “Necessitem calma i, sobretot, assegurar-nos que l’Iran no torni al camí de la renuclearització", ha insistit el britànic, Jeremy Hunt. I és que, si l’Iran arribés a convertir-se en una potència nuclear, altres veïns podrien seguir i “ja és la regió més inestable al món. Seria un pas en la direcció equivocada", ha alertat.

Estratègies dispars

L’estratègia de Washington i Brussel·les difereix totalment. “En algunes qüestions tenim diferències i divergències molt serioses”, ha admès Mogherini, que ha instat l’Iran a respectar els seus compromisos i complir amb el tractat nuclear. França va més lluny i avisa que la resposta nord-americana de sancions no conduirà a bon port. “La posició americana d’augmentar les pressions i les sancions no ens convé”, ha indicat el ministre francès, Jean-Yves Le Drian, que també ha qualificat de “preocupant” l’ultimàtum del president iranià, Hassan Rouhani, de tancar l’estret d’Ormuz. 

Notícies relacionades

També el ministre espanyol Josep Borrell considera preocupant la situació i assegura que Espanya farà “l’impossible per mantenir viu aquest acord” per evitar que “se’n vagi en orris definitivament” perquè d’aquest “depèn en bona mesura la nostra seguretat a la regió”. El Govern també espera que Teheran reconsideri la seva posició i no es desvinculi del pacte. “Estem intentant convèncer els iranians que la participació europea els ha de donar alguna raó perquè ells no ho denunciïn també i tornem a la situació d’abans de l’acord, que seria una derrota de la diplomàcia,” ha admès confiat que el “delicat equilibri” trencat per Trump no acabi trencant-se del tot.

Borrell ha explicat que Espanya està considerant la possibilitat de formar part de l’empresa financera (Intex en les seves sigles en anglès) creada pel Regne Unit, Alemanya i França per esquivar les sancions nord-americanes i possibilitar que les empreses europees puguin continuar treballant amb l’Iran.