"L'Aisha va passar els seus últims moments conscient amb una desconeguda"

Aisha al-Lulu tenia 5 anys. Vivia al camp de refugiats d’Al Burej, a Gaza. Fa uns mesos va començar a queixar-se de mal de cap i vòmits. Els seus pares la van portar a un hospital de la localitat de Deir al-Balah, "on només li van donar pastilles per al dolor", explica a aquest diari una de les seves tietes paternes, a qui anomenen Madame Fadwa.  

Poc després, van derivar l’Aisha a l’Hospital al-Shifa, de Gaza ciutat, on li van fer un TAC i van descobrir que tenia un tumor a la part baixa del cervell i líquid que li van drenar. A Gaza no disposaven dels mitjans per operar-la i es van iniciar els tràmits per traslladar-la al’Hospital al-Makased, un centre palestí de Jerusalem est. 

"El meu germà Wisam, el pare de l’Aisha, va sol·licitar permís a Israel per sortir de Gaza amb la seva filla i acompanyar-la a Jerusalem, però l’hi van denegar. La mare, Muna, ni tan sols pot optar a un permís perquè va arribar fa uns anys de Líbia i no va obtenir autorització d’Israel per tenir carnet d’identitat palestí. Va entrar a Gaza des d’Egipte", relata Madame Fadwa.

"Diversos familiars, jo inclosa, vam demanar permís per anar amb la meva neboda a Jerusalem, però ens el van denegar a tots", assegura la tieta de l’Aisha, que ha sortit de Gaza a través d’Israel  en diverses ocasions.

Una voluntària

Davant de la impossibilitat que la petita anés acompanyada d’un familiar, la senyora que neteja la casa de Madame Fadwa, Um Mohamad al-Adas, es va oferir per intentar obtenir l’autorització israeliana i viatjar amb l’Aisha, la segona de cinc germans d’entre 1 i 7 anys.

"Em van donar el permís de seguida. Vaig sortir de Gaza amb la nena el 17 d’abril. No em coneixia de res, no m’havia vist mai, i plorava molt, només volia estar amb els seus pares", explica Um Mohamad a la seva humil llar, al camp de refugiats d’Al-Shati, a Gaza.

A l’hospital Al-Makased van fer proves a l’Aisha i la van operar. Els cirurgians van informar la família que la intervenció havia anat bé. "Parlaven amb el meu germà [el pare] per telèfon per explicar-s’ho tot. Només volien parlar amb els pares", diu Madame Fadwa, mentre mostra un vídeo de l’Aisha a l’Hospital al-Shifa en què apareix amb el cap embenat i jugant amb una nina, abans de sortir de Gaza.

"Hi va haver algunes informacions mèdiques contradictòries. Al principi van afirmar que li havien pogut treure tot el tumor, però després van dir que n’havien deixat una petita part", comenta la tieta al seu domicili de Gaza ciutat, en un edifici que pertany a la seva família i als baixos del qual té una botiga de vestits de núvia.

Sense recursos per pagar una ambulància

L’Aisha es va recuperar de la intervenció iparlava, menjava, estava bé, però al cap de tres o quatre dies va començar a tenir problemes, comenta Um Mohamad. La nena va ser traslladada a l’Hospital Augusta Victoria de Jerusalem.

"No hi veia bé, no podia parlar, ni beure ni menjar. Cada dia era pitjor fins que es va quedar com morta. Respirava, però ni es movia", recorda Um Mohamad.

Els metges van assegurar que no podien fer res per l’Aisha i la van enviar de tornada a Gaza. L’administració del centre hospitalari va informar Um Mohamad que traslladar-la en ambulància fins a la frontera amb la franja (una hora i quart de camí) els costaria 1.500 NIS (uns 375 euros), massa diners per a ella. "Jo no tenia aquests diners i vam haver d’agafar un taxi. Van embolicar l’Aisha en uns llençols i me la vaig emportar en braços. Estava com morta", diu Um Mohamad.

A l’arribar a la terminal israeliana d’Erez per creuar Gaza, les van posar una cadira de rodes, però només per al tram israelià. El túnel de gairebé dos quilòmetres a l’aire lliure que comunica la terminal amb Gaza el van recórrer en un tuc-tuc, com anomenen a la franja els vehicles de l’estil dels carros de golf. 

A l’altre costat, esperava el pare de l’Aisha. La van portar a l’Hospital al-Shifa. Era un 8 de maig. Set dies després, l’Aisha va deixar de respirar.

"Era una nena molt llesta, amb una maduresa superior a la seva edat, i molt dolça", rememora la seva tia Fadwa mostrant un vídeo que va gravar Um Mohamad en el qual ja s’aprecia que la petita començava a tenir problemes per mantenir els ulls oberts i menjar.

"El més dur és pensar que l’Aisha va passar els seus últims moments conscient sentint-se sola, amb algú a qui amb prou feines coneixia, lluny dels seus pares, lluny de tota la seva família perquè ens van denegar els permisos. I no ens vam poder acomiadar d’ella", lamenta Madame Fadwa.

Resposta israeliana

El coordinador de les activitats del Govern israelià als territoris palestins (COGAT) va assegurar ahir en un comunicat que va aprovar l’entrada de l’Aisha a Israel després que els seus pares firmessin "un document que assegurava que no volien sortir de Gaza amb ella. En canvi, van sol·licitar que sortís acompanyada d’una amiga de la família". 

Segons el COGAT, l’organisme que implementa la política civil del Govern israelià respecte a Gaza (Coordinació i Administració d’Enllaç) "requereix que els pares acompanyin els seus fills menors per a tractaments mèdics [...] perquè els nens necessiten els seus pares en moments com aquest. No obstant, en aquest cas, els pares de l’Aisha no van voler acompanyar-la", diu el comunicat del COGAT.

Notícies relacionades

Acord d'alto el foc a Gaza

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

La tieta de la petita respon de manera contundent: "És mentida. Clar que van voler acompanyar-la, i jo també, i altres oncles, però no ens van concedir els permisos. No et puc ensenyar cap document perquè ens informen de la denegació del permís de paraula, de vegades amb un SMS. Tinc una altra neboda que va sortir de Gaza el mateix dia que l’Aisha per operar-se a Ramal·lah (Cisjordània) i tampoc va estar amb els seus pares per falta de permís. Se’n va anar amb una tieta llunyana".

Fadwa creu que si l’Aisha no hagués nascut a Gaza, probablement encara seria viva.