La mort torna a l'Argentina de la mà del «gallet fàcil»

“Vuelen alto mis guerreros/ ahora van a pelear para llegar al cielo”. Als nois de la plaça Alsina de San Miguel del Monte els agrada el rap improvisat. Cantar és per a ells una manera de celebrar la vida. Però amb la caiguda del sol de dimecres, la música va estendre a través de l’aire el dolor del dol. Desenes de persones van escoltar en un silenci funerari.

Dos dels rapers, els adolescents Gonzalo Domínguez i Danilo Sansone, ja no eren allà per treure dels seus colls estrofes inventades al moment. Havien perdut la vida juntament amb Camila López, de 13 anys, i Aníbal Suárez, de 22, com a conseqüència d’un episodi atroç que commociona aquest poblet ubicat a 100 quilòmetres de la ciutat de Buenos Aires i a tot l’Argentina.

Diumenge a la nit, els quatre anaven despreocupats en el seu vell Fiat 147. Cantaven, com sempre. Van sentir trets. Suárez va accelerar el cotxe, fugint d’una mort que els va trobar uns metres més endavant quan el 147 va envestir un camió estacionat. Ningú va creure en la hipòtesi d’un accident. La desgràcia havia arribat una altra vegada per la “maleïda policia”, com es coneix aquesta institució de Buenos Aires des de fa dècades.

Va ser un altre episodi de “gallet fàcil”. La manera de definir-ho s’ha naturalitzat a l’Argentina, però explica com la letalitat policial forma part del costum a la perifèria de la capital. Segons el Centre d’Estudis Legals i Socials (CELS) entre 1996 i 2018 es computen 2.780 casos emparentats amb el que esgarrifa San Miguel del Monte.

Els uniformats van assegurar al principi que van donar la veu d’alto al Fiat i que no va ser atesa, i van negar els trets. Un vídeo va mostrar un agent que obre una finestreta del patruller i apunta. Després es van conèixer les autòpsies. Una bala estava allotjada en un dels cossos. Altres projectils es van trobar incrustats a l’automòbil. El ministre de Seguretat, Cristián Ritondo, va anunciar immediatament l’arrest de set policies.

Un problema endèmic

“La bonaerense” és un problema endèmic de l’Argentina des de la recuperació democràtica el 1983. Durant la dictadura l’havia manejat el coronel Ramón Camps, recordat pel seu orgull d’haver fet desaparèixer 5.000 persones. Alguna cosa dels seus mètodes aberrants s’ha sedimentat amb el temps al cos. Des d’aleshores, l’acompanya l’ombra del delicte intern i la sospita. Les depuracions són constants. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’actual governadora de la província, la macrista María Eugenia Vidal, va expulsar en tres anys més de 12.000 uniformats. Uns 900 es troben sota arrest. Els excessos troben un cert caldo de cultiu en missatges d’un Govern nacional la ministra de Seguretat del qual, Patricia Bullrrich, exalta la “mà dura” que promou al Brasil Jair Bolsonaro. El mateix Mauricio Macri va rebre elogiosament a la seu presidencial Luis Chocobar, un policia acusat de matar per l’esquena un jove lladre sense importància quan s’escapava.

Com ha passat a altres parts de la província, a la plaça Alsina, les famílies de San Miguel del Monte es van reunir per reclamar un càstig per als culpables. Després van cridar a silenci. Va arribar el rap. Els nois volien dir el mateix, però amb música: “La violencia no soluciona nada pero qué pasa si perdés un amigo/ nada te la devuelve, ni siquiera a los tiros/ hoy fue gatillo fácil, ojalá que no le pase a algunos de los hijos que acá estamos parados pidiendo justicia por todo lo que pasó”.