May anuncia la seva dimissió com a primera ministra sense aconseguir desbloquejar el 'brexit'

Theresa May ha anunciat aquest divendres la seva dimissió després de gairebé tres anys com a primera ministra. May havia perdut la confiança dels seus, en el curs d’un mandat que acaba amb un gran fracàs, sense haver aconseguit la ratificació de l’acord del brexit,brexit que era el seu únic objectiu. "Lamento i sempre lamentaré no haver pogut completar el brexit va afirmar en el seu discurs de comiat. "Serà el meu successor el que hagi de buscar el camí per fer honor al resultat del referèndum", ha afegit.

La seva sortida augmenta les possibilitats que el Regne Unit deixi la Unió Europea sense cap pacte. Des de Suïssa, el més ben col·locat per succeir-la, Boris Johnson, ha tornat a confirmar la seva candidatura i ha afirmat que el Regne Unit "deixarà la Unió Europea el 31 d’octubre, hi hagi o no acord". "La millor manera d’obtenir un bon acord és preparar-se perquè no n’hi hagi", ha asseverat. 

Llàgrimes

Minutos després de les deu del matí s’ha obert la porta de la residència oficial de Downing Street i ha arribat l’esperada declaració de renúncia, que va acabar entre llàgrimes, de la dona que mai abans havia deixat mostrar les seves emocions en públic. "Avui anuncio que dimitiré com a líder del Partit Conservador i Unionista divendres, 7 de juny, perquè es pugui elegir un successor. He acordat amb el president del Partit i amb el president delComitè 1922que el procés per elegir un nou líder ha de començar la setmana que ve. He mantingut informada a Sa Majestat la reina de les meves intencions i continuarà servint com la seva primera ministra fins que el procés hagi acabat", ha exposat.

D’acord amb aquest calendari, l’elecció d’un nou líder començarà el 10 de juny i hauria de durar entorn de sis o potser vuit setmanes, en principi. El Regne Unit no tindrà, doncs, nou primer ministre fins, com a mínim, a mitjans de juliol. La lluita ha començat immediatament. A penes May havia conclòs la seva al·locució, els aspirants a succeir-la han començat a confirmar les seves candidatures. Al costat de Johnson, ho van fer entre d’altres l’exministre per al ‘brexit’, Dominic Raab, l’actual titular d’Exteriors, Jeremy Hunt, o el de Medi Ambient, Michael Gove.

Esclat final

May ha anunciat la seva decisió després de reunir-se amb el president del Comitè 1922, Graham Brady, que representa els diputats conservadors sense càrrec en el Govern. Aquests havien exigit la seva renúncia immediata, sota l’amenaça de presentar immediatament una moció de confiança contra ella, si es negava a fer-ho.  Les últimes modificacions a la llei del brexit, brexitque May va presentar fa uns dies van provocar l’esclat final dels conservadors.

May havia sobrepassat una línia infranquejable al deixar oberta la possibilitat d’un segon referèndum sobre Europa.  Aquesta vegada la rebel·lió no es limitava als euroescèptics radicals habituals. Cap futur candidat al lideratge acceptaria un projecte de llei que fos la via a una segona consulta. Dijous dos ministres pretendents a succeir-la, Hunt i el titular d’Interior  Sajid Javid, li van deixar clar que la proposta no tenia la menor possibilitat de ser aprovada.

Cúmul d’errors

Notícies relacionades

Máxima pressió sobre May per a una dimissió immediata

Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

May va ser elegida primera ministra després del resultat sorpresa del referèndum del 2016, en favor de la sortida d’Europa. Això ha condicionat per complet el seu paper, que ha estat dedicat exclusivament a gestionar elbrexit. Tres anys de lluita, sense èxit, després d’un cúmul d’errors. Com a primera ministra no va saber frenar el sector més euròfob delstories, que l’empenyien constantment cap a una sortida d’Europa sense acord. May deixa el partit encara més dividit i en pitjors condicions de com estava a l’arribar al càrrec. Finalment va convocar unes eleccions anticipades per reforçar la seva majoria, però el resultat va ser que la va perdre, i va passar a dependre dels unionistes d’Irlanda del Nord.  

El líder dels laboristes, Jeremy Corbyn, es va felicitar de la renúncia i va demanar eleccions anticipades: “L’últim que necessita el país són setmanes de lluita interna dels conservadors, seguides d’un altre primer ministre no elegit [a les urnes]".