La pugna per copar els més alts càrrecs s'obre a la UE

Lacimera informal de Sibiu, celebrada el 9 de maig passat, va obrir oficialment el debat sobre la novacúpula europeaque governarà la UE durant els pròxims cinc anys. I leseleccions europeescelebrades aquest diumenge han acabat per marcar el terreny i les possibilitats que tindranels possibles candidats. En joc, cinc alts càrrecs que seran claus en el nou organigrama i amb capacitat per dotar de més influència el país que els ostenti: la presidència de la Comissió Europea, la del Parlament Europeu, del Consell Europeu, del Banc Central Europeu i eld’Alt Representant per a la Política Exterior de la UE.

Les maniobres fa setmanes que van començar però s’han intensificat en els últims dies i hores, després d’uns resultats electorals que deixen darrere de si un Parlament Europeu més fragmentat que mai, amb un Partit Popular Europeu i un Partit Socialista Europeu en retrocés i que, per primera vegada, no seran suficients per sumar una majoria absoluta entorn del nom del substitut o substituta de Jean-Claude Juncker al capdavant de l’Executiu comunitari, un dels llocs més desitjats. 

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ja ha avisat que aspira a aconseguir un acord ràpid a finals de juny, en la cimera prevista per al20 i 21 de juny. Per preparar el terreny ha convocat avui els caps d’Estat i de Govern de la UE a un sopar informal a Brussel·lesamb l’objectiu d’obtenir un mandat per negociar amb l’Eurocambra i els governs unpaquet de candidatsque haurà de tenir en compte diferents equilibris: de gènere, geogràfic, mida o polític.

Multiplicació de bilaterals

La nova cita europea arriba precedida per trobades bilaterals preparatòries al més alt nivell. Aquest dilluns, a París, s’han reunit el president de França, Emmanuel Macron, i l’espanyol Pedro Sánchez que aspira a recuperar el pes perdut en els últims anys i té previst trobar-se abans de la cimera, que arrencarà a les sis de la tarda, amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el grec Alexis Tsipras. No és l’únic que multiplica les seves reunions. El mateix Macron s’ha reunit en els últims dies amb el socialista portuguès António Costa i el liberal holandès Mark Rutte, en la qual cosa sembla un intent per esquivar la majoria obtinguda pel PPE i al seu candidat a presidir la Comissió, l’alemany Manfred Weber, i té previst fer-ho aquest dimarts amb els primers ministres dels països de Visegrád (Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia).

El nom de Weber continua, en tot cas, sent sobre la taula. Tant la successora del Merkel,Annegret Kramp-Karrenbauer, com el president del PPE,Joseph Daul, o el secretari general del PPE,Antonio López Istúriz, han fet pinya en les últimes hores amb ell i amb un lloc que volen conservar dins de la seva família política. “Continuem sent la primera força política a Europa” i “això significa que li correspon al PPE la presidència de la Comissió Europea. Manfred Weber, el nostre candidat, ha de ser el pròxim president”, han conclòs. 

Una dotzena de noms

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El seu nom, no obstant, no és del gust de tots els líders europeus. Per exemple, el grecAlexis Tsiprasi l’hongarèsViktor Orbánhan dit obertament que no el volen al capdavant de la Comissió. A més d’aquestes veus díscoles hi ha altres dirigents oposats al sistema d’spitzenkandidaten, pel qual el pròxim president de la Comissió només pot sortir de la llista de candidats proposats pels grups polítics. En aquest grup figuren el luxemburguès Xavier Bettel o el mateix Macron, que vol una alternativa i continuar controlant el procés.

I és aquí on entren en joc altres noms alternatius. Més enllà de l’holandèsFrans Timmermans(PSE) i la danesaMargrethe Vestager(ALDE), en aquest ball de cadires també sonen per a diferents llocs altres pesos pesants de la política europea entre els quals figuren els següents noms: Michel Barnier, Christine Lagarde, António Costa, Kristalina Georgieva, Dalia Grybauskaite, Angela Merkel, Mark Rutte, Charles Michel, Helle Thorning-Schmidt o Jens Weidmann.