L'Argentina es paralitza en la cinquena vaga general contra Macri

A cinc mesos de les eleccions presidencials en les quals està en joc la seva reelecció, Mauricio Macri fa front aquest dimecres a la cinquena mesura de força del moviment obrer. La ciutat de Buenos Aires està gairebé buida i en silenci. No hi circula el transport ni hi ha classes a les escoles ni a les universitats. Tampoc activitat aeroportuària, fabril, comercial ni bancària. "Estem farts de les vagues", s’ha queixat la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich. "No permetrem talls (de carrers i carreteres amb piquets) i no descarteml’ús de la força pública si és necessari". La protesta té lloc enmig d’una crisi econòmica només superada a la regió per la de Veneçuela. 

El PIB es va desplomar el 2018 un 2,8% i aquest any tancarà amb un retrocés de l’1,8%. La inflació anual arriba a 55,8%, la devaluació de la moneda ha superat amb escreix la barrera del 100%, l’atur és superior al 10%. D’acord amb dades oficials, la pobresa afecta gairebé el 34% de la població. La quantitat d’indigents s’ha duplicat a la ciutat de Buenos Aires durant els últims tres anys. Es calcula que n’hi ha uns 200.000.

El conflicte social és permanent i és en aquest context de profunda crisi que la Confederació General del Treball (CGT, peronista) i la Central de Treballadors de l’Argentina  (CTA, autònoma) han fet una crida a una nova vaga general, menys d’un mes després de l’anterior protesta. Segons Héctor Daer, de la CGT, els sindicats van decidir tornar a parar i mobilitzar-se "davant del deteriorament que s’agreuja dia a dia i l’absència de polítiques que atenguin la situació crítica que pateixen tots els argentins". No ho van fer qualsevol dia, sinó quan es compleix mig segle de la gran protesta obrera contra la dictadura del general Juan Carlos Onganía que es va conèixer com ‘el Cordobazo’.

La crispació social està a flor de pell en un país on els salaris han baixat més d’un 20% del poder adquisitiu, mentre que el preu dels serveis públics (llum, gas, aigua) ha augmentat un 600% de mitjana en 36 mesos. La fàbrica metal·lúrgica Eitar s’ha convertit en el símbol del deteriorament econòmic. Fundada fa 70 anys, s’ha vist obligada a tancar i ha deixat sense feina 220 persones. Els seus treballadors s’han afegit a les "olles populars" que s’organitzaran als barris més afectats per la crisi. La Confederació de Treballadors de l’Economia Popular (CTEP) té previst portar menjar al centre de Buenos Aires "per visibilitzar la situació de fam i exclusió que s’hi viu".

Un horitzó negre

Els intents de Macri d’accedir a un segon període de Govern xoquen amb les dades de la realitat. A llarg dels últims tres anys, l’Argentina ha adquirit en els mercats internacionals deute per 100.000 milions de dòlars. Gran part d’aquesta suma s’ha utilitzat per atenuar el dèficit fiscal i finançar la fuga de capitals derivada del’especulació financera.

Durant l’últim mes han sortits del país 11.904 milions de dòlars. El ministre d’Economia, Nicolás Dujovne, havia augurat una millora de la situació a partir del juny. L’horitzó recessiu no s’ha modificat. La producció de la petita i mitjana indústria ha caigut un 10,3% a l’abril.  Les vendes en supermercats s’han contret al març un 14,5%. A l’Argentina es consumeix menys que fa 12 anys.

Notícies relacionades

Cristina Fernández presenta el seu llibre en un acte amb aroma a candidatura electoral

La mort torna a l'Argentina de la mà del «gallet fàcil»

La imatge del president acompanya el cicle de l’economia. Va arribar a tenir una popularitat del 57%. Ara, les enquestes més benignes l’ubiquen a prop del 30%. Com a contrapartida, es redueix la rancúnia cap a l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner. Les denúncies de presumpta corrupció que pengen sobre ella, pesen molt menys que les frustracions econòmiques. Fernández de Kirchner acaba de provocar una forta sacsejada política a l’anunciar que acompanyarà com a candidata a la vicepresidència l’exministre Alberto Fernández en les eleccions presidencials de l’octubre. 

La nova onada verda

En vigílies de la vaga general, el Parlament va estar una altra vegada envoltat per una multitud que ha tornat a pressionar a favor d’una llei que garanteixi l’avortament legal, segur i gratuït. El projecte de despenalització de l’avortament va ser derrotat l’any passat al Senat, però les gegantines mobilitzacions van donar compte d’un canvi cultural en aquest país. L’anomenada "onada verda" és horitzontal: inclou l’esquerra, sectors del peronisme i fins i tot dirigents del Govern de dretes.