Desembarcament de Normandia: l'aliança que va fer caure el mur de l'Atlàntic

"La guerra es guanyarà o es perdrà en aquestes platges". L’abril del 1944, el mariscal alemany Erwin Rommel, responsable de la defensa del mur de l’Atlàntic, un fortí de més de 4.000 quilòmetres que s’estenien des del Pirineu fins a Noruega construïts per Hitler per protegir el flanc oest europeu, sospitava que els aliats intentarien la invasió per Normandia.

Però a Berlín es preparaven per a un altre escenari. L’obsessió dels aliats per ocultar els seus plans es va materialitzar en una campanya d’intoxicació per convèncer l’Exèrcit alemany que el desembarcament seria a Pas de Calais, més a prop d’Anglaterra que l’escarpada costa normanda.

Un agent doble que treballa per als britànics, el català Juan Pujol, àlies 'Gràcia', va inundar els serveis secrets alemanys de missatges falsos per persuadir-los que el pla de Normandia era una cortina de fum, quan l’operació militar més gran de tots els temps, preparada minuciosament en sis mesos, ja estava en marxa. Va ser un desafiament monumental que va traslladar al sud d’Anglaterra sis tones de material, 1,5 milions de soldats i va preparar en secret a les tropes per al dia D.

La invasió aliada d’Europa va engegar el 6 de juny del 1944, 15 minuts després de la mitjanit. Mentre un núvol de 18.000 paracaigudistes s’estenia en la foscor, una armada colossal començava a arribar a les platges de Utah, Omaha, Juno, Gold i Sword. Des de Cotentin fins a l’embocadura de l’Orne, 7.000 barcos surten de la boira i 150.000 homes assalten el mur de l’Atlàntic.

Hores abans, al quarter general aliat de Bushy Park (Londres), el general Dwight Eisenhower, comandant suprem de les forces aliades, escolta l’opinió dels meteoròlegs, guarda uns minuts de silenci i diu: 'Ok. Let’s go'.

A França, els aliats comptaven amb el recolzament de la resistència, sense armes però amb capacitat per transmetre informació i sabotejar les maniobres dels alemanys. La BBC difon el 5 de juny tres versos del primer poema escrit per Verlaine, el senyal que el desembarcament és imminent.

No tot va sortir com estava previst. Alguns objectius no es van aconseguir i hi va haver errors de conseqüències dramàtiques, com la carnisseria d’Omaha Beach, però l’operació va ser un èxit i les defenses costaneres alemanyes van desaparèixer en hores.

No obstant, l’Exèrcit alemany va oposar una forta resistència a l’interior de Normandia i després d’una batalla sagnant la retirada només comença el 21 d’agost. La victòria aliada permet alliberar París i la resta del territori francès ocupat per Alemanya amb un tràgic balanç. Perden la vida 37.000 soldats aliats, 55.000 alemanys i 20.000 civils.

La batalla de De Gaulle

Mentrestant, el general De Gaulle, a qui els aliats mantenen al marge dels preparatius de la invasió, entaula la seva particular batalla política negant-se que els americans pilotin l’alliberament i estableixin una administració militar en territori francès.

Des d’Alger, al capdavant del Govern provisional de la República francesa, la seva intenció és substituir el Govern col·laboracionista del mariscal Pétain. Tot i que abans ha de vèncer les resistències de Franklin Roosevelt, oposat a un Govern no elegit democràticament. El president nord-americà claudica i De Gaulle aconsegueix la legitimitat dels aliats per posar-se al capdavant de la reconstrucció. El general no va participar mai en les commemoracions del desembarcament de Normandia.

Immortalitzada i magnificada per Hollywood, l’operació Overlord no és només l’epopeia del soldat John Steele enganxat al campanar de Sainte-Mère-Église. És l’infern d’Omaha Beach, el martiri de la població de Normandia, arrasada pel bombardeig massiu de l’aviació aliada, les ciutats i pobles devastats, els afusellats per l’Exèrcit alemany batent-se en retirada i els últims trens de deportats. 

El dia més llarg

Notícies relacionades

Mandataris internacionals i veterans de la segona guerra mundial commemoren a Portsmouth el 75è aniversari del 'Dia D'

Rufián resta valor al desembarcament de Normandia: «Hitler ja havia perdut"

Però l’ofensiva d’Eisenhower va canviar el rumb de la segona guerra mundial. La matinada del 24 d’agost, la segona divisió blindada del general Leclerc, a la qual pertanyen els espanyols de 'La Nueve', entra a París. Un dia després, el general Von Choltiza firma la rendició alemanya i De Gaulle recorre els Camps Elisis aclamat pels parisencs.

Quatre mesos abans, el mariscal Rommel li havia dit al seu ajudant de camp: "Creu-me, Lang, les primeres 24 hores de la invasió seran decisives. La sort d’Alemanya dependrà d’ella. Per als aliats i per a nosaltres serà el dia més llarg". Setanta-cinc anys després, la costa normanda manté les cicatrius de la guerra en un paisatge de búnquers abandonats, cràters que les bombes van obrir a les roques i cementiris militars on es perd la vista.